Guerra dels Ducats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra dels Ducats
Unificació alemanya
Batalla de Dybbol
Batalla de Dybbol
Dates 1 de febrer a
30 d'octubre de 1864
Localitat Schleswig
Jutlàndia
Resultat Tractat de Viena (1864)
Dinamarca cedeix Slesvig-Holstein
Bàndols
Confederació Germànica Confederació Germànica:
* Imperi austríac Imperi austrohongarès
* Exèrcit de Prússia Prussia
Dinamarca Regne de Dinamarca
Comandants en cap
Exèrcit de Prússia Helmuth von Moltke
Exèrcit de Prússia Friedrich Graf von Wrangel
Imperi austríac Wilhelm von Tegetthoff
Dinamarca Christian Julius de Meza
Dinamarca George Daniel Gerlach
Forces
A l'inici de la guerra: 61.000
158 canons
Reforços posteriors: 20.000
64 canons[1]
38.000
100+ canons[1]
Baixes
1.700+ morts, ferits, o capturats 1.570+ morts
700+ ferits
3,550+ capturats

La Guerra dels Ducats o segona guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi austrohongarès i Prússia contra Dinamarca el 1864.[2] Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir Slesvig-Holstein que va ser annexat per les altres dues potències.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els precedents de la guerra dels Ducats els trobem el 1863, quan la Confederació Germànica va protestar davant l'intent de Cristià IX de Dinamarca d'incorporar a Dinamarca el ducat de Schleswig, que es trobava sota el seu control oficial. El Protocol de Londres de 1852 havia disposat que Schleswig quedés unit al ducat de Holstein, que era membre de la Confederació Germànica. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck, persuadir Francesc Josep I de la Casa d'Àustria per defensar junts el Protocol de Londres.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Les forces austríaques i prussianes van envair la península de Jutlàndia i es va iniciar així la guerra dels Ducats. El mes d'agost de 1864, Dinamarca va resultar derrotada per l'exèrcit del mariscal Helmuth von Moltke i es va veure obligada a lliurar a Àustria i Prússia els territoris en disputa. D'acord amb el que estableix la convenció de Gastein que va posar fi a aquesta, el ducat d'Holstein va quedar sota domini d'Àustria, i els de Slesvig i Lauenburg sota el de Prússia, però cap dels dos països va quedar satisfet amb l'acord. La derrota va deixar profundes empremtes a la identitat nacional danesa. Després d'ella, Dinamarca va adoptar una política de neutralitat que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial.

El canceller Bismarck va entorpir deliberadament la gestió de l'administració austríaca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat quan Àustria va protestar davant el Parlament de Frankfurt. La situació va desencadenar la Guerra de les Set Setmanes entre les dues potències germàniques. En l'actualitat, el territori disputat a la guerra dels Ducats és l'Estat federal alemany de Slesvig-Holstein i la zona occidental (Altona), a la ciutat d'Hamburg.

La guerra dels ducats va significar la fi dels acords del tractat de Ribe del 1460.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra dels Ducats Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Laursen, Gert. «Krigen i 1864» (en danès). Dansk Militaerhistorie, 1997. [Consulta: 29/7/2012].
  2. Svendsen, Nick B. Generals of the Danish Army in the First and Second Schleswig Holstain Wars, 1848-50 and 1864 (en anglès). Books on Demand, 2011, p.27. ISBN 877114370X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]