Boko Haram

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boko Haram
جماعة أهل السنة للدعوة والجهاد
Formació 2002
Extinció En actiu
Tipus Organització armada
Propòsit/focus Establir un califat a Nigèria
Eliminació de l'educació occidental a Nigèria
Seu Maiduguri, Nigèria [1]
Localització Nigèria Nigèria
Regió servida Nigèria Nigèria
Camerun Camerun
Mali Mali
Txad Txad
Líder Abubakar Shekau
Òrgan principal Consell Shura
Afiliacions Al-Qaida
Al-Qaida del Magrib Islàmic
Al-Xabab
Ansaru
Estat Islàmic

Boko Haram és una organització armada fonamentalista islàmica nigeriana, que es pot traduir del hausa com a "l'educació occidental o no-islàmica és un pecat". Oficialment anomenat Jama'atu Ahlis Sunna Lidda'Awati Wal-Jihad (en àrab: جماعة أهل السنة للدعوة والجهاد, Jamā‘at Ahl as-Sunnah lid-Da‘wah wa’l-Jihād), en català: "gent compromesa amb la propagació de les ensenyances del profeta i la jihad".[2] És considerada com a organització terrorista per diversos Estats occidentals.

Història[modifica | modifica el codi]

Boko Haram fou fundada a l'estat de Borno, nord de Nigèria el 2002 per Mohammed Yusuf. Originalment va ser considerada com una facció dels Talibans a Nigèria per la semblança d'ideologia i mètodes. Abans del 2009, els seguidors del fundador Yusuf no eren gaire actius en la lluita armada però alguns dels seus atacs tenien com a objectiu principal les forces de seguretat nigerianes.[3] El 2003, un grup de seguidors de Mohammed Yusuf va establir un petit assentament prop de la frontera del Níger anomenat "Afghanistan". Oficials locals denunciaren l'assentament i en varen demanar el desmantellament. Tot i això, l'escalada de tensió va culminar amb l'assalt de casernes policials nigerianes i aquests, varen respondre matant a membres del grup i destruint l'assentament.[4] Els nombrosos arrestos de Mohammed Yusuf van resultar en una treva del grup amb el govern que va durar cinc anys.

El 2009, membres de Boko Haram varen decidir refusar la llei i les ordres vingudes del govern nigerià. La llei que obligava als motoristes a dur casc va ser interpretada pels membres de l'organització com a no-islàmica. L'arrest de diversos membres va esdevenir en una sèrie de manifestacions on Boko Haram tingué el seu primer gran enfrontament amb la policia nigeriana.[5] En unes manifestacions que van deixar més de 800 morts, el llavors líder i fundador de Boko Haram, Mohammed Yusuf, va ser detingut i interrogat per la policia de Nigèria.[6] Els seus opositors el varen acusar de tenir diversos ordinadors tot i la seva llarga denuncia sobre l'educació i la ciència occidental. Yusuf va ser acusat pel govern nigerià de lideratge d'organització terrorista i fou executat sense haver passat pels tribunals, en el que el govern descrigué com a una "guerra d'armes".[7]

Les nombroses detencions de membres de l'organització sumat a l'execució del líder fundador foren les causants d'una escalada de violència per part de Boko Haram.[8] Abubakar Shekau va convertir-se en el nou líder, principalment per les seves radicals i avançades tàctiques, a més d'una llarga llista de contactes amb alts càrrecs d'Al-Qaida i altres organitzacions com Ansaru o Al-Xabab.[9] L'agermanament amb potents organitzacions armades com Al-Qaida ha portat Boko Haram a una expansió internacional tant en aspectes logistics com de finançament. Es coneix que des del 2010 fins al 2012, Boko Haram ha rebut entrenament operatiu per part d'Al-Qaida en la utilització d'explosius i execució de grans atemptats.[10] Des del 2009, coincidint amb el canvi de lideratge, Boko Haram ha esdevingut una de les organitzacions armades més violentes del món. [11] Hi ha indicis que l'organització terroritza motociclistes al nord de Nigèria i també han fet servir motoserres per decapitar conductors de camions que passen per àrees on Boko Haram és present.[12]

Per a finançar les seves operacions, Boko Haram començà a robar bancs per poder proveir-se d'armament pesant.[13] Es van incrementar els actes de pirateria a les costes nigerianes a més d'un gran increment del tràfic de drogues.[14] Per primer cop, el 2013, l'organització va adquirir peces d'artilleria pesant que han sigut utilitzades per atacar posicions de l'exèrcit nigerià i comissaries de policia.[15] En un intent de debilitar l'organització, el president de Nigeria va oferir una amnistia per tots els membres de Boko Haram que s'entreguessin i deixessin les armes. La resposta dels caps de l'organització va ser de refusar aquest oferiment i oferir amnistia a tots aquells membres del govern que es rendissin a Boko Haram.[16]

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Boko Haram és una organització armada d'ideologia sunnita jihadista fundada pel clergue Mohammed Yusuf, qui va ser prèviament líder d'un grup salafista en 1990 i que va rebre inspiració del fonamentalista del segle XIV, Ibn Taymiyyah. La ideologia de Boko Haram és un extremisme de la doctrina sunnita-salafista, que reclama que la proximitat al Profeta Mohammad va associada a la verdadera forma de l'Islam.[17] Aquesta pràctica de la religió islàmica ha donat lloc a l'aparició de salafistes jihadistes que cruen en l'ús de la violència, fins i tot contra altres musulmans. Boko Haram està associada amb la ideologia sunnita-salafista jihadista que fa una crida a l'ús de la violència per retornar a una forma original de l'Islam i el refús de tot allò que sigui no-islàmic.[18]

La ideologia propagandística de l'organització per reclutar, estructurar i planejar estratègies es basa en el principi de refusar i condemnar la civilització occidental, caracteritzada per un modern govern nigerià i construint una societat basada en valors islàmics, estructurada al voltant de l'establiment d'un estat islàmic.[19]

Organització[modifica | modifica el codi]

Lideratge i estructura[modifica | modifica el codi]

Imatge de l'actual líder de Boko Haram, Abubakar Shekau.

Boko Haram té una organització estructural basada en un nombre de cèl·lules i capes jeràrquiques. L'organització gaudeix del suport de simpatitzants islamistes del nord de Nigèria, incloent-hi institucions governamentals, militars i policials a més del suport del grup ètnic Kanuri, que compta amb el 4% de la població nigeriana.[20]

Abubakar Shekau és l'actual líder de l'organització Boko Haram. L'òrgan suprem per debatir i decidir és conegut com el Consell Shura. Aquest Consell està format per una trentena de persones i té el comandament absolut sobre les diferents cèl·lules de l'organització.[21] Els diferents departaments sota control del Consell Shura estan separats per àrea de responsabilitat i especialització tàctica. Alguns d'aquests departaments són els d'activistes suïcides, segrestos, intel·ligència, selecció d'objectius i vigilància. Es coneix l'existència de departaments com el de fabricació d'explosius, estudi d'objectius bomba, robatoris i contractació de membres de seguretat i reclutament i entrenament de nous membres.[22] Boko Haram també disposa de departaments de suport com el de benestar per als membres de l'organització i el de supervivència pels familiars dels activistes suïcides, un comitè mèdic que vetlla per la salut i necessitats mèdiques dels membres i de les seves famílies o també, l'anomenat departament d'il·lustració pública, responsable de la comunicació externa i propaganda.[23]

La complexitat i tàctiques de l'organització estan centrades a assolir un alt nivell de seguretat operacional fora del Consell. Sovint, les cèl·lules que formen l'organització no estan al corrent de les activitats i estratègies de les altres. El Consell Shura vetlla per mantenir un alt grau de seguretat operacional, organitzant reunions de forma infreqüent i adoptant l'ús de missatgeria com a eina de comunicació.[24]

Finançament i col·laboració[modifica | modifica el codi]

Ciutats de l'est de Nigèria on s'ha registrat una activitat més intensa de Boko Haram.

Boko Haram obté finançament a través de les diferents cèl·lules repartides per tot Nigèria, com també de la seva base principal situada a Maiduguri, al nord-est del país. Tot i això, l'organització ha desenvolupat una font d'ingressos de manera indirecta.[25] Tan sols el 2011, Boko Haram va obtenir uns tres milions de dòlars en robatòris en entitats bancàries a part dels nombrosos ingressos de negociacions per l'alliberació d'ostatges, normalment occidentals.[26] El 2013, el govern francès va pagar 17 milions de dòlars a Boko Haram per l'alliberació de quatre ostatges francesos segrestats l'any 2010 al Niger.[27] L'any 2013, es va descobrir que alts càrrecs del govern nigerià com ministres, ambaixadors, senadors i fins i tot generals de l'exèrcit eren estrets col·laboradors d'aquesta organització i l'havien estat finançant mensualment amb centenars de milers de dòlars.[28]

Una de les altres grans vies de finançament de Boko Haram, és la provinent d'altres organitzacions armades com Al-Xabab, Al-Qaida del Magrib Islàmic i una organització de caritat establerta a Londres anomenada Al-Muntada Trust Fund.[29] Altres formes de suport com entrenament avançat i tàctiques militars han estat resultat de l'estreta col·laboració amb organitzacions com Al-Shabaab, Al-Qaida, Al-Qaida del Magrib Islàmic i, més recentment, Estat Islàmic.[30] L'any 2013, es va descobrir que alts càrrecs de l'exèrcit nigerià havien donat suport logístic a Boko Haram i havien aportat entrenament militar als seus membres.[31]

Operativa[modifica | modifica el codi]

Milícia d'autodefensa de Gombi, estat d'Adamawa, Nigèria.
Atemptat bomba de Boko Haram a Abuja, Nigèria.
Doble atemptat bomba a Joy, Nigèria. Dut a terme per Boko Haram amb un resultat de més de 118 morts.
Fusell d'assalt AK-47, arma d'assalt principal de Boko Haram.

Des de la primera actuació de Boko Haram l'any 2002, l'operativa del grup ha evolucionat notablement.[32] Els primers atacs d'aquesta organització estaven centrats a atacar posicions policials, patrulles de seguretat i presons. Els actes que duien a terme eren més aviat senzills i els membres de l'organització mancaven d'experiència i entrenament operacional.[33] Des de 2011, l'operativa del grup ha evolucionat com també els seus objectius i armament. El 2011, Boko Haram va utilitzar cotxes bomba i activistes suïcides per primera vegada, incrementant així el grau de destrucció, el nombre de morts per atac i captant l'atenció dels mitjans de comunicació.[34] A la primera meitat del 2014, Boko Haram va incrementar el nombre d'atacs a escoles i esglésies al nordest de Nigèria, utilitzant fusells d'assalt del tipus AK-47 i explosius diversos, causant així un gran nombre de morts civils.[35] Des de la segona meitat del 2014, les operacions de Boko Haram demostraren una gran acceptació de molts sectors de la població nigeriana, especialment de les regions del nordest del país. Tot i la letalitat de l'organització, Boko Haram es diferencia d'altres grups com Estat Islàmic o Al-Qaida per la seva ineficàcia a l'hora de combatre contra les forces militars nigerianes.[36] Des de 2013, Boko Haram centra les seves operacions en estats del nordest de Nigèria com Borno, Yobe i Adamawa i ocasionalment ha atacat objectius a estats com Kano, Kaduna i Nassarawa. Segons els experts, aquests atacs aïllats estan centrats a aconseguir l'atenció dels mitjans de comunicació, ja que els atacs més exitosos de l'organització només es veuen als estats on la xarxa Kanuri té control. Boko Haram aconseguí atacar, en nombroses ocasions, objectius fronterers fora de territori nigerià en països com el Camerun, Txad i Níger.[37]

Tàctiques[modifica | modifica el codi]

La majoria dels atacs que Boko Haram du a terme són principalment assalts armats i atacs bomba. L'any 2012, protagonitzà, aproximadament, uns 240 atacs armats i 150 atacs utilitzant explosius.[38] L'activitat del grup està centrada a atacar casernes policials, edificis, personalitats governamentals i infraestructura militar. Una de les característiques de Boko Haram és l'increment, des de 2011, d'atacs i segrestos en escoles i la destrucció d'establiments de tot tipus.[39] Les armes més utilitzades de l'organització són majoritàriament fusells d'assalt del tipus Avtomat Kalàixnikov, més coneguts com a AK-47 o Kalàixnikov, artefactes explosius com dinamita i armes incendiàries del tipus còctel Molotov.[40]

Radicalització i reclutament[modifica | modifica el codi]

Alguns factors com la pobresa, l'elevada taxa d'atur i el gran nombre de famílies desestructurades són determinants per entendre per què molts joves, principalment nigerians s'uneix a les files de Boko Haram. Les ensenyances de l'extremisme islàmic a Nigèria presenten al govern com a corrupte, dèbil i molt influenciat pels països occidentals.[41]

És sabut que Boko Haram sovint capta alguns dels seus membres donant-los un sou. Pagant a alguns dels seus membres per assassinar politics del govern nigerià, robar cotxes, camions i bancs.[42] La gran acceptació i simpatia que tenia el difunt fundador de l'organització, Muhammad Yusuf, fa que algunes personalitats de pes polític i també seguidors de les seves idees, simpatitzin amb Boko Haram. Els violents antecedents entre Cristians i Musulmans, especialment a la regió de "Middle Belt", que van deixar un gran nombre de morts, provocaren un sentiment de venjança de la població musulmana cap a la cristiana i cap al govern de Nigèria. Alguns dels membres de Boko Haram s'han radicalitzat a través de l'Imam Dr. Ibrahim Datti Ahmed, famós per haver encapçalat algunes de les campanyes més radicals del nord-est de Nigèria.[43] Ahmad Gumi, en algun dels seus sermons, ha fet crides a la població nigeriana per combatre la presència occidental i l'iranià Ibrahim Zakzaky, organitzador de protestes anti-americanes, ha animat i promogut la formació de grups anti-occidentals.[44]

Propaganda[modifica | modifica el codi]

Drone dels EUA de tipus "Predator", utilitzat el 2014 per a cercar les noies segrestades per Boko Haram.
Un sergent de l'exèrcit dels Estats Units entrena a un militar nigerià en el marc de l'operació internacional contra el terrorisme islamista al continent africà.

Essent una de les armes més potents que tenen les organitzacions armades, Boko Haram ha fet evolucionar, de manera notable, el seu motor propagandístic.[45] El 2009, quan Boko Haram incrementà les seves activitats, els vídeos on apareixia Abubakar Shekau, normalment gravats amb càmeres web, eren més aviat de baixa qualitat.[46] Des de 2009 fins a mitjans de 2014, la gran majoria de vídeos fets per Boko Haram incloïen proclamacions, extorsions i imatges dels entrenaments que els membres de l'organització portaven a terme.[47] A mitjans de 2014, coincidint amb les mediàtiques eines propagandístiques del grup Estat Islàmic i la posterior aliança entre aquestes dues organitzacions armades, Boko Haram adoptà una actitud molt més violenta a l'hora de mostrar les seves actuacions.[48] S'incrementà l'ús de les noves tecnologies i xarxes socials com twitter o facebook, evolucionant així, la qualitat i brutalitat de les imatges mostrades per l'organització.[49] Alguns dels vídeos de Boko Haram enregistrats des de 2015, mostren decapitacions i altres actes brutals en imatges d'una gran qualitat i edició. En algunes ocasions, alguns vídeos com el de "Harvest of Spies", han estat enregistrats i editats pel mateix grup d'Estat Islàmic.[50]

Resposta dels països occidentals[modifica | modifica el codi]

Els països occidentals no han mostrat cap tipus de resposta contundent per intentar eradicar Boko Haram.[51] Els Estats Units i alguns països europeus com França o el Regne Unit han col·laborat aportant informació recollida per les agències d'intel·ligència i donant assistència logística.[52] Occident considera Boko Haram com a un problema de l'Estat de Nigèria i no com una amenaça directa a la seguretat occidental.[53]

Després del segrest de 219 estudiants al poble de Chibok, a l'Estat de Borno el 14 d'abril de 2014, els Estats Units aportaren ajuda logística a l'exèrcit nigerià.[54] Al mes de maig de 2014, es desplegaren diversos drones de tipus "predator", no armats i centrats en la recerca de les noies segrestades.[55] En el mateix any, l'exèrcit dels Estats Units entrenà a les forces militars nigerianes en avançades tàctiques militars i compartint informació d'intel·ligència per ajudar a combatre Boko Haram però, a finals de 2014 es trencà la cooperació entre aquestes dues nacions per, segons els Estats Units; "falta de resposta per part del govern nigerià".[56]

França començà a col·laborar amb aliats com el Txad, Camerun, Níger i Mali per tal de facilitar l'intercanvi d'informació d'intel·ligència i anàlisis de moviments militars transnacionals, incloent-hi els moviments de Boko Haram.[57] El 2013, París posà en marxa un seguit de relacions diplomàtiques amb les seves colònies a la regió del Sahel per tal de combatre l'avenç d'Al-Qaida al Magrib Islàmic.[58] Tot i la cooperació entre les seves colònies, França no ha mostrat interès per combatre les operacions de Boko Haram a Nigèria.[59]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Winston Mano.: Journal of African Media Studies. Intellect Ltd. 2009.
  • Samuel T. Whitlock.: Boko Haram: The Emerging Nigerian Terrorist Threat. Nova Science Pub Incorporated, 2014, ISBN 9781631171055.
  • Virginia Comolli.: Boko Haram: Nigeria's Islamist Insurgency. C. Hurst, Publishers, Limited, 2015, ISBN 9781849044912.
  • Konye Ori.: Boko Haram and the Construction of Islamic Fundamentalism. Lap Lambert Academic Publishing GmbH KG, 2014, ISBN 9783659528613.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Who are Nigeria's Boko Haram Islamists?» (en anglès). BBC News Africa, 21 de gener de 2015 [Consulta: 6 març 2015].
  2. N.I.O., D.L-B.. Boko Haram: Between Myth and Reality: Breaking the Silence in Nigeria. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2013, p. 46. ISBN 9781492985525 [Consulta: 21 abril 2015]. 
  3. «Boko Haram» (en anglès). The American Foreign Policy Council's World Almanac of Islamism, 21 d'agost de 2013 [Consulta: 8 març 2015].
  4. Benjamin Maingwa and Ufo Okeke Uzodike. «The Changing Dynamics of Boko Haram Terrorism» (en àrab). Al-Jazeera Center for Studies,, 31 de juliol de 2012 [Consulta: 8 març 2015].
  5. Uri Friedman. «The Bike-Helmet Law That Helped Trigger an Insurgency in Nigeria» (en anglès). theatlantic.com, 22 de maig de 2014 [Consulta: 26 abril 2015].
  6. AlJazeera Africa. «Nigeria's Boko Haram chief 'killed'» (en anglès). aljazeera.com, 31 de juliol de 2009 [Consulta: 26 abril 2015].
  7. John Ford. «The Origins of Boko Haram» (en anglès). nationalinterest.org, 6 de juny de 2014 [Consulta: 8 març 2015].
  8. TheGuardian. «Boko Haram attacks – timeline» (en anglès). theguardian.com, 25 de setembre de 2012 [Consulta: 26 abril 2015].
  9. Office of the Spokesperson, U.S. Department of State. «Terrorist Designations of Boko Haram and Ansaru» (en anglès). state.gov, 13 de novembre de 2013 [Consulta: 8 març 2015].
  10. John Hayward. «REPORT: ISIS, AL-QAEDA, AND BOKO HARAM TRAINING TOGETHER» (en anglès). breitbart.com, 24 de març de 2015 [Consulta: 26 abril 2015].
  11. Nathaniel Allen, Peter M. Lewis and Hilary Matfess. «The Boko Haram insurgency, by the numbers» (en anglès). washingtonpost.com, 6 d'octubre de 2014 [Consulta: 26 abril 2015].
  12. Mohammed Aly Sergie, and Toni Johnson. «Boko Haram» (en anglès). cfr.org, 5 de març de 2015 [Consulta: 8 març 2015].
  13. Maram Mazen. «Nigerian Battle Kills 25 After Boko Haram Bank Heist and Ambush». bloomberg.com, 26 d'abril de 2013 [Consulta: 26 abril 2015].
  14. Heather Murdock. «Analysts: Nigeria’s Boko Haram Funding Vast, Varied» (en anglès). voanews.com, 20 de març de 2014 [Consulta: 26 abril 2015].
  15. Issaka Adams. «Nigeria Baga attack: Army seizes heavy weapons from Boko Haram militants / Africa News» (en anglès). nationalturk.com, 24 de març de 2014 [Consulta: 26 abril 2015].
  16. John Ford. «The Origins of Boko Haram» (en anglès). nationalinterest.org, 6 de juny de 2014 [Consulta: 8 març 2015].
  17. David Stout. «Four Things You Need to Know About Nigeria’s Boko Haram» (en anglès). world.time.com, 30 de setembre de 2013 [Consulta: 1 abril 2015].
  18. Atta Barkindo. «Boko Haram: Ideology, Ethnicity and Identity» (en anglès). tonyblairfaithfoundation.org, 29 de setembre de 2014 [Consulta: 13 març 2015].
  19. Janine Di Giovanni. «The Deadly Mission of Boko Haram» (en anglès). newsweek.com, 20 de maig de 2014 [Consulta: 27 abril 2015].
  20. Counter Extremism Project. «BOKO HARAM» (en anglès). counterextremism.com [Consulta: 21 abril 2015].
  21. BBC News Africa. «Nigeria's Boko Haram leader Abubakar Shekau in profile» (en anglès). bbc.com, 9 de març de 2014 [Consulta: 21 abril 2015].
  22. Tim Lister. «Boko Haram: The essence of terror» (en anglès). cnn.com, 22 d'octubre de 2014 [Consulta: 21 abril 2015].
  23. John Campbell. U.S. Policy to Counter Nigeria's Boko Haram (en anglès). New York City, United States of America: Council Special Report No. 70, Novembre de 2014 [Consulta: 21 abril 2015]. 
  24. U.S. House of Representatives. «BOKO HARAM Growing Threat to the U.S. Homeland» (en anglès). homeland.house.gov, 13 de setembre de 2013, pàg. 39 [Consulta: 21 abril 2015].
  25. Terrence McCoy. «Paying for terrorism: Where does Boko Haram gets its money from?» (en anglès). independent.co.uk, 6 de juny de 2014 [Consulta: 6 abril 2015].
  26. Terrence McCoy. «This is how Boko Haram funds its evil» (en anglès). washingtonpost.com, 6 de juny de 2014 [Consulta: 6 abril 2015].
  27. Tim Cocks. «Nigerian Islamists got $3.15 million to free French hostages: document» (en anglès). reuters.com, 26 d'abril de 2013 [Consulta: 6 abril 2015].
  28. «Senior officers in Nigeria military found guilty of helping Boko Haram» (en anglès). america.aljazeera.com, 4 de juny de 2014 [Consulta: 7 abril 2015].
  29. Nile Bowie. «CIA Covert Ops in Nigeria: Fertile Ground for US Sponsored Balkanization» (en anglès). globalresearch.ca, 11 d'abril de 2012 [Consulta: 7 abril 2015].
  30. Malia Zimmerman. «Terror triumvirate: ISIS, Al Qaeda, Boko Haram training together in Mauritania: analyst» (en anglès). foxnews.com, 23 de març de 2015 [Consulta: 7 abril 2015].
  31. Mark Gollom. «Boko Haram formed amid Nigerian government corruption» (en anglès). cbc.ca, 9 de maig de 2014 [Consulta: 7 abril 2015].
  32. Yvonne Ndege. «The rise of Nigeria's Boko Haram» (en anglès). aljazeera.com, 30 de setembre de 2013 [Consulta: 9 abril 2015].
  33. Femi Owolade. «Boko Haram: How a Militant Islamist Group Emerged in Nigeria» (en anglès). gatestoneinstitute.org, 27 de març de 2014 [Consulta: 9 abril 2015].
  34. BBC Africa. «Nigeria Boko Haram attacks: Thousands flee Maiduguri» (en anglès). bbc.com, 12 de juliol de 2011 [Consulta: 9 abril 2015].
  35. «'Boko Haram suicide bomber' kills 48 in school attack» (en anglès). channel4.com, 10 de novembre de 2014 [Consulta: 9 abril 2015].
  36. John Campbell. «Boko Haram: origins, challenges and responses» (en anglès). peacebuilding.no, octubre de 2014, pàg. 4 [Consulta: 9 abril 2015].
  37. Mike Smith. Boko Haram: Inside Nigeria's Unholy War. London, United Kingdom: I.B. Publishers, 2015. ISBN 9781784530747 [Consulta: 21 abril 2015]. 
  38. «Attack type» (en anglès). start.umd.edu. Global Terrorism Database. [Consulta: 17 abril 2015].
  39. «Target type» (en anglès). start.umd.edu. Global Terrorism Database. [Consulta: 17 abril 2015].
  40. «Weapon type» (en anglès). start.umd.edu. Global Terrorism Database. [Consulta: 17 abril 2015].
  41. Freedom C. Onuoha. «Why Do Youth Join Boko Haram?» (en anglès). usip.org, Special Report 348, Juny de 2014 [Consulta: 14 abril 2015].
  42. Patricio Asfura-Heim and Julia McQuaid. «Diagnosing the Boko Haram Conflict: Grievances, Motivations, and Institutional Resilience in Northeast Nigeria» (en anglès). cna.org, Gener de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  43. Alex Thurston. «Dr. Ibrahim Datti Ahmed, Dialogue with Boko Haram, and the Problem of Trust» (en anglès). sahelblog.wordpress.com, 19 de març de 2012 [Consulta: 17 abril 2015].
  44. John Campbell. «Boko Haram Recruitment Strategies» (en anglès). blogs.cfr.org, 16 d'abril de 2013 [Consulta: 14 abril 2015].
  45. Josh Forgét. «Countering Boko Haram Propaganda: A Memo to US Policymakers» (en anglès). georgetownsecuritystudiesreview.org, 30 de març de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  46. BBC News Africa. «Nigeria attacks kill dozens as Boko Haram releases video» (en anglès). bbc.com, 18 de febrer de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  47. AFP. «Boko Haram fighters told to 'kill wives' as troops take its 'HQ'» (en anglès). dailymail.co.uk, 27 de març de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  48. Agence France-Presse. «Isis welcomes Boko Haram's allegiance and plays down coalition 'victories'» (en anglès). theguardian.com, 12 de març de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  49. Jack Moore. «Twitter Shuts Down Boko Haram Account» (en anglès). newsweek.com, 25 de febrer ded 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  50. Ofeibea Quist-Arcton. «Boko Haram Takes A Page From ISIS Propaganda Playbook» (en anglès). npr.org, 5 de març de 2015 [Consulta: 17 abril 2015].
  51. Ludovica Iaccino. «Boko Haram: Nigeria needs support like France but 'Western countries don't want to get involved'» (en anglès). ibtimes.co.uk, 12 de gener de 2015 [Consulta: 9 abril 2015].
  52. Konye Obaji Ori. «US offers support to tackle Boko Haram» (en anglès). theafricareport.com, 18 de febrer de 2015 [Consulta: 9 abril 2015].
  53. John Azumah. «Responding to the Challenge of Boko Haram» (en anglès). lausanne.org, 3, 6, novembre 2014 [Consulta: 9 abril 2015].
  54. Paul D. Shinkman. «What the U.S. Is Really Doing in Nigeria» (en anglès). usnews.com, 8 de juliol de 2014 [Consulta: 10 abril 2015].
  55. Damien Gayle. «Boko Haram kill dozens in fresh terror attack as America sends PREDATOR drone to find Nigerian schoolgirls snatched by Islamists» (en anglès). dailymail.co.uk, 22 de maig de 2014 [Consulta: 10 abril 2015].
  56. AFP. «Nigeria cancels US military training to fight Boko Haram» (en anglès). dailymail.co.uk, 1 de desembre de 2014 [Consulta: 10 abril 2015].
  57. Ahmad Salkida. «Regional military cooperation must improve to defeat Boko Haram» (en anglès). africanarguments.org, 11 de març de 2015 [Consulta: 11 abril 2015].
  58. «France to boost Sahel troops to help Boko Haram fight - See more at: http://www.vanguardngr.com/2015/03/france-to-boost-sahel-troops-to-help-boko-haram-fight/#sthash.awyyhtRg.dpuf» (en anglès). vanguardngr.com, 12 de març de 2015 [Consulta: 11 abril 2015].
  59. Paul McGeough. «Boko Haram attacks: France can help itself, but Nigeria needs support» (en anglès). smh.com.au, 13 de gener de 2015 [Consulta: 11 abril 2015].