Hui (llengua)
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 4.600.000 |
| Autòcton de | Anhui, Jiangxi i Zhejiang |
| Estat | República Popular de la Xina |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | czh |
| Glottolog | huiz1242 |
| Ethnologue | czh |
| IETF | czh |
La llengua de Huizhou (en xinès simplificat: 徽州话; en xinès tradicional: 徽州話; huīzhōu-huà) o llengua hui (en xinès simplificat: 徽语; en xinès tradicional: 徽語; huī-yǔ), és, de totes les llengües xineses, la que es parla en un territori més petit: a la regió històrica de Huizhou i al seu voltant, en una part muntanyosa al sud d'Anhui, i molt menys a les províncies de Zhejiang i Jiangxi.[1]Tot i la petitesa del seu domini lingüístic, i que només són 4,6 milions de parlants, s'hi reconeix una gran varietat de dialectes, de manera que gairebé cada comarca té el seu propi dialecte, pràcticament ininteligible per a la població que viu poques comarques més enllà. Això provoca que el bilingüisme i el multilingüisme siguin molt habituals entre els parlants de hui.
El xinès Huizhou es va classificar originalment com a mandarí del Mandarí jianghuai, però actualment es classifica per separat.[2] L'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials va donar suport a la separació de Huizhou del mandarí del Baix Yangtze el 1987.[3] La seva classificació és discutida, amb alguns lingüistes com Matisoff classificant-lo com a xinès Wu, d'altres com Bradley (2007) com a Gan, i d'altres encara el destaquen com a branca primària del xinès.
Història[modifica]
Durant les dinasties Ming i Qing, els parlants del Mandarí jianghuai es van traslladar a les zones de dialectes Hui.[4]
Algunes obres de literatura produïdes a Yangzhou, com ara Qingfengzha, es poden reconèixer com a novel·la escrita en mandarí Jianghuai. La gent de Yangzhou s'identifica pel dialecte que parlen, els locals parlaven el dialecte, a diferència dels forasters, que parlaven altres varietats com Huizhou o Wu. Això va conduir a la formació d'una identitat basada en el propi dialecte. Un gran nombre de comerciants de Huizhou vivien a Yangzhou i eren efectivament responsables de mantenir la ciutat a flot.[5] Els comerciants del període imperial posterior també van patrocinar òperes i representacions en el dialecte hui.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Hui». Cercaterm - Termcat. [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ Ethnologue : languages of the world. Dallas, Tex. : SIL International, 2005, p. 404. ISBN 978-1-55671-159-6.
- ↑ Ji, Xiao-bin. Facts about China (en anglès). H.W. Wilson, 2003, p. 70. ISBN 978-0-8242-0961-2.
- ↑ Chappell, Hilary. Chinese Grammar: Synchronic and Diachronic Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2004-01, p. 17. ISBN 978-0-19-927213-6.
- ↑ Olivová, Lucie B.; Børdahl, Vibeke. Lifestyle and Entertainment in Yangzhou (en anglès). NIAS Press, 2009, p. 184. ISBN 978-87-7694-035-5.
- ↑ Guo, Qitao. Ritual Opera and Mercantile Lineage: The Confucian Transformation of Popular Culture in Late Imperial Huizhou (en anglès). Stanford University Press, 2005. ISBN 978-0-8047-5032-5.