Annapurna
| Annapurna | |
|---|---|
 |
|
| Cota màxima: | 8.091 msnm |
| Coordenades del cim: | 28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528,83.81972Coord.: 28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528,83.81972 |
| Serralada: | Himàlaia |
| Situació: | Nepal |
| Primera ascensió: | el 3 de juny de 1950 Maurice Herzog Louis Lachenal |
 Accediu al Portal:Geografia |
|
L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, o Annapurna Est, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.
L'Annapurna Est fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida.[1] Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.[2]
L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.
El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:
- Annapurna I o Est, 8.091 m
- Annapurna II, 7.937 m
- Annapurna III, 7.555 m
- Annapurna IV, 7.525 m
- Gangapurna, 7.455 m
- Annapurna Sud, 7.219 m
Taula de continguts |
Ascensions [modifica]
Primera ascensió a l'Annapurna Est [modifica]
- 1950: Maurice Herzog i Louis Lachenal, en una expedició francesa (composta també per: Lionel Terray, Gaston Rébuffat, Marcel Ichac, Jean Couzy, Marcel Schatz, Jacques Oudot i Francis de Noyelle), ho aconseguiren el 3 de juny de 1950. L'expedició anava acompanyada per vuit xerpes.
El 30 de març marxaren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s'acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l'ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d'alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se'ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.
Altres ascensions a l'Annapurna Est [modifica]
- 1970: primera ascensió de la cara sud de l'Annapurna, a càrrec de Don Whillans i Dougal Hastond, membres d'una expedició britànica dirigida per Chris Bonington.
- 1974: El 29 d'abril en Josep Anglada, en Jordi Pons i n'Emili Civís, membres d'una expedició catalana, arriben al cim de l'Annapurna Est (8.012 m), el cim que forma l'extrem oriental de l'aresta cimera. És el primer 8.000 català.
- 1984: Nil Bohigas i Enric Lucas fan l'Annapurna Central (8.051 m) en estil alpí per la cara sud, en una gesta encara pendent de superar per a l'alpinisme català.
- 1987: El 3 de febrer, els polonesos Jerzy Kukuczka i Artur Hajzer realitzaren la primera ascensió hivernal.
- 1987: Primera ascensió catalana del cim principal de l'Annapurna per Josep Maria Maixé i Rafael López, pel vessant nord, el 8 d'octubre[3]
Els altres cims [modifica]
- L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britànic, indi i nepalí, dirigit per Jimmy Roberts. És un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa té consideració de muntanya i no cim secundari.
- Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedició índia encapçalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
- Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedició alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
- El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedició alemanya encapçalada per Günther Hauser.
- L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedició japonesa.
Referències [modifica]
- ↑ Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.242-252. ISBN 0300164203.
- ↑ Ramis, Sergi. «La conquesta de l'Annapurna». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ www.feec.org
Bibliografia [modifica]
- Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vídeo)
- HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953
- LACHENAL, L. Cuadernos del vértigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
- LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005
- MESSNER, R. Annapurna. 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000
- PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976
- SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
Enllaços externs [modifica]
- Mapa de la zona de l'Annapurna
- L'Annapurna a Peakware
- Mapa del Circuit de l'Annapurna
- L'Annapurna I a summitpost.org
Notes [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annapurna |
|
|||||
