Complement directe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El complement directe (CD),[1] també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funció pot acomplir-la un sintagma nominal o una oració subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitiu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement.

El complement directe amb a en català[modifica | modifica el codi]

En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:

  • Obligatòriament:
  • Davant del segon terme d'un CD recíproc
Se saludaren l'un a l'altre
T'estime a tu
  • Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)
A Joan, no l'he vist
  • Opcionalment:
Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)
  • En altres casos d'ambigüitat
T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan

Pronominalització del complement directe[modifica | modifica el codi]

Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:[2]

  • Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
Ton pare no ens va veure
  • Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:
He agafat un naardo gegant xD = Els he agafats
  • CD indeterminat: en.
He comprat uns llibres de poesia = N'he comprats
El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
  • CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.
He dut tres bosses de llepolies = N'he dutes tres
  • CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
  • CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap
No li digues això = No li ho digues
  • CD recíproc o reflexiu: es.
Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Complement directe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
  • Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.