Mena de ferro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'hematita: principal mena de ferro a les mines del Brasil

Les menes de ferro són les roques i minerals de les quals es pot extreure, de manera econòmica, ferro metàl·lic. Les menes generalment són riques en òxids de ferro i el seu color varia des de gris fos, groc brillant, porpra fosc a vermell rovellat. el ferro es pot trobar normalment en forma de magnetita, hematita, goethita, limonita o siderita. L'hematita en alguns casos pot contenir fins a un 66% de ferro. El 98% de les menes de ferro es fan servir per produir acer.[1]El ferro és el metall més usat a nivell mundial - l'acer, del qual les menes de ferro són l'ingredient principal, representa gairebé el 95% de tot els metalls que es fan servir cada any.[2]

La mineria del ferro implica moure enomes quantitats de mena de ferro i residus. Rls residus provenen de dues fonts, roca mare de la mina que no és mena de ferro i minerals no desitjats (ganga) Els primers són trets de la mina i apilonats i la ganga se separa durant el procés de beneficiació.

La mineria de ferro és un negoci amb un marge econòmic baix, ja que el ferro té un valor econòmic significativament més baix que els metalls bàsics.[3] Necessita una inversió de capital alta i requereix invertir en infraestructures com la de ferrocarril per a transportar la mena de ferro a un port de mar o una altra destinació.[3] Per aquest motiu la mineria de ferro està concentrada en poques empreses.

Fonts[modifica | modifica el codi]

El ferro metàl·lic és pràcticament desconegut en la superfície de la Terra excepte en l'al·leació amb níquel dels meteorits i en xenolits del mant profund de la Terra. Encara que el ferro sigui el quart element més abundant a l'escorça terrestre, un total del 5%, la majoria es troba en forma de silicats o més rarament en forma de carbonats minerals. Les barreres termodinàmiques per separar el ferro pur d'aquests minerals són grans i es necessita molta energia.

Abans de la revolució Industrial la major part del ferro pur s'extreia de la goethitat, mentre que en les societats prehistòriques de clima tropical feien servir la laterita com a font de ferro. A partir de la industrialització es va fer servir predominantment els dipòsits miner d'hematita. Amb l'esgotament d'hematita després de la Segona guerra Mundial als Estats Units es va recórrer a minerals menys rics en ferro com la taconita. També sovint es fa servir la magnetita, ja que el seu magnetisme fa que se separi fàcilment dels minerals de la ganga i aconseguir ferro amb poques impureses.

Formacions de ferro en bandes[modifica | modifica el codi]

Les formacions de ferro en bandes (BIF) són roques sedimentàries que han patit una metamorfosi posterior, estan composades predominantment per minerals de ferro i sílice, el mineral de ferro que presenten pot ser la siderita però els utilitzats com a mena contenen els òxids d'hematita o magnetita.[4] Aquestes formacions de ferro en bandes es coneixen com taconita. El percentatge de ferro econòmic per la magnetita està al voltant del 25%.


Producció i consum[modifica | modifica el codi]

Estimated iron ore production in million metric tons for 2006 according to U.S. Geological Survey[5]
Estat Producció
Xina 820
Austràlia 470
Brasil 250
Índia 150
Rússia 105
Ucraïna 73
Estats Units 54
Sudàfrica 40
Iran 35 [6]
Canadà 33
Suècia 24
Veneçuela 20
Kazakhstan 15
Mauritània 11
Altres països 43
Total mundial 1690


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «IRON ORE - Hematite, Magnetite & Taconite». Mineral Information Institute. [Consulta: 7 April 2006].
  2. Iron ore pricing emerges from stone age, Financial Times, October 26, 2009
  3. 3,0 3,1 Iron ore pricing war, Financial Times, October 14, 2009
  4. Harry Klemic, Harold L. James, and G. Donald Eberlein, (1973) "Iron," in United States Mineral Resources, US Geological Survey, Professional Paper 820, p.298-299.
  5. «U.S. Geological Survey». [Consulta: 2008-01-29].
  6. [enllaç sense format] http://www.bgs.ac.uk/mineralsuk/commodity/world/home.html

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Gordon, Robert B. (1996), American Iron 1607-1900, The Johns Hopkins University Press
  • Rostoker, William & Bronson, Bennet (1990), Pre-Industrial Iron: Its Technology and Ethnology, Archeomaterials Monograph No. 1
  • Turner, Thomas (1900), The Metallurgy of Iron (2nd ed.), Charles Griffin & Company, Limited
  • Kato, Makoto and Susumu Minowa (1969), "Viscosity Measurement of Molten Slag- Properties of Slag at Elevated Temperature (Part 1)", Transactions of the Iron and Steel Institute of Japan (Tokyo: Nihon Tekko Kyokai) 9: 31–38
  • Rosenqvist, Terkel (1983), Principles of Extractive Metallurgy, McGraw-Hill Book Company
  • Rostoker, William; Bronson, Bennet & Dvorak, James (1984), "The Cast-Iron Bells of China", Technology and Culture (The Society for the History of Technology) 25 (4): 750–767, doi:10.2307/3104621, <http://jstor.org/stable/3104621>

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mena de ferro Modifica l'enllaç a Wikidata