Virtualització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La virtualització és un mecanisme que permet compartir una màquina física per executar diverses màquines virtuals. Aquestes màquines virtuals comparteixen els recursos lliures de CPU, memòria, disc i connexió de xarxa que d'altra manera estarien sense aprofitar esperant només puntes de treball.

Així doncs, el sistema operatiu original s’anomena host OS i els sistemes virtuals se’n diuen guest OS’s.

Aquest fet permet a la vegada poder executar aquestes màquines amb independència del maquinari. No cal reinstal·lar ni migrar un sistema per moure una màquina virtual.

En la informàtica, el de virtualització és un concepte ampli que es refereix a l'abstracció dels recursos d'una computadora.

Aquest terme és prou antic: s'ha utilitzat des d'abans de 1960, i ha sigut aplicat a diferents aspectes i àmbits de la informàtica, des de sistemes computacionals complets fins a capacitats o components individuals. El tema comú de totes les tecnologies de virtualització és l'ocultació dels detalls tècnics a través de l'encapsulació.

La virtualització crea una interface externa que amaga una implementació subjacent mitjançant la combinació de recursos en localitzacions físiques diferents, o per mitjà de la simplificació del sistema de control.

Virtualització hardware[modifica | modifica el codi]

Ens podem trobar amb tres tipus de virtualització hardware:

  • Virtualització completa

En aquest cas tenim una emulació completa dels components hardware, utilitzant el host OS com a proxy per utilitzar el hardware. Amb aquest tipus de virtualització podem obtenir funcionalitats com reserva de memòria, tindrem una CPU virtual. Per obtenir una virtualització completa podem utilitzar VMWare, VirtualBox.

  • Paravirtualització

D’altra banda, en aquest tipus de virtualització es pot executar diferents sistemes operatius de forma simultània. Les funcionalitats son les de tenir una memòria particionada, una CPU particionada, targetes de red separades. Per obtenir aquesta virtualització podem utilitzar Xen,UML.

  • Virtualització parcial

En aquest últim cas, es col·labora entre el host i els guests, utilitzant el mateix sistema operatiu, obtenint que es puguin tenir execucions simultànies de diverses instancies del sistema operatiu, però aïllats. Així doncs, els hosts obtenen un accés directe al hardware. Per obtenir una virtualització parcial podem utilitzar OpenVZ, Solaris Containers, BSD Jails.

Utilitzar aquest mecanisme ens pot ajudar a tenir un estalvi tant d’energia com d’espai, tenir una major eficiència i agilitat dins de la companyia, poder gestionar de forma més eficient els recursos, increment de la productivitat, estalvi de temps i diners ja que no requerim de tant hardware. Interessant utilitzar virtualització per dur a terme processos lleugers, agregació de serveis. La distribució del sistema es dinàmica, llavors per obtenir millores quant a la funcionalitat de la màquina virtual podrem incrementar la CPU assignada, la memòria, el disc dur.

Tenim que tenir en compte que no es recomanable utilitzar virtualització per processos pesats ni tampoc per processos que requereixen d’una potència computacional alta.

Per tal de crear una màquina virtual tindrem que tenir en compte els següents aspectes:

Crear el disc dur del sistema amb la mida que nosaltres desitgem

Tenir en compte quanta memòria necessitarem, cpu, discos

Instal·lar el sistema operatiu una vegada tenim tot configurat

Configurar els serveis

Si fos el cas que necessitem eliminar una màquina virtual tindríem que realitzar els següents passos:

Realitzar un backup de les dades dels usuaris o de zones compartides de memòria, ja que pot ser d’utilitat si es requereix més endavant

Desactivar els usuaris que tenen accés a la màquina virtual

Parar tots els serveis

Anular el registre de la màquina virtual

Esborrar la partició corresponent a la màquina

Virtualització d'escriptori[modifica | modifica el codi]

Segueix el concepte d’aïllar una instancia lògica del sistema operatiu del client que hi accedeix. L’instancia del sistema operatiu es pot executar de forma local o remota.

Així doncs, les instancies basades en host requereixen que els usuaris interactuïn amb els seus ordinadors a través d’una xarxa utilitzant un protocol de visualització remota. En aquesta categoria s’inclou:

  • Màquines virtuals basades en host

Cada usuari es connecta a una màquina virtual hostejada en un centre de dades. D’aquesta forma, tenim la possibilitat d’entrar a la mateixa màquina virtual permetent-nos personalitzar la màquina, això se’n diu escriptori persistent, o d’altra banda, que ens doni una màquina virtual aleatori, el que s’anomena escriptori no persistent

  • Hostatge compartit

L’usuari es connecten a qualsevol escriptori compartit

  • Màquines físiques basades en host

El sistema operatiu corra directament en el hardware físic del centre de dades

Per l’altre banda, tenim la virtualització d’escriptori basada en el client. Per aquest tipus de virtualització es requereix que el processament es produeixi en un hardware local. Aquest tipus de virtualització pot incloure:

  • Transmissió del sistema operatiu

Bota el sistema operatiu a través de la xarxa, però s’executa en hardware local. D’aquesta forma, això és útil quan volem executar la mateixa imatge per a grups d’equips diferents.

  • Màquines virtuals basats en clients

El sistema operatiu s’executa en un ordinador amb un hipervisor al seu costat. Aquestes tipus de màquines poden ser gestionades sincronitzant de forma regular la imatge de disc amb un servidor.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]