Àustria alemanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republik Deutsch-Österreich
República d'Àustria-Alemanya

Estat residual a conseqüència del col·lapse de l'Imperi Austro-Hongarès

Flag of Austria-Hungary (1869-1918).svg
Flag of Austria.svg
1918 – 1919 Flag of Austria.svg
Flag of Czechoslovakia.svg
Flag of the State of Slovenes, Croats and Serbs.svg
Flag of Italy (1861-1946).svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Províncies reclamades per Àustria Alemanya, amb les fronteres de la Primera República Austríaca superposades en vermell.
Capital Viena
48° 13′ N, 16° 22′ E / 48.217,16.367Coord.: 48° 13′ N, 16° 22′ E / 48.217,16.367
Idioma oficial Alemany
Altres idiomes Txec i polonès
Forma de govern República
Història
 • Proclamació de la República 12 de novembre de 1918
 • Tractat de Saint-Germain 1919 de 12 de març
 • Fi de la República - Proclamació de la Primera República Austríaca 21 d'octubre de 1919
Moneda Corona

La república de l'Àustria alemanya o Àustria germànica va ser un estat fundat el 12 de novembre de 1918 pels membres assemblearis alemanys del Reichsrat, fruit del col·lapse de l'Imperi Austro-Hongarès, que va patir una desmembració territorial a causa de les lluites de les minories nacionals de l'imperi i que van provocar l'abdicació de l'emperador Carles I l'11 d'octubre de 1918.

La població se sentia poc identificat amb Àustria i molts consideraven que en lloc de proclamar-se la república austríaca, s'havien d'integrar integrar a la república alemanya. El 12 de març de 1919 l'Assemblea Nacional va declarar que consideraven Àustria com una part de la república alemanya.[1] L’assemblea definí els territoris del nou estat el 22 de novembre pels dominis patrimonials dels Habsburg amb excepció dels districtes de parla italiana i eslovena, però afegint-hi els districtes veïns de Bohèmia i Moràvia de llengua alemanya.[2]

El principi d'unió amb Alemanya fou rebutjat pels aliats, i especialment per França, el 10 de setembre de 1919 el tractat de Saint-Germain-en-Laye que van veure que aquest fet significaria veure una Alemanya més gran i forta que la de després de 1914, a pesar d'haver estat derrotada en guerra, i van obligar els austríacs a constituir-se en un estat independent, a més d'obligar-los a deixar d'utilitzar la denominació Deutsch-Österreich. A més a més, s'imposaren condicions territorials a Àustria, establint noves fronteres: al nord, la tradicional frontera amb Bohèmia i Moràvia, negant els territoris de parla alemanya al nou estat; Carniola i la part sud d'Estíria, de majoria eslovena, va passar a formar part del nou estat iugoslau; finalment el sud del Tirol fou lliurat a Itàlia.[3] Dels gairebé deu milions i mig d'austríacs alemanys que eren reclamats pel govern de Viena, pocs més de sis milions i mig estavan en els nous límits territorials d'Àustria, repartint-se els altres pels nous estats sorgits arran del tractat.[1][2]

El 21 d'octubre de 1919, l'Àustria Alemanya va esdevenir la Primera República Austríaca. El nou estat, que comprenia, d’una banda, els territoris alpins, poc poblats i d'escàs desenvolupament econòmic, i, de l'altra, l'àrea de Viena, una capital desproporcionada, que en aquell moment acumulava el 30% de la població del país i sense rerepaís, era mancat de viabilitat econòmica. Això es veié agreujat per la imposició de reparacions com a país responsable de la guerra. L'assemblea nacional elegida el 1919 acceptà sota protesta aquestes condicions tot reservant-se, però, el dret de la unió amb Alemanya. L’únic avantatge reconegut a la nova república fou l’annexió dels territoris hongaresos immediats colonitzats per alemanys i croats, els quals constituïren el nou land de Burgenland, incorporat el 1921.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]