Canonical

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mark Shuttleworth, fundador de Canonical.

Canonical Ltd. és una empresa privada fundada per l'emprenedor Sud-africà Mark Shuttleworth per a la promoció de projectes de programari lliure. Canonical està registrada a l'Illa de man i té treballadors arreu del món, amb oficina central a Londres, oficina de suport a Montreal i equip OEM a Lexington,Massachusetts, als EUA.

Taula de continguts

Projectes patrocinats per Canonical [modifica]

Canonical Ltd. ha creat diversos projectes. La majoria són de programari lliure i codi obert (FOSS, de les seves sigles en Anglès Free and Open Source Sofware, programari lliure i de codi obert) o eines dissenyades per a millorar la col·laboració entre desenvolupadors i contribuents al programari lliure.

Programari de codi obert [modifica]

Captura de l'escriptori Ubuntu, versió 8.10 Intrepid Ibex
    • Ubuntu, una distribució de Linux amb escriptori GNOME.
    • Kubuntu, el sistema base Ubuntu, però amb l'escriptori KDE.
    • Xubuntu, el sistema base Ubuntu, però amb l'escriptori lleuger Xfce.
    • Edubuntu, el sistema base Ubuntu, amb programari pensat en l'educació.
    • Gobuntu, una variant d'Ubuntu consistent completament en programari lliure.
    • Ubuntu JeOS, una variant d'Ubuntu configurada especialment per a usos virtuals.
  • Bazaar, un sistema de control de versions descentralitzat.
  • OpenCD (abandonat), una col·lecció de programari lliure de codi obert d'alta qualitat compilat per a usuaris de Microsoft Windows. Els programes inclouen un instal·lador gràfic fàcil de fer servir i poden realitzar la majoria de tasques que requereix un usuari normal. Alguns exemples són el GIMP, l'OpenOffice.org, el Mozilla Firefox i un programa de creació de PDF.
  • Storm, un complement del Python, part del codi base del Launchpad.
  • Upstart, una alternativa basada en events pel dimoni init

Projectes i serveis [modifica]

  • Landscape, una eina per a administrar un gran nombre de sistemes Ubuntu a través d'un navegador web.
  • Launchpad, un lloc web centralitzat que conté diverses aplicacions web dissenyades per a facilitar la col·laboració entre projectes de programari lliure:
    • Rosetta, una eina on-line de traducció de programari.
    • Malone, un rastrejador d'errors de programari que permet l'enllaç a altres rastrejadors.
    • Soyuz, una eina per a crear distribucions personalitzades, com Kubuntu i Xubuntu
    • Code, servidor de braques de Bazaar.
    • Answers, rastrejador de suport.
    • Blueprints, una eia per a planificar característiques del programari
    • PPA, arxius personals de paquets (de les seves sigles en Anglès Personal Packages Archives
  • Ubuntu One, un servei de codi tancat per a la sincronització d'arxius i altres usos en els que el programari de la part del servidor és tancatn Canonical va rebre algunes crítiques per l'abús de la marca Ubuntu per a ús comercial, llançant un servei propietari i retornant a la promesa d'Ubuntu de mantenir-ho lliure.

Plans de negoci [modifica]

En una entrevista a The Guardian del maig del 2008, en Mark Shuttleworth va dir que el model de negoci de Canonical era el proveïment de serveis i va explicar que Canonical encara era lluny de generar beneficis. Canonical també va explicar que espera que el negoci sigui rendible en 3 o 5 anys. Va dir que veia Canonical com una empresa que s'estava posicionant en la prestació de serveis relacionats amb el programari lliure. Aquesta estratègia ha estat comparada amb la de Red Hat dels anys 90. El 2007, Canonical va llançar una botiga on-line internacional per vendre assistència i articles amb el logotip d'Ubuntu, que es va expandir el 2008 amb una botiga específica per als Estats Units pensada per a reduir els temps d'enviament. Al mateix temps, la paraula Ubuntu va ser registrada en relació amb la roba i els accessoris.

Enllaços externs [modifica]

Canonical Ltd.