Orxeta

Orxeta

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Baixa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Baixa La Vila Joiosa
Gentilici	Orxetà, orxetana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	24,10 km²
Altitud	177 msnm
Població (2011)   • Densitat	898 hab. 37,26 hab/km²
Coordenades	38° 33′ 47″ N, 00° 15′ 43″ O
Distàncies	150 km de València 40 km de Alacant 8 km de La Vila Joiosa
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 5 PSPV-PSOE, 2 PPCV José Vicente Férriz Soriano (PSPV-PSOE)
Codi postal	03579
Festes majors	Penúltim cap de setmana de setembre
Patró/Patrons	Sant Tomàs de Villanueva Sant Nazari
Dies de mercat	dissabtes
Web	http://www.orxeta.org

Orxeta és un municipi valencià situat en la comarca de la Marina Baixa, en la província d'Alacant.

Geografia

Situat en el vessant marítim del Prebètic valencià, al sud dels contraforts de la serra d'Aitana, Orxeta, pertanyent a la Marina Baixa, posseïx un relleu muntanyós, accidentat per les serres d'Orxeta i de Relleu; entre ambdós discorre el riu Sella que confluïx, encara dins del terme, amb el riu Amadòrio per a formar el pantà del mateix nom, en el límit amb el municipi de La Vila Joiosa.

Des d' Alacant, s'accedix a esta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent després la CV-770 a l'altura de La Vila Joiosa.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Orxeta es troben també els següents nuclis de població:

• L'Olivar.
• Urbanització Bella Orxeta.
• El Collao.

Localitats limítrofes

Limita amb els termes municipals d' Aigües, El Campello, Finestrat, Relleu, Sella i La Vila Joiosa, aquest últim capital de la comarca de La Marina Baixa.

Història

Després de la conquesta del lloc per Jaume I, la comunitat islàmica, fundadora del nucli urbà més antic, va ser sotmesa, i les seues terres i alqueries van passar posteriorment a ser administrades per l'Orde de Sant Jaume.

En 1270 Jaume I donava Orxeta a Berenguela Alfons. Després de sufocar la revolta dels musulmans de les terres del sud del Regne de València, el 8 d'abril de 1276 Jaume I perdonava als d'Orxeta i Polop, permetent-los tornar a les seues terres sempre que se sotmeteren a la seua obediència, així mateix, per mitjà dels seus senyors els atorgava les condicions per al seu manteniment en les esmentades alqueries.

En 1322 el cavaller Bernat de Sarrià, no tenint hereus legítims, cedia a l'infant Pere, fill de Jaume II, totes les seues possessions, entre les que figurava el lloc d'Orxeta. Amb posterioritat, va passar a les mans de l'Orde de Santiago en el de les quals poder es va mantindre fins al segle XIX.

Va ser lloc de moriscos, registrant-se en 1609 una xifra de 200 cases. L'aplicació del decret d'expulsió va suposar un considerable impacte a nivell demogràfic i econòmic com ho demostra el fet que anys més tard es van registrar únicament 45 cases. L'1 de gener de 1613 Geroni Ferrer, comanador de la comanda d'Orxeta de l'orde de Santiago atorgava nova carta de poblament al dit lloc, que confirmava el rei Felip III el 24 d'agost del mateix any. Trasllat de 12 de maig de 1735 autoritzat per Leopoldo Soler i un altre de 27 de febrer de 1794 per Miguel Gómez). Fins a 1707 Orxeta va formar part de la governació de Xàtiva (ultra Xucorum), des de llavors i fins a 1833 va pertànyer a la d'Alcoi.

Demografia

El major creixement demogràfic va tindre lloc en el segle XVIII: entre 1715 i 1794, la població va passar de 274 a 1.003 habitants. Des de llavors, la població va seguir clarament a la baixa: en 1860 comptava amb 895 habitants; en 1930, 776; en 1999 tan sols 429. No obstant això, la proximitat d'importants nuclis turístics ha servit per a atraure a un important turisme d'interior estacionari, creixent de manera vertiginosa la població des del 2003. Segons el cens del 2011, Orxeta té 898 habitants, dels quals un 30,7% és ja de nacionalitat estrangera (procedents principalment d' Alemanya i Regne Unit).

Evolució demogràfica d'Orxeta
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011
Població	791	845	832	862	748	776	648	648	552	476	447	509	427	718	719	758	830	870	875	898

Economia

La seua economia es basa en l'agricultura. Les principals produccions agràries del municipi durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, els ametlers, els garrofers, la vinya i les fruites, sent La Vila Joiosa el principal mercat de les seues fruites i farines. Des de finals del segle XIX, els cítrics van ser substituint als altres cultius amb un destacable nombre de tarongers i llimeres. S'està desenvolupant el sector turístic, encara que amb dificultats pels projectes d'urbanitzacions massives (com n'és un projecte d'un camp de golf a l'horta) per la seua proximitat a zones turístiques com Benidorm o Altea.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicent Llinares Sellés	UCD
1983 - 1987	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Vicent Llinares Sellés	PSPV-PSOE
2011 - ara	José Vicente Férriz Soriano	PSPV-PSOE

A les eleccions del 22 de maig del 2011 va tornar el bipartidisme a Orxeta, davant la no presentació de llista electoral al BLOC, amb 2 regidors a l'anterior legislatura, ni de cap altre partit alternatiu. Es van presentar el PSPV-PSOE i PPCV. El resultat va ser 5 regidors al PSPV-PSOE i 2 al PPCV. Cal destacar el gran percentatge d'abstenció 21,5% (143 votants), com de vots en blanc 6,7% (32 vots) i de vots nuls 8% (42 vots), els percentatges i número de vots més alts d'estos factors a tota la història electoral municipal d'Orxeta, es creu que provocat pel descontent davant el bipartidisme. També destaca la gran majoria absoluta, amb un 64,81% (291 vots) per al PSPV-PSOE, el percentatge i número de vots més alt de tota la trajectòria democràtica a Orxeta, amb el canvi de candidat a l'alcaldia a José Vicente Férriz Soriano i la conservació al PPCV de l'anterior candidat Miguel Àngel Lloret Lloret. Posteriorment tota la llista del PPCV d'Orxeta presenta la seua dimissió dels dos regidors al consistori municipal. Pel que des del PPCV de la província d'Alacant es va anomenar a dos nous regidors.

Monuments i llocs d'interés

• Ruïnes del castell musulmà. Edifici d'interés històric i arquitectònic. A la serra d'Orxeta es mantenen les ruïnes d'un antic castell musulmà d'on es vigilaven els atacs al poble.
• Església parroquial de Sant Jaume Apostol. Edifici d'interés religiós i arquitectònic. Església del poble, situada a la plaça (Plaça Dr. Ferràndiz). Amb molts anys d'antiguetat, però recentment restaurada.
• Ermita de Sant Tomàs. Edifici d'interés religiós i arquitectònic. Ermita a la part superior del poble, en honor al patró d'Orxeta "Sant Tomàs". De la que existix una llegenda que diu que va ser feta en temps de sequera amb aigua abastida amb un miracle de Sant Tomàs.
• L'estret del riu Amadòrio. Lloc d'interés natural i esportiu. Pas del riu Amadòrio per la Serra Travessa (Serra de Relleu) formant un barranc.
• Pantà de l'Amadòrio. Lloc d'interés natural i esportiu. Pantà del riu Amadòrio que es troba al límit entre La Vila Joiosa i Orxeta. Actualment s'ha desenvolupat el sector esportiu de la pesca d'aigua dolça en el pantà.
• Cova de la Serra d'Orxeta. Lloc d'interés natural i esportiu. Cova que es forma a la Serra d'Orxeta. Existixen diferents senders per a arribar gaudint dels paisatges.
• Font Dels Banyets. Font nascuda al terme municipal d'Orxeta, de la que s'abastix tot el poble i a més arriba fins al nucli urbà, on es pot gaudir de la seua aigua.
• Piscina i Poliesportiu Municipal. Lloc d'interés esportiu i d'oci. Piscina municipal oberta en els mesos d'estiu tots els dies, s'utiliza com a lloc d'oci o de diferents activitats esportives.
• Casal del Fester "La Fàbrica". Edifici municipal destinat per a l'organització de diferents actes festius a la planta baixa, i amb diferents despatxos i lloc de lectura i connexió a internet a la primera planta.
• CP Doctor Vicent L. Ferràndiz. Col·legi públic de la localitat, on s'impartixen classes d'Infantil i Primària.
• Ajuntament. Casa consistorial situada a la plaça Dr. Ferràndiz de la localitat.

Cultura i Associacions

Existixen algunes associacions al poble com:

• Societat Musical Lira Orxetana. Entitat musical amb una gran trajectòria històrica que s'encarrega de promoure la cultura musical al poble, compta amb una banda de música i també una escola de música.
• Associació de Jubilats i Pensionistes. Associació de jubilats i pensionistes del poble amb un gran nombre d'abonats encarregats d'organitzar diferents actes propis.
• Societat de Caçadors. Unió d'abonats que practiquen l'esport de la caça al poble i s'organitzen per a la pràctica.
• Associació Horta d'Orxeta. Associació que naix amb l'objectiu de protegir la gran zona d'horta al poble, davant el perill de l'aprovada urbanització de la zona per part del consistori municipal.
• Comissió de Festes. Associació de totes les penyes festeres del poble amb la finalitat de l'organització de les Festes Patronals de Setembre, a més de les diferents festes al llarg de l'any.
• Associació de Boixets. Unió de membres que practiquen aquest passatemps dels boixets al poble, col·laborant amb diferents trobades arreu de la comarca.
• Ames de casa. Unió d'ames de casa del poble per a crear diferents tallers o actes d'oci.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren el penúltim cap de setmana de setembre (del dijous al dilluns) en honor a Sant Tomàs de Villanueva i Sant Nazari. Aquestes festes són les més importants al poble d'Orxeta, en les que es viuen cinc dies de festa intensiva en honor als seus patrons, començant amb el dijous amb desfilada de disfresses i la festa a les penyes, divendres amb la vespra es viu una nit de vetlada musical a la plaça del poble després d'haver baixat el Sant Tomàs de la seua ermita. Dissabte continua la festa després d'una processó al sant del dia, Sant Tomàs, continuant amb una vetlada musical i el castell de focs artificials, al diumenge se seguix la festa després de la processó al Sant Natzari, acabant amb una vetlada musical i un correfocs pels carrers del poble, per últim el dilluns es viu com un dia de jocs dels xiquets a la plaça i les tradicionals paelles per a dinar, acabant la festa amb la pujada del Sant Tomàs a la seua ermita per acomiadar-se'n fins l'any següent.

• Festes de Nadal. Durant els dies de Nadal el poble d'Orxeta també viu diferents festes els dies clau. A la Nit de Nadal es fa una festa amb tot el poble al local del fester, també es fa a la Nit de Cap d'Any després d'haver-se menjant el raïm a la plaça acompanyats pel campanar del poble. I per últim se celebra la festa dels reis, després d'una cavalcada pel poble i del repartiment dels regals als xiquets pels Reis d'Orient.

• Pasqua. Així es com s'anomena la festa de la Setmana Santa al poble d'Orxeta, durant aquesta setmana es comença amb el tradicional Diumenge de Rams, on es benedixen tots els rams de la gent arribant a la creu del poble, se seguix amb la Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant i per acabar el Diumenge de Ressurrecció se celebra l'encontre, aquesta és una particularitat del poble, en la que se celebra la processó anomenada de "Les Pixeres", en la que els homes van per un costat amb La Mare De Déu, cantant una peculiar cançó, alegre i desfogada que comença així: "Pixeres i Caritats Mare De Déu, Mare De Déu!/ On aneu Mare De Déu...", i les dones per altre lloc amb el Jesús Ressucitat i la Banda de Música "Lira Orxetana", per fi es troben a uns quatre cantons i es fa un cant en Llatí per una dona del poble, i costestant totes les demés, quan ja ha passat tot, se'n van tots junts, els homes cantant i la banda tocant. Per acabar la Pasqua es fa el berenar el diumenge per la vesprada i el dilluns de Pasqua amb la tradicional "Mona de Pasqua" tot el món se'n va al camp a gaudir.

• Festes de Sant Isidre. El cap de setmana més pròxim al 15 de maig. Com a bon poble antigament agricultor, també es celebren ací les festes en honor al patró dels llauradors, Sant Isidre. En les que els xiquets es visten de llauradors i es duen en ofrena a Sant Isidre fent una desfilada de carrosses ambs els tractors adornats pels carrers del poble.Aquesta festa ha sigut recuperada fa uns deu anys ja que havia desaparegut de la tradició.

Gastronomia

Són menjars típics del poble el "Putxero i pilotes", també dites ací tarongetes (pilotes de carn amb sopa), també la "coca de verdures" i la "coca de tonyina", com també la "coca de molletes", a més de la "coca a la calda" i la típica "paella de conill". En quant als menjars dolços és típica la "coca dolça d'ametles". Cal dir que es realitza un concurs de coques anual a l'estiu, ja que és el menjar més típic de la localitat, en la que es premia a la millor, així com el tradicional concurs de paelles a les festes patronals, també premiant la millor.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament d'Orxeta
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.