Rutger Hauer

Rutger Hauer
	;
Biografia
Naixement	(nl) Rutger Oelsen Hauer ; 23 gener 1944 ; Breukelen (Països Baixos)
Mort	19 juliol 2019 (75 anys); Beetsterzwaag (Països Baixos)
Dades personals
Alçada	1,85 m
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actor, director de cinema, actor de cinema, actor de televisió
Activitat	1969 – 2019
Membre de	ShortCutz Amsterdam Film Festival jury members (en)
Obra
Papers destacats	Roy Batty a Blade Runner
Família
Cònjuge	Heidi Merz ; Ineke ten Cate (1985–)
Fills	Aysha Hauer; ( )
Pares	Arend Hauer i Teunke Mellema (en)
	Premis (2008) Premi Cultura de la Vedella d'Or; (1987) Premi Globus d'Or; (1981) Vedella d'Or al millor actor; Orde del Lleó Neerlandès ;

Rutger Hauer (Breukelen, 23 de gener de 1944 - Beetsterzwaag, 19 de juliol de 2019) va ser un actor de cinema i televisió neerlandès. Es va revelar internacionalment gràcies al seu rol de l'androide Roy Batty a Blade Runner, una de les pel·lícules més famoses de Ridley Scott.

Biografia[modifica]

Rutger Oelsen Hauer és fill de Teunke i Ared, tots dos actors teatrals. Va deixar els estudis de l'institut per a intentar dedicar-se, com el seu avi, a la marina, però va acabar deixant la idea a causa del seu daltonisme (com el seu besavi) per a treballar durant un període d'obrer de la construcció i fer de poeta bohemi el temps lliure pels cafès d'Amsterdam. Va ingressar a les forces armades holandeses (a la Marina), però aviat va deixar la carrera militar. Va decidir finalment seguir les passes dels seus pares i va rebre classes d'interpretació. Després de passar pel teatre va començar la carrera cinematogràfica a la fi dels anys 60 després de protagonitzar la sèrie Floris (1969), emissió televisiva que va ser dirigida per Paul Verhoeven, amb qui Rutger continuaria col·laborant a la pantalla gran. Aquest mateix any faria el salt a la pantalla gran, amb un breu paper a Monsieur Hawarden dirigida per Harry Kümel.

Gràcies a haver actuat al costat de Monique van de Ven a títols com Delícies turques (1973), Una núvia de nom Katy Tippel (1975), i Eric, oficial de la reina (1977), tant Hauer com Verhoeven van fer-se un nom entre els cinèfils de fora del seu país natal.

El salt a la fama va ser els anys 80. El 1981 va rodar a Hollywood la pel·lícula Els falcons de la nit on feia d'enemic de Sylvester Stallone. Però el paper pel qual els afeccionats el recorden serà el de Roy Batty a Blade Runner (1982), de Ridley Scott, pel qual va ser nominat a un Premi Saturn.

Després vindrien Clau omega de Sam Peckinpah, Lady Falcó (1985) de Richard Donner, Els senyors de l'acer (1985) de Paul Verhoeven, i Camp de l'infern (1986). Paul Verhoeven li va proposar protagonitzar RoboCop, però l'actor ho va rebutjar.

El 1985 Rutger, un reconegut activista mediambiental, es va casar amb l'escultora i pintora Ineke Tencate.

Va guanyar un Globus d'Or pel telefilm Escapada final (1987), que és fins ara el seu premi més important d'un total de 6 de diferents categories i festivals, i de 3 nominacions. Després de 1985, Hauer va multiplicar les aparicions tant a pel·lícules cinematogràfiques com a telefilms o sèries, generalment a títols d'acció i ciència-ficció de baix pressupost com Fúria cega (1989) o Perillosament units (1991). També va intervenir a pel·lícules d'autors prestigiosos: així, La llegenda del Sant Bevedor (1988) d'Ermanno Olmi, per la qual guanyaria el premi al millor actor al Festival Internacional de Seattle.

El 1994 va ser nominat al Globus d'Or per Pàtria, pel·lícula basada en la novel·la de Robert Harris Pàtria, encara que al final no va guanyar. Durant els successius anys seguirà alternant cinema i televisió. El 2005 apareixerà en papers secundaris a grans èxits comercials com Batman Begins o Sin City.

Va publicar un llibre conjuntament amb Patrick Quinlan titulat All Those Moments: Stories of Heroes, Villains, Replicants and Blade Runners.

Com a curiositat, Anne Rice va crear al famós Lestat, d'Interview with the Vampire, inspirant-se en Rutger. Però ell no el va poder interpretar perquè ella pensava que ell ja era massa gran.

Filmografia[modifica]

Monsieur Hawarden (1969), de Harry Kümel
Repelsteeltje (1973), de Harry Kümel
Delícies turques (1973), de Paul Verhoeven
Flor al vent (1974), d'Adrian Hoven
Katty Tippel (1975), de Paul Verhoeven
La Donneuse (1975), de Jean-Marie Pallardy
Das Amulett des Todes (1975), de Ralf Gregan i Günter Vaessen
Het Jaar Van de Kreeft (1975), de Herbert Curiel
La conspiració Wilby (1975), de Ralph Nelson
Max Havelaar (1976), de Fons Rademakers
Eric, Oficial de la Reina (1977), de Paul Verhoeven
Pastorale 1943 (1978), de Wim Verstappen
Misteris (1978), de Paul de Lussanet
Een Vrouw Tussen Hond en Wolf (1979), d'André Delvaux
Grijpstra & de Gier (1979), de Wim Verstappen
Spetters (1980), de Paul Verhoeven
Coco Chanel (1981), de George Kaczender
Els falcons de la nit (1981), de Bruce Malmuth
Blade Runner (1982), de Ridley Scott
Clau omega (1983), de Sam Peckinpah
Eureka (1984), de Nicolas Roeg
A la recerca de l'Àguila (1984), de Philippe Mora
Lady Falcó (1985), de Richard Donner
Els senyors de l'acer (1985), de Paul Verhoeven
Camp de l'infern (1986), de Robert Harmon
Es busca viu o mort (1987), de Gary Sherman
La llegenda del Sant Bevedor (1988), de Ermanno Olmi
Fúria Cega (1989), de Phillip Noyce
In una notte di chiaro di luna (1989), de Lina Wertmüller
La sang dels herois (1989), de David Webb Peoples
Els perdiguers de Broadway (1989), de Howard Brookner
Perillosament units (1991), de Lewis Teague
Beyond Justice (1992), de Duccio Tessari
Ombres del passat (1992), de Jan Eliasberg
L'últim segon (Split Second) (1992), de Tony Maylam i Ian Sharp
Buffy, La caçavampirs (1992), de Fran Rubel Kuzui
Artict Blue (1993), de Peter Masterson
Sense testimonis de Geoff Murphy
Pàtria (1994), de Christopher Menaul
La família Bean (1994), de Jennifer Warren
Joc de supervivència (Surviving the Game)(1994), d'Ernest R. Dickerson
Nostradamus (1994), de Roger Christian
Sang innocent (1995), de Bob Misiorowski
Mariette in Ecstasy (1996), de John Bailey
Crossworlds: Entre dos mons (1996), de Krishna Rao
Jaciment lunar (1996), de Philippe Mora
Knockin? on Heaven?s Door: Cridant a les portes del cel (1997), de Thomas Jahn
Blast (1997), d'Albert Pyun
Omega Doom (1997), d'Albert Pyun
El gos indomable (1997), de Peter Svatek
Reencarnació (1997), de Tibor Takács
Àguiles de combat (1998), de Mark Griffiths
El sabor del terror (1998), de Mario Azzopardi
Simon Magnus (1999), de Ben Hopkins
Caos en la xarxa (1999), de Richard Spence
Mentides veritables (2000), de D. Shone Kirkpatrick
Companys en el crim (2000), de Jennifer Warren
Còmplices (2000), de Roney Gibbons
Jungle Juice (2001), de Tony Vitale
Turbulence. Segrest en la xarxa (2001), de Jorge Montesi
Abelles assassines (2001), de Jeff Hare
I Banchieri di Dio (2002), de Giuseppe Ferrara
Scorcher (2002), de James Seale
Warrior Angels (2002), de Byron W. Thompson
Confessions d'una ment perillosa (2002), de George Clooney
In the shadow of the cobra (2004), de Ted Nicolau
Tempesta (2004), de Paul Tickell
Camera Ascunsa (2004), de Bogdan Dumitrescu
Batman Begins (2005), de Christopher Nolan
Sin City (2005), de Robert Rodriguez i Frank Miller
Dracula III: Legacy (2005), de Patrick Lussier
Zerkalnie Voyni (2005), de Vasili Chiginsky
Minotaur (2006), de Jonathan English
Mentor (2006), de David Langlitz
Goool 2: Vivint un somni (2007), de Jaume Collet-Serra
Moving McAllister (2007), d'Andrew Black
Magic Flute Diaries (2007), de Magic Sullivan
Tonight at Noon (2008), de Michael Almereyda
Spoon (2008), de Sharlto Copley i Simon Hansen
Happiness Runs (2008), d'Adam Sherman
Oogverblindend, Dazzle (2009), de Cyrus Frisch
El ritu (2011), de Mikael Håfström
24 Hours to Live (2017) de Brian Smrz
Valerian i la ciutat dels mil planetes (2017) de Luc Besson

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rutger Hauer