Ignasi Guardans i Cambó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ignasi Guardans a Madrid (octubre del 2006).

Ignasi Guardans i Cambó (Barcelona, 18 de maig de 1964) és un advocat i polític català, fill de Ramon Guardans i Vallès i nét de Francesc Cambó. Des de l'abril de 2009 s'incorporà al ministeri de cultura espanyol com a responsable de l'Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals.[1] Fou cessat del seu càrrec el 21 d'octubre de 2010.[2] L'any 2010 va abandonar la seva militància a Convergència Democràtica de Catalunya.[3]

Des de juny de 2004 fins a l'abril de 2009 fou eurodiputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament Europeu, integrat a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). És vicepresident de la Comissió de Comerç Internacional, membre de la Comissió de Llibertats Públiques, Justícia i Interior i de la Comissió de Cultura i Educació. Alhora és membre de les Delegacions per les relacions amb els Estats Units i amb els països de l'Europa sud-oriental. Fins al gener del 2007, va ser vicepresident de la Comissió d'Afers Constitucional.

Al Parlament Europeu ha centrat la seva activitat en tres àmbits principals: la defensa dels drets individuals (drets personals davant la seguretat als aeroports, protecció de dades, investigació de les activitats il·legals de la CIA en territori europeu); les relacions comercials de la Unió Europea amb la resta del món (amb especial atenció a la petita i mitjana empresa, i a l'impacte de les negociacions en el si de l'Organització Mundial de Comerç). En el marc de la Comissió de Cultura, s'ha dedicat especialment a tot el que es refereix a la política audiovisual: Programa Media i Media Mundus per a la promoció del cinema europeu; directiva de serveis de mitjans audiovisuals; directives en matèria de telecomunicacions i Internet, lluita contra la pirateria i recerca d'un nou model per la gestió dels drets d'autor a Europa.

La seva activitat com a eurodiputat durant la seva única legislatura europea ha estat premiada en dues ocasions (el 2006 i el 2008), al ser escollit Eurodiputat de l'Any per l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) d'entre els 54 eurodiputats espanyols.

Va iniciar la seva activitat política el 1995 com a diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Un any més tard va passar a ser diputat al Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al 2004. Durant aquest període va ser Portaveu del Grup Parlamentari Català en diverses Comissions i va assumir diverses responsabilitats especialment en l'àmbit d'assumptes exteriors i europeus, de justícia, de cultura i d'educació. De 1999 a 2004 va ser membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d'Europa (a la Comissió d'Assumptes Jurídics i Drets Humans) i de la Unió Europea Occidental (a la Comissió Política).

Anteriorment, després de llicenciar-se i doctorar-se a la Universitat de Navarra (1992), va ser professor de Dret Internacional Privat a la Universitat de Navarra, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Abat Oliba entre 1988 i 1995. A partir de l'any 1992 va començar a treballar com a advocat, sempre dins de bufets col·lectius d'àmbit internacional.

El 26 de novembre de 2008 es trobava en un dels hotels de la ciutat índia de Bombai quan es van produir una sèrie d'atemptats en els que van morir unes 200 persones, una de les bombes en el mateix hotel en el qual s'allotjava.[4]

Ha publicat un llibre i diversos capítols en obres de caràcter jurídic. És membre de diverses associacions culturals, econòmiques i professionals. Participa regularment en activitats de reflexió i anàlisi d'institucions privades europees i nord-americanes en àmbits de política exterior, la cultura i drets humans. Escriu freqüentment a diversos diaris, i col·labora habitualment amb alguns programes de ràdio i televisió.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]