Myotragus balearicus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Myotragus balearicus
Pliocè – recent
Esquelet de Myotragus
Esquelet de Myotragus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Bovidae
Gènere: Myotragus
Nom binomial
Myotragus balearicus

Myotragus balearicus és un mamífer extint de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids i la subfamília dels caprins, és a dir, una cabreta. Se'n coneixen actualment restes a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera.

Fou descobert per Dorothea Minola Bate, que el va descriure l'any 1909. Presenta caracterísques notables degudes a un llarg procés d'evolució d'insularitat:

  1. Mida de 45–50 cm d'alçada a la creu i tenia un pes d'entre 50 i 70 kg, amb extremitats curtes i robustes
  2. Òrbites oculars molt frontalitzades que li permetien una visió tridimensional (visió estereoscòpica). Així doncs, la seva visió no era lateral, tal com passa en tots els bòvids actuals.
  3. Nassals proporcionalment molt reduïts, amb narines molt enrere. Se sospita que la percepció del món per part de Myotragus era més visual que olfactiva, a diferència del que es dóna en els bòvids actuals.
  4. Musculatura robusta (ossos robustos). Això permet deduir que el tipus de locomoció era ben diferent a la dels seus congèneres actuals de família de la mateixa alçada corporal. És una locomoció de tipus graviportal, semblant a la dels elefants, molt més lenta i feixuga. Aquesta cabreta no podia ni córrer, ni botar, ni fer moviments de ziga-zaga, sinó només moure's a poc a poc de forma rígida però potent.
  5. Dentició única entre tots els bòvids del món:
    1. Monofiodòncia: Una única incisiva de creixement continu en cada hemimandíbula. Aquest és un caràcter de neotènia. És un fenomen que es presenta paral·lelament en rosegadors, exemple clar de convergència evolutiva.
    2. Reducció de les dents, tant de les incisiviformes com de les molariformes(els adults tenien un premolar a la mandíbula i dos al maxil·lar i no tres a cada part, com tenen tots els artiodàctils actuals)
    3. Elevada hipsodòntia, la més alta de tot l'ordre. És deguda al caràcter abrasiu de la vegetació de la qual s'alimentava.
  6. Alt grau d'estenofàgia. Dieta quasi exclusiva de boix baleàric (98% del pol·len contingut a l'interior de copròlits). És una planta tòxica per qualsevol herbívor actual.
  7. Les cries de Myotragus tenen Morfologia i dimensions més semblants als porcs que a les cabres (potes curtes i mida petita). Això podria indicar majors ventrades que en cabres actuals.

Fisiologia i creixement[modifica | modifica el codi]

Aquest caprí tenia un patró de creixement únic entre els mamífers coneguts, amb ossos semblants als dels rèptils, cosa que el podria haver ajudat a sobreviure en un terreny amb tan pocs recursos.

A part de la reducció en mida causada pel nanisme insular, un article científic del 2009 revelà el descobriment d'anells de creixement als ossos fòssils de Myotragus. Aquests anells són semblants als anells de creixement dels arbres i són habituals en els animals de sang freda: aquests animals passen per fases de creixement lent o fins i tot nul, mentre que els ossos d'animals de sang calenta es regeneren contínuament.

Aquest descobriment indica que aquesta cabra podia alentir el seu creixement i retardar la maduresa, per tal de viure més temps amb els pocs recursos dels quals disposava. Segons Brian McNab, això no implica necessàriament que Myotragus balearicus hibernés, sinó que podria haver romàs actiu tot l'any amb un nivell baix d'ingestió i consum d'energia.

Tanmateix, aquest creixement lent afavorí la seva extinció a causa de l'arribada dels humans, fa uns 3.000 anys.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]