Broad Peak

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Broad Peak
Broad Peak
Altitud: 8.047 m
Coordenades: 35° 48′ 38″ N 76° 34′ 05″ ECoordenades: 35° 48′ 38″ N 76° 34′ 05″ E
Situació: Pakistan Pakistan
República Popular de la Xina República Popular de la Xina
Serralada: Karakoram
Material de formació: {{{Material}}}
Primera ascensió: 9 de juny de 1957
Àustria Fritz Wintersteller, Àustria Marcus Schmuck
Àustria Kurt Diemberger Àustria Hermann Buhl
Ruta normal: escalada amb neu/gel
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes


El Broad Peak, amb 8.047 m, és la dotzena muntanya més alta de la Terra i la quarta més alta del Pakistan. Està situada al Karakoram, a la frontera entre la Xina i el Pakistan, aproximadament a 8 km del K2.

Al Broad Peak no se li havia assignat un número en la cartografia original del Karakoram ja que havia quedat amagat de la vista dels topògrafs. El nom li posà Martin Conway durant la seva expedició de 1892[1].

S'ha intentat buscar un nom local a la muntanya, però davant la manca de noms es va decidir traduir literalment Broad PeaK al balti. El resultat és P'alchan Ri o P'alchan Kangri. Erroniament s'ha convertit en Phalchan i Falchan. Són noms que no han triomfat i mundialment és conegut com a Broad Peak.

Taula de continguts

[edita] Exploració

La muntanya fou observada per totes les expedicions que s'aproparen al K2 durant els primers anys del segle XX, però no serà fins el 1954 quan es farà la primera expedició per escalar-la.

[edita] Primera ascensió

El 1954 es fa la primera temptativa d'ascensió per Karl Herrligkoffer. Intentaren l'ascensió a la tardor, però les primeres tempestes d'hivern els obligaren a retirar-se quan estaven a 6.900m.

El 1957 s'aconseguirà la primera ascenció al cim el 9 de juny per una expedició austríaca dirigida per Marcus Schmuck i formada per Fritz Wintersteller, Marcus Schmuck, Kurt Diemberger, i Hermann Buhl.

Era una expedició lleugera, formada per 2 cordades i no empraren oxigen. A primers de maig arribaren a Concòrdia i van preparar l'ascens per l'aresta oest. El 21 de maig ja havien muntat els Camps I (5.800m) i II (6.400m). El 28 de maig muntaren el Camp III (6.950m) i l'endemà intentaren fer el cim, però hagueren de fer-se enrere quan sols els faltava 1 hora d'ascens i 15 metres de desnivell perquè era massa tard.

El 8 de juny tornaren al Camp III i l'endemà, a les 3h 30' del matí marxaren cap el cim, cosa que aconseguiren a les 17h. Buhl hi arribà a les 19h' i es convertia en el primer alpinista en fer dues primeres ascensions a un vuit mil. Tots arribaren sans i estalvi al camp base, però pocs dies després Buhl moriria en tenir un accident mentre baixava del Chogolisa.

[edita] Altres ascensions

  • 1975 - La primera ascensió del pic central va ser realitzada per una expedició polonesa dirigida per J. Ferenski el 28 de juliol. Dels 6 expedicionaris que intentaren el cim sols dos aconseguiren baixar amb vida.
  • 1977 - La segona ascensió no es va aconseguir fins al 8 d'agost per una expedició japonesa formada per 13 persones, de les quals, tres van assolir el cim.

[edita] Enllaços externs

[edita] Notes

  1. SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001


Vuit mils
Everest (8.848 m) • K2 (8.611 m) • Kanchenjunga (8.586 m) • Lhotse (8.516 m) • Makalu (8.463 m) • Cho Oyu (8.201 m) • Dhaulagiri (8.167 m)
Manaslu (8.163 m) • Nanga Parbat (8.125 m) • Annapurna (8.091 m) • Gasherbrum I (8.068 m) • Broad Peak (8.047 m) • Gasherbrum II (8.035 m)
Shisha Pangma (8.027 m)