Complement directe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El complement directe (CD),[1] també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funció pot acomplir-la un sintagma nominal o una oració subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitiu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement.

Com saber que estem davant d'un complement directe?[modifica | modifica el codi]

El CD d'una oració es convertirá en el subjecte pacient d'una oració en veu passiva.

Exemple: Pere argumenta les idees. (CD)

Les idees són argumentades per Pere. (Subjecte pacient)

El complement directe amb a en català[modifica | modifica el codi]

En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:

  • Obligatòriament:
  • Davant del segon terme d'un CD recíproc
Se saludaren l'un a l'altre
T'estime a tu
  • Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)
A Joan, no l'he vist
  • Opcionalment:
Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)
  • En altres casos d'ambigüitat
T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan

Pronominalització del complement directe[modifica | modifica el codi]

Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:[2]

  • Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
Ton pare no ens va veure
  • Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:
He agafat els dispositius = Els he agafat
  • CD indeterminat: en.
He comprat uns llibres de poesia = N'he comprat
El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
  • CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.
He dut tres bosses de llepolies = N'he dut tres
  • CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
  • CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap
No li digues això = No li ho digues
  • CD recíproc o reflexiu: es.
Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «complement directe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
  • Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.