La Nucia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Nucia
Escut de la Nucia
(En detall)
Localització

Localització de la Nucia respecte del País Valencià Localització de la Nucia respecte de la Marina Baixa


Municipi de la Marina Baixa
Carrer de la Nucia
Carrer de la Nucia
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Baixa
La Vila Joiosa
Gentilici Nucier, Nuciera
Predom. ling. Valencià
Superfície 21,36 km²
Altitud 226 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.524 hab.
914,04 hab/km²
Coordenades 38° 36′ 43.20″ N, 0° 07′ 37.20″ O / 38.6120000°N,0.1270000°O / 38.6120000; -0.1270000Coord.: 38° 36′ 43.20″ N, 0° 07′ 37.20″ O / 38.6120000°N,0.1270000°O / 38.6120000; -0.1270000
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
Bernabé Cano Garcia (PP)
Codi territorial 03094
Web

La Nucia (IPA: [la nuˈsi.a]) és una població de la comarca de la Marina Baixa envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfàs del Pi i Callosa d'en Sarrià.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de la localitat procedeix de l'àrab Naziha, que significa "deliciós". Era una alqueria que el 1271 fou donada per Jaume I a Beltran de Bellpuig. A principis del XVII formava part de la baronia de Polop i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marqués dels Vélez. El 1565-1572 tenia 29 cases morisques i el 1609 eren 48 cases.

La Nucia es va constituir com a municipi independent en 1705, després d'emancipar-se de la Baronia de Polop. L'Església Parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció, es va construir en dos períodes 17611772 i 18541888 i es va restaurar el 1913.

Els seus habitants en 1787 eren 1.423, xifra que passà a 4.998 el 1845. A partir d'aquesta data disminuiria el seu nombre, tenia 1.493 habitants el 1922, amb una important emigració vers l'Alger i Orà, per a recuperar-se en la dècada dels huitanta del segle XX (3.429 habitants), arribava en 1994 a 6.522 i a 10.135 en el 2002. En 1981, el poble tenia 3.419 habitants, que passaren a 6.106 en 1991 i a 9.365 en 2001, fins als 12.573 del 2005 i 14.006 del 2006.

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua font d'ingressos tradicional, l'agricultura, s'ha anat reforçant en les últimes dècades i ha sigut superada després pel turisme. El turisme de La Nucia és de caràcter dispers, amb urbanitzacions en què es predomina el xalet unifamiliar i que s'estenen per bona part del seu terme. Quant a l'activitat agrícola, en altura predominen els cultius de ametlers i oliveres i en la vall els cítrics, les nespreres i el caqui.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Un 43,94% dels seus 14.006 habitants (INE, 2006) és de nacionalitat estrangera, procedents en la seua gran majoria de distints països europeus (sent el 32,91% del total de la població nacionals d'altres països de la UE, després amb dret de vot en les eleccions locals). Destaquen pel seu nombre els residents d'origen anglés i alemany.

Evolució demogràfica de La Nucia
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006
Població 1.977 2.088 2.102 2.229 1.988 2.285 1.708 1.429 1.396 2.073 3.419 6.106 8.616 14.006

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Centre Juvenil: construït el 2005 per l'Ajuntament, que amb 3 plantes i més de 500 m² és un dels més grans de tot el País Valencià, amb un gran nombre d'iniciatives culturals, educatives i d'oci de distint tipus (concerts, col·loquis, cursos,...).
Seu Universitària de la UA
  • Seu Universitària de la Universitat d'Alacant: l'antic edifici del Col·legi Públic Sant Rafael situat en ple nucli urbà, construït durant la segona república i inaugurat l'any 1936, ha estat reformat i ampliat el 2007 per a convertir-se en la seu permanent de la Seu Universitària de la Universitat d'Alacant de la Nucia. El projecte, disseny de l'arquitecte local José Luis Campos Rosique, suposa una aposta arriscada que concilia l'antic i la novetat i està per convertir-se en un referent de la regió.
  • Mont del Calvari: és una espectacular muntanya on es pot veure tot el propi municipi i els del voltant, com la gran ciutat d'Altea i les seues platges.
  • Font de la Favara: un gran jardí on es poden veure les típiques plantes i arbres del clima mediterrani; la seua gran cascada i les seues fonts fan dels calorosos estius un lloc refrescant on molta gent es reuneix per a menjar davall els seus arbres centenaris.
  • El Llavador: antic llavador del 1924.
  • Auditori de la Mediterrània: aquest nou espai cultural compta amb una superfície total de 4.448 metres quadrats. D'ells 770 metres quadrats són d'auditori amb un aforament de 607 butaques. L'auditori de la Mediterrània és un gran espai cultural de tres altures que compta amb una gran sala d'assaig, una sala de dansa, una aula-taller, una gran sala d'exposicions, biblioteca, cafeteria, despatxos i dues sales de conferències.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Entre els plats típics de La Nucia destaquen: l'arròs cuinat, pebrereta amb sangatxo, mintxos a la paleta, els puntals de dacsa, la paella, embotits, formatges frescos i tramussos i com a postres, les nespres, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla, berlina i coca dolça. I per a beure, vins propis de la Marina, mistela, i soda, refresc tradicional.

Festes i Celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Majors Patronals. Se celebren a partir del 14 de agosto en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i de Sant Roc.
  • Festes de Sant Rafael. Se celebren el tercer diumenge de novembre.
  • Festes de Sant Vicent Ferrer. La festa de Sant Vicent se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua al paratge natural del Captivador.
  • Festa de la Carta Pobla. Se celebra el dia 9 de juliol.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Camilo Cano Cano UCD
1983 - 1987 Vicente Fco. Cano Cano PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Fco. Cano Cano PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Fco. Cano Cano PSPV-PSOE
1995 - 1999 Jaime Francisco Cano Llorens PP
1999 - 2003 Diego Such Pérez
Bernabé Cano Garcia
PP
2003 - 2007 Bernabé Cano García PP
2007 - 2011 Bernabé Cano García PP
Des del 2011 Bernabé Cano García PP

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]