Dell Hymes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dell Hymes (Portland, 1927 - 13 de Novembre, 2009, Charlottesville, Virginia) fou un lingüista i sociòleg que també va realitzar recerca antropològica amb ètnies del Pacífic. Va impartir classes a la Universitat de Berkeley i a Hardvard. Influït per Edward Sapir, va estudiar la relació entre pensament i llenguatge i com l'entorn modifica la manera de parlar i per tant de percebre la realitat.

La competència comunicativa[modifica | modifica el codi]

La seva aportació més rellevant és el concepte de competència comunicativa, que implica dominar molt més que el codi lingüístic per poder-se comunicar en un idioma. Aquest concepte va fonamentar l'enfocament comunicatiu en didàctica de la llengua, fugint d'un ensenyament merament gramatical o filològic per centrar-se en l'ús real de la llengua.

Per recordar els diferents components de la competència comunicativa, va crear un acrònim amb Speaking (parlar),[1] ja que la parla és la facultat primera que s'exercita en un idioma i la més freqüent:

  • S = Setting. Es refereix al context que envolta la comunicació i que la condiciona, descrit en termes d'espai i temps i connotació psicològica de la situació creada
  • P = Participants.
  • E = Ends. El propòsit o intenció de l'acte comunicació fa escollir una modalitat i un registre concret
  • A = Acts. Són les dades lingüístiques que envolten la parla, com per exemple el que s'ha dit prèviament. Afecta a l'ordre d'exposició i al fet d'incloure els receptors o no
  • K = Key. El to del discurs, la comunicació no verbal i tot allò que reflecteixi l'actitud del parlant modifica el seu discurs
  • I = Instrumentalities. Es refereix al codi i al canal emprats, incloent la varietat de llengua triada
  • N = Norms. Són les convencions socials que regeixen en el setting.
  • G = Genre. Hi ha gèneres discursius que actuen com a patró per a l'enunciació

Aquest model ha estat adaptat a la llengua catalana com model PARLANTT:[2] parlants, seqüencia dels actes, raons, localització, agents o instruments, normes d'interacció i interpretació, to i tipus de discurs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hymes, D., Foundations in Sociolinguistics: An Ethnographic Approach, 1974
  2. Boix i Fuster, E.; Vila i Moreno, F. X. (1998:123) Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.