Rutger Hauer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Rutger Hauer
Rutger Hauer el 2010
Rutger Hauer el 2010
Nom real: Rutger Oelsen Hauer
Naixença: 1 de novembre de 1944 (1944-23-01) (69 anys)
Utrecht (Països Baixos)
Nacionalitat: Països Baixos Països Baixos
Cònjuge/s: Ineke ten Kate (1985–)
Papers importants: Roy Batty a Blade Runner
Pàgina web: Pàgina Oficial
Globus d'Or
Millor actor secundari - Sèrie o telefilm
1988 - Escape from Sobibor

Pàgina sobre Rutger Hauer a IMDb

Rutger Oelsen Hauer, més conegut com a Rutger Hauer (Utrecht, 23 de gener de 1944) és un actor neerlandès de cinema i televisió.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rutger Oelsen Hauer és fill de Teunke i Ared, tots dos actors teatrals. Va deixar els estudis de l'institut per a intentar dedicar-se, com el seu avi, a la marina, però va acabar deixant la idea a causa del seu daltonisme (com el seu besavi) per a treballar durant un període d'obrer de la construcció i fer de poeta bohemi el temps lliure pels cafès d'Amsterdam. Va ingressar a les forces armades holandeses (a la Marina), però aviat va deixar la carrera militar. Va decidir finalment seguir les passes dels seus pares i va rebre classes d'interpretació. Després de passar pel teatre va començar la carrera cinematogràfica a la fi dels anys 60 després de protagonitzar la sèrie Floris (1969), emissió televisiva que va ser dirigida per Paul Verhoeven, amb qui Rutger continuaria col·laborant a la pantalla gran. Aquest mateix any faria el salt a la pantalla gran, amb un breu paper a Monsieur Hawarden dirigida per Harry Kümel.

Gràcies a haver actuat al costat de Monique van de Ven a títols com Delícies Turques (1973), Una núvia de nom Katy Tippel (1975), i Eric, oficial de la reina (1977),tant Hauer com Verhoeven van fer-se un nom entre els cinèfils de fora del seu país natal.

El salt a la fama va ser els anys 80. El 1981 va rodar a Hollywood la pel·lícula Els falcons de la nit on feia d'enemic de Sylvester Stallone. Però el paper pel qual els afeccionats el recorden serà el de Roy Batty a Blade Runner (1982), de Ridley Scott, pel qual va ser nominat a un Premi Saturn.

Després vindrien Clau omega de Sam Peckinpah, Lady Falcó (1985) de Richard Donner, Els senyors de l'acer (1985) de Paul Verhoeven, i Carretera a l'infern (1986). Paul Verhoeven li va proposar protagonitzar Robocop, però l'actor ho va rebutjar.

El 1985 Rutger, un reconegut activista mediambiental, es va casar amb l'escultora i pintora Ineke Tencate, amb qui encara està casat.

Va guanyar un Globus d'Or pel telefilm Escapada final (1987), que és fins ara el seu premi més important d'un total de 6 de diferents categories i festivals, i de 3 nominacions. Després de 1985, Hauer va multiplicar les aparicions tant a pel·lícules cinematogràfiques com a telefilms o sèries, generalment a títols d'acció i ciència-ficció de baix pressupost com Fúria cega (1989) o Perillosament units (1991). També va intervenir a pel·lícules d'autors prestigiosos: així, La llegenda del sant bebedor (1988) de Ermanno Olmi, per la qual guanyaria el premi al millor actor al Festival Internacional de Seattle.

El 1994 va ser nominat al Globus d'Or per Fatherland, pel·lícula basada en la novel·la de Robert Harris Pàtria, encara que al final no va guanyar. Durant els successius anys seguirà alternant cinema i televisió. El 2005 apareixerà en papers secundaris a grans èxits comercials com Batman Begins o Sin City.

Actualment ha publicat un llibre al costat de Patrick Quinlan titulat "All Those Moments: Stories of Heroes, Villains, Replicants and Blade Runners", i és a Nova Zelanda fent una nova pel·lícula.

Com a curiositat, Anne Rice va crear al famós Lestat, de Entrevista amb el vampir, inspirant-se en Rutger. Però ell no el va poder interpretar perquè ella pensava que ell ja era massa gran.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Rutger Hauer el 1969
Autògraf de Rutger Hauer
Rutger Hauer el 1987

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rutger Hauer