Polop
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Baixa | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Baixa Benidorm |
||
| Gentilici | Polopí, Polopina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 22,60 km² | ||
| Altitud | 262 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.549 hab. 201,28 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 37′ 20″ N, 0° 07′ 38″ O / 38.62222,-0.12722Coord.: 38° 37′ 20″ N, 0° 07′ 38″ O / 38.62222,-0.12722 | ||
| Organització Nuclis • Batlle: |
2 Gabriel Fernández (PSOE) |
||
.jpg)
Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, Guadalest, i La Nucia. Els nuclis de Polop i La Nucia estan gairebé junts. A més del nucli de Polop existeix també Xirles, el qual forma una pedania, que a l'època de la reconquesta tenia el seu propi municipi.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La fortificació de Polop tingué sempre gran importància estratègica, com pogué demostrar la sublevació del cabdill Al-Azraq després de la conquesta de la vila per Jaume I. Polop fou donada l'any 1271 al cavaller Beltran de Belpuig. Durant segles la vila, al voltant de la qual s'acomodava un important nombre de camperols mudéjars, visqué del conreu de garrofers, cereals i, sobre tot, del cep, dedicat a la producció de vi i panses. La germania va ser un episodi particularment traumàtic per als mudèjars de Polop. Amb la seva expulsió la baronia va perdre quelcom més dels dos terços de la seua població i Polop restà reduït a poc menys de 400 habitants. Més tard, la vila juntament amb la seua baronia passà a mans de la família Fajardo. Cap a finals del segle XVIII Polop comptava amb quelcom més de 1.000 habitants. A mitjan segle XIX la base de la seva economia continuava sent la producció i exportació de vi i panses. Tanmateix, prompte començaren a estendre's els fruiters, els agres i les ametles. La població de Polop havia superat els 2.300 habitants (polopins). Nogensmenys, des d'aleshores fins a la guerra civil va perdre part de la seua població, que sols ha pogut ser recuperada ( de 1.857 habitants en 1994 a 2.391 al 2002) gràcies a l'efecte econòmic induït pel turisme de la propera Benidorm.
Geografia [modifica]
Situat en l'interior però molt prop de Benidorm. La localitat es troba situada sobre un turó, rodejant al seu castell.
El terme municipal de Polop es troba al nord de Benidorm. Els accidents geològics més importants del municipi són la serra de la Muntanya Ponoig i els barrancs que discorren cap a l'est, el Ponoig (1.181 m.) queda situat a l'oest de Polop. Es tracta d'una serra aspra i rocosa, d'empinadíssimes pendents, coberta de llargs penyalars i formidables penyals i parets. Constitueix un massís orientat d'est a oest. L'ombria està poblada de pinedes i carrasques, i manté una continuïtat amb la serra del Puig Campana.
Des d'Alacant, s'accedeix a aquesta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent després la CV-70 a l'altura de Benidorm.
En el terme municipal de Polop es troba també el nucli de població de Xirles.
Demografia [modifica]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.639 | 1.630 | 1.476 | 1.400 | 1.456 | 1.396 | 1.286 | 1.554 | 1.766 | 1.903 | 2.136 | 3.353 |
Economía [modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura. A les zones de menor altura predominen els cultius d'ametlers i oliveres i a la vall els cítrics i nispros.
Monuments i llocs d'interés [modifica]
- Muralla medieval. Des del punt més alt de la població, on es va ubicar l'antic cementeri, es poden observar els seus restes.
- Església de Sant Pere i Santuari de la Divina Aurora. L'Església de Sant Pere va ser construïda en 1723. Junt amb ella es troba el Santuari de la Divina Aurora.
Festes [modifica]
- Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Francesc d'Assís a partir del 3 d'octubre.
Gastronomia [modifica]
Destaquen plats típics de la Marina Baixa com pilotes de dacsa, l'arrós amb fessols i naps, pebrereta amb sangatxo, la paella i com a postres els nispros, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla. I per a beure, vins propis de la Marina i mistela.
Política [modifica]
'A les eleccions del 1991' el PP va ser el partit més votat, però al quedar a un vot de la majoria absoluta, va ser el PSPV - PSOE amb Joan Gadea Burgos al capdavant qui va governar la localitat fins a 1995. En aquest any el PP va aconseguir la majoria absoluta que va tornar a adquirir el 1999, 2003 i revalidar el 2007 amb Alejandro Ponsoda com a alcalde electe durant les eleccions anteriorment esmentades.
'A les eleccions de 1999' concórrer 3 partits polítics: PP, PSPV - PSOE i IP. El PP va obtenir una àmplia majoria absoluta (8 regidors amb 886 vots), seguit pel PSPV - PSOE (2 regidors i 195 vots) i IP (1 regidor i 111 vots). Alejandro Ponsoda va continuar al capdavant de la Corporació.
'El 2003 concorre a les eleccions municipals' Gent de Polop (GdP). En la seva entrada en l'escena en la vida política local, obté 2 regidors i 233 vots. Va quedar per darrere del PP (6 regidors i 772 vots) i del PSPV - PSOE (3 regidors i 342 vots). El PP perd 2 regidors i el PSPV - PSOE guanya 1 regidor. Alejandro Ponsoda segueix com a alcalde de la vila en majoria absoluta.
'A les eleccions municipals del 27 maig 2007' concórrer a les eleccions locals 3 partits. A continuació es mostren les llistes, el candidat a l'alcaldia per cadascuna d'elles i el nombre de regidors electes i vots de cada formació política:
Partit Popular (PP) Alejandro Ponsoda - 6 regidors (919 vots) Gent de Polop (GdP) José Berenguer - 3 regidors (427 vots) Partit Socialista PSPV - PSOE Gabriel Fernández, el Bullas - 2 regidors (401 vots)
Vots nuls / Vots en blanc-21 votos/31 vots
El Partit Popular, amb Alejandro Ponsoda com alcaldable (i després de 12 anys al capdavant de la Corporació), torna a aconseguir la seva quarta majoria absoluta i Gent de Polop (GdP) aconsegueix situar-se com la segona força política, per davant del PSPV - PSOE liderat llavors per l'actual alcalde Gabriel Fernández (conegut amb el malnom d'el Bullas), aconseguint els pitjors resultats de la història del PSOE a Polop.
Després de la constitució de la nova Junta de Govern Local es ratifica Alejandro Ponsoda (PP) com a alcalde i aquest nomena Juan Cano (PP) com a tinent d'alcalde. L'oposició queda liderada per José Berenguer (Gent de Polop) (3 regidors) i Gabriel Fernández (PSPV-PSOE) (2 regidors).
'Eleccions Municipals del 22 maig 2011'
Els fets esdevinguts a Polop després de la mort d'Alejandro Ponsoda, el posterior empresonament de Juan Cano i les desavinences de Maria Dolores Zaragoza amb els seus regidors (després de dimitir Pilar La dimissió d'una regidora accentua l'aïllament de l'alcaldessa de Polop] Un partit independentista concorre també a les eleccions locals, Alternativa, Independents per Polop, liderat per Francisco Fuster Montoro, conegut per la seva gestió polèmica al capdavant del CD Polop.
El cúmul d'aquestes situacions van donar la victòria a un (PSPV - PSOE) en minoria, començà a governar amb 4 regidors enfront dels 7 de l'oposició. Resultats obtinguts eleccions locals 2011:
Partit Socialista (PSPV - PSOE) Gabriel Fernández - 4 regidors (518 vots) Partit Popular (PP) Antoni Pastor - 3 regidors (390 vots) Gent de Polop (GdP) Encarna Cabáñez - 2 regidors (370 vots) Alternativa Independents per Polop (ALF) Francisco Fuster Montoro - 2 regidors (343 vots)
Així doncs, en la investidura, Gabriel Fernández (PSPV - PSOE) va obtenir 4 vots, Antoni Pastor (PP) va obtenir 3, Encarna Cabáñez (GdP) 2 i els 2 regidors d'ALP es van abstenir de votar tot i presentar la seva candidatura. En conseqüència, es tria a Gabriel Fernández com a alcalde. El PSPV-PSOE va augmentar 2 regidors, el PP va perdre 3 regidors, GdP perd un regidor i Alternativa, Independents per Polop (ALP) entra a l'Ajuntament amb 2 regidors.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | UCD |
| 1983 - 1987 | Rafael Pérez Saragossa | AP |
| 1987 - 1991 | Joaquín Berenguer Fuster | PSPV - PSOE |
| 1991 - 1995 | Joan Gadea Burgos | CDS |
| 1995 - 1999 | Alejandro Ponsoda Bou | PP |
| 1999 - 2003 | Alejandro Ponsoda Bou | PP |
| 2003 - 2007 | Alejandro Ponsoda Bou | PP |
| 2007 - 2011 | Alejandro Ponsoda Bou (fins octubre 2007) (*) Joan Cano Giménez (des d'octubre 2007) Maria Dolors Saragossa (desembre 2009) (**) |
PP PP PP |
| Des del 2011 | Gabriel Fernández Fernández, el Bullas | PSPV-PSOE |
(*) Després de la mort d'Alejandro Ponsoda, es procedeix a elegir el nou alcalde. Juan Cano Gímenez (PP) va ser elegit, amb 6 vots a favor (PP) i 5 abstencions (3 de Gent de Polop i 2 de l'PSPV-PSOE), alcalde del municipi. (**) Després del empresonament de Juan Cano com a possible implicat en l'assassinat d'Alejandro Ponsoda (el seu antecessor) i posterior dimissió com a alcalde (encara conservant la seva acta de regidor), es procedeix a elegir el nou alcalde. M. Dolors Saragossa Teuler (PP) va ser escollida, amb 5 vots a favor (PP) i 5 abstencions (3 de Gent de Polop i 2 de l'PSPV-PSOE) , Alcaldessa de Polop. Des d'aquest dia Joan Cano serà considerat com a regidor no adscrit i pertany al Grup Mixt, les sospites i indagacions policials no van poder demostrar la seva implicanció, encara que es van produir indagacions i investigacions que permeten obtenir de manifestacions de testimonis, infructuoses per la complexitat del cas. Que tingui un ull mirant a Cuenca i un altre a Valladolid no és indicatiu que sigui dolent, però bo tampoc.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polop |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
.png){kind=small}
