Història de Nigèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cap de personatge femení d'Ife.

La història de Nigèria tracta sobre la història del territori de l'actual estat de Nigèria.

Prehistòria i primeres cultures[modifica | modifica el codi]

Imatge de terracota de la cultura Nok, (Museu del Louvre).
Cap masculí de terracota (cultura d'Ife, s. XII-XIV).

En temps prehistòrics, grups de caçadors, pescadors, pastors i agricultors de color bru es van anar estenent progressivament per la sabana nigeriana fins a la franja de bosc tropical. Les investigacions arqueològiques han trobat evidències de la presència humana al sud-oest de l'actual Nigèria almenys 9.000 anys abans de l'era cristiana.

La primera cultura coneguda que es va desenvolupar en territori nigerià és l'anomenada Cultura Nok, que va florir entre els segles VI i I a.C. a la zona del riu Benue. Posteriorment, entre els segles X i XIV, una nova cultura nigeriana va créixer al voltant d'Ife, ciutat sagrada del poble ioruba. Característiques d'ella són uns bells caps humans de llautó i terracota, les admirables faccions recorden les de l'art grec del segle VI a.C.; aquests caps s'utilitzaven per al culte dels avantpassats, especialment en les cerimònies religioses, i també en les de circumcisió dels joves. Lligat a la tradició ioruba, va sorgir cap al segle XII el Regne de Benín, al sud-oest del delta del riu Níger, el fundador va ser, segons sembla, Eveka, príncep procedent d'Ife. D'allí sembla que també procedia la tècnica que va permetre el sorgiment d'un art estatuari en bronze molt estimable: caps de reis i reines, animals, sota relleus que adornaven la façana dels palaus reials, etc. També al país ibo s'han trobat objectes de bronze i de coure que denoten l'existència d'una cultura avançada entre els segles VIII i X, l'Estat ibo més antic va ser Nri, que va sorgir cap al 900 d.C.

Durant aquest període, la part nord del país va estar en contacte amb els veïns regnes de Ghana, Mali, Kanem-Bornu i Songhai i, a partir del segle XIV, va rebre influències islàmiques. En aquesta zona, la barreja de la població negra sudanesa amb berbers i àrabs va originar el poble haussa, que va crear una organització política de ciutats-estat (Kano, Daura, Gobir, Katsina, Zaria, Biram, Rano) dedicades al comerç de sal, or i esclaus amb els estats del nord d'Àfrica, i que van aconseguir el seu apogeu entre els segles XV i XVII. Així, la ciutat de Kano es va convertir en un important centre comercial i va estar relacionada amb el Sudan occidental. La situació va canviar amb l'arribada dels pastors fulanis (o peuls) que, des de feia temps, havien començat a penetrar amb el bestiar en territori haussa. El 1790, Usman Dan Fodio, un fulani que vivia a l'estat haussa de Gobir, va trencar amb els seus governants i va proclamar contra ells la guerra santa, basant-se en què els reis haussa eren gairebé pagans. El moviment encapçalat per Dan Fodio va implicar la substitució de les velles dinasties hausses per emirs fulanis, el més important dels quals és el de Sokoto.

Nigèria precolonial[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Kanem-Bornu, a prop del llac Oiiee, va dominar el nord de Nigèria durant gairebé 600 anys, prosperant gràcies al comerç nord-sud entre els berbers del nord i els boiximans. En els primers anys del segle XIX, la majoria de les zones del nord van passar sota el control d'un imperi islàmic amb seu a Sokoto.

El regne d'Oyo en el del sud-oest i Benín al sud-est van desenvolupar uns sistemes elaborats d'organització política en els segles XV, XVI i XVII. Ife i Benin són coneguts pels seus preuats treballs artístics en ivori, fusta, bronze i llautó.

En els segles XVII i XIX, els comerciants europeus van establir ports costaners per al tràfic d'esclaus destinades al continent americà. El comerç de mercaderies va reemplaçar al tràfic d'esclaus al segle XIX.

Nigèria colonial[modifica | modifica el codi]

La Companyia Reial de Níger va ser establerta pel govern britànic el 1886. Els anglesos van anar colonitzant progressivament l'actual territori de Nigèria; per exemple, el 1893, el Protectorat d'Oil Rivers es va convertir en el Protectorat Britànic de la Costa del Níger (que el 1900 es convertí en el Protectorat Britànic de Nigèria Meridional) al que els britànics van afegir-hi el regne de Benín el 1897 i el 1900 els britànics van declarar un protectorat sobre la Nigèria Septentrional (Protectorat de Nigèria Septentrional).[1] En resposta al creixement del nacionalisme nigerià després de la Segona Guerra Mundial, els britànics van reemplaçar la colònia per una espècie d'autonomia sota base federal.

El nom de Nigèria va aparèixer per primera vegada en forma impresa al diari The Times el 1897.[2] El nom va ser donat per Flora Shaw, la futura esposa del Baró Lugard, un administrador britànic del segle XIX.

Nigèria independent[modifica | modifica el codi]

A Nigèria li va ser concedida la independència total el 1960, com una federació de tres regions, cadascuna retenint un substancial grau d'autonomia.

El 1966, dos cops d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'exèrcit van portar al país al govern militar. Els líders del segon cop van intentar incrementar el poder del govern federal i reemplaçar els governs regionals per 12 governs estatals. Els igbos, el grup ètnic dominant de la regió oriental, van declarar la independència com la República de Biafra el 1967, seguit de persecucions en els estats del Nord que van conduir a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra, la guerra va esclatar amb el Govern Federal. Sota els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia bombardejos aeris forts i fam, va obligar als rebels biafrenys a capitular. El 15 de gener, enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrenya, Philip Effiong, cap de l'Estat Major de l'exèrcit rebel va acceptar les condicions de rendició davant Yakubu Gowon, Cap del Nord dominat pel govern federal.

El 1975 un sagnant cop d'estat va enderrocar Gowon i va portar Ramat Mohammed al poder, que va prometre el retorn del govern civil. No obstant això, va ser assassinat en un cop avortat, i va ser succeït pel seu cap d'estat major, Olusegun Obasanjo. Es va redactar una nova constitució el 1977, i es van celebrar eleccions el 1979, que van ser guanyades per Shehu Shagari.

Nigèria va retornar al govern militar el 1983, a través d'un cop que va establir el Consell Suprem Militar com el nou ens governador del país. El cap M.K.O. Abiola va guanyar l'elecció presidencial del juny del 1993, que va ser cancel·lada pel govern militar del general Ibrahim Babangida. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap Ernest Shonekan. El Govern va ser declarat il·legal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general Sani Abacha va assumir el poder. Va empresonar al Cap M.K.O. Abiola i va saquejar el Tresor Nacional. Moltes persones van ser assassinades durant el règim de Babangida i Abacha, entre els més notables hi ha Ken Saro-Wiwa. Ken Saro-Wiwa va ser un periodista conegut i respectat internacionalment, el seu assassinat va sacsejar molt el món del periodisme. La seva família va anar a judici i va aixecar càrrecs contra el govern nigerià a través de l'Organització de les Nacions Unides.

El règim del terror d'Abacha va arribar a la seva fi quan va morir sobtadament i el 1998 Abdulsalami Abubakar es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va aixecar la suspensió de la constitució del 1979 per alliberar el cap MKO Abiola, el guanyador de l'elecció del 1993 abans que aquest últim morís al juliol del 1998, fet que els pèrits mèdics van atribuir inicialment a causes naturals, més tard, aquesta mort va ser considerada com mort per substància verinosa. Els casos de la Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que va ser enverinat.

Història recent[modifica | modifica el codi]

El 1999 Nigèria va triar a Olusegun Obasanjo com a president en les seves primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit van guanyar també les turbulentes eleccions del 2003. L'èxit del somni democràtic a Nigèria presenta seriosos dubtes després de l'assassinat del qual va ser ministre de justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, i en particular per les eleccions legislatives i presidencials del 2007 que van presentar irregularitats i per una sèrie d'enfrontaments que van provocar diversos morts.

En els últims anys la història de Nigèria s'ha caracteritzat pels enfrontaments violents entre els musulmans i els cristians, sobretot per l'enfrontament entre el nord, de majoria musulmana, i el sud, de majoria cristiana, que amenaça l'estabilitat i la unitat del país.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cronologia de la història de Nigèria a africanhistory.about.com
  2. NIGÈRIA The Truth (en anglès), 2008.07.24. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Toyin Falola (dir.), Nigerian history, politics and affairs : the collected essays of Adiele Afigbo, Africa World Press, Trenton, NJ, 2005, 722 p. ISBN 1-59221-324-3
  • Toyin Falola et Matthew M. Heaton, A history of Nigeria, Cambridge University Press, Cambridge, 2008, XL-329 p. ISBN 978-0-521-68157-5
  • Akinwumi Ogundiran (dir.), Precolonial Nigeria : essays in honor of Toyin Falola, Africa World Press, Trenton, NJ, 2005, 556 p. ISBN 978-1-59221-219-4
  • Olufemi Vaughan, Nigerian chiefs : traditional power in modern politics, 1890s-1990s, University of Rochester Press, Rochester, NY, 2000, XIV-293 p. ISBN 1-58046-040-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Nigèria