Meike Köhler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys)Kiel (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Hamburg - geologia (–1980) |
| Activitat | |
| Ocupació | paleontòloga |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona ICREA |
Meike Köhler López, més coneguda com a Meike Köhler (Kiel, 1954), és una paleontòloga alemanya.[1]
Nascuda l'any 1954 a la ciutat alemanya de Kiel, es llicencià en Ciències geològiques a la Universitat d'Hamburg al 1980 i, posteriorment, al 1988 es doctorà amb un treball sobre els bòvids del Miocè de Turquia[1] dirigit per dirigit per Ulrich Lehmann. Entre 1980 i 1984 col·laborà científicament a la Universitat d'Hamburg, i des de 1985 a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, sent-ne membre del seu equip científic des de 1999.[1] Des de l'any 2006 és professora d'investigació ICREA i des de 2009 dirigeix el grup de recerca en Paleobiologia Evolutiva. Des de l'any 2007 també exerceix de professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
La seva principal recerca versa en l'estudi de l'evolució de la història vital dels vertebrats, així com en l'evolució de la longevitat i l'envelliment, la mida corporal, el sistema nerviós, l'evolució de les espècies en condicions d'insularitat i en ambients amb recursos limitats, especialment centrada en artiodàctils i primats del Miocè.
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi "Bartomeu Darder" de la Societat d'Història Natural de les Balears[3] (2010)
- Premi internacional d'investigació en paleontologia "Paleonturología 10" de Dinópolis (2010)
- Premi d'Excel·lència a la Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (2010)
- Premi "Ciutat de Barcelona" de l'Ajuntament de Barcelona (1999)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Meike Köhler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Meike Köhler». ICP.cat. [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ Societat d'Història Natural de les Balears «Meike Köhler i Salvador Moyà-Solà: Premi Darder 2010». Naturalesa i Societat. Circular núm. 36, Març 2011, pàg. 1-9. Arxivat de l'original el 2022-02-08 [Consulta: 8 febrer 2022].