Lluís Dalmau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Dalmau
Naixement València?
Defunció 1460?
Barcelona
Nacionalitat País Valencià País Valencià
Art Pintura
Moviment Pintura gòtica
Obres destacades Mare de Déu dels Consellers
Patrons Alfons el Magnànim, Consell de Cent

Lluís Dalmau, (València, ? - Barcelona, 1460?) pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim. És conegut per la seva obra la Mare de Déu dels Consellers encarregada pel Consell de Cent el 1443 i actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les primeres notícies de l'activitat artística de Lluís Dalmau daten de 1428 i recullen el seu origen valencià i que en aquells dies ja era de la «casa del senyor rei», Alfons el Magnànim, qui el va enviar al regne de Castella el 1428.[1]

Dalmau rebia del monarca un salari fix d'uns 4 sous diaris, xifra similar a les retribucions dels mestres més reconeguts de l'època.

S'ha especulat[2] amb una coincidència a Castella de Dalmau amb Jan van Eyck, quan aquest artista va viatjar a Lisboa entre octubre de 1428 i desembre de 1429 per pactar el matrimoni del duc Felip III de Borgonya amb la princesa Isabel de Portugal i de Lancaster, filla del rei Joan I de Portugal, de la que el pintor flamenc va fer un retrat. En aquest període Dalmau estava a Castella, possiblement amb la comitiva que acompanyava a Elisabet d'Urgell i d'Aragó, neboda d'Alfons el Magnànim, fins a Lisboa, on havia de casar-se amb l'infant Pere de Portugal.

Pocs anys més tard, el 1431, Lluís Dalmau va cobrar 100 florins d'or per les despeses que el pintor tindria al viatjar a Flandes acompanyat pel mestre de tapissos reial qui li facilitaria contactes amb els artistes flamencs.[3]

L'estada de Dalmau a Flandes s'estima que va poder arribar a ser propera als cinc anys, ja que es torna a tenir notícia de l'artista el juliol de 1436, data en què va cobrar uns jornals i el material de la decoració d'una tenda realitzada a València per ordre del rei. També es pensa que pot haver existit un nou viatge a Flandes entre 1438 i 1443, any de la signatura del contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers, un període en què no hi ha notícies del pintor.[4]

Després de realitzar aquesta obra, va continuar residint a Barcelona i el 15 de setembre de 1448 va ser contractat per a fer el retaule de sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat. El 1452 va ser contractat per a fer un retaule de sant Agustí per al gremi dels blanquers de Barcelona, per a l'església de sant Agustí, si bé no ho va realitzar i va ser encarregat a Jaume Huguet el 1463.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

La major part de les seves obres ha desaparegut. Només se'n conserven dues obres de les quals hi hagi constància documental de la seva autoria: la Mare de Déu dels Consellers i el retaule de sant Baldiri. Se li atribueix la decoració de la volta del sepulcre de Sança Ximenis de Cabrera a la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona.

Imatge Dades


Dalmau Mare de Deu dels Consellers.jpg Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
1443-1445 oli sobre taula
311 × 311,5 cm
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Mostra els cincs consellers del govern municipal de Barcelona envoltant la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús i presentats per santa Eulàlia i sant Andreu apòstol. Representa un devot homenatge icònic dels consellers a la Mare de Déu com si es tractés d'una sacra conversazione. Està considerada com una de les peces en pintura gòtica flamenca més importants realitzades a Catalunya. Va ser un encàrrec del Consell de Cent per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona


LluíDalmau Sant Baldiri SantBoiLlobregat.jpg Retaule de Sant Baldiri
1448 oli sobre taula
església parroquial de Sant Boi de Llobregat
només se'n conserva la part central encara que n'hi ha localitzades dues possibles altres parts a col·leccions privades: el 2003 es va publicar l'existència de la taula que mostra el martiri del sant, a la col·lecció Barraquer de Sant Feliu de Guíxols. A partir d'aquesta taula, s'ha identificat una de nova, encara per estudiar a fons: la del judici de Sant Baldiri davant el rei, avui a la col·lecció de Hans Rudolf Gerstenmaier.


LluisDalmau-arcosoli-SançaXimenis-006r-sh.jpg Arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera
pintura a l'oli
capella de Sant Cosme i Damià de la Catedral de Barcelona
L'ànima de la difunta es portada cap a Déu Pare (elevatio animae), entre la Mare de Déu i sant Miquel.[6]



Entre les obres desaparegudes hi ha constància documental de treballs per al rei i d'altres de tipus religiós com ara:[7]

  • Pintar i daurar una viga de la tenda del rei, el juliol de 1436, a València.
  • Una anunciació en un frontal de tela per a l'altar de la capella del castell de Xàtiva, encarregada l'11 de setembre de 1436. La capella estava dedicada a santa Maria i havia estat construïda entre 1431 i 1434 per ordre de la reina Maria.
  • El 4 de gener de 1437, va pintar una cadira per al rei de Navarra (el futur Joan II d'Aragó)
  • El 5 de febrer de 1438 va pintar la imatge de sant Miquel a la clau de volta de fusta de la tenda del rei.
  • El 1449 li varen contractar el retaule de la capella de Sant Antoni de l'església de Santa Maria del Mar.[8]
  • El 20 de març de 1454 va decorar la capella de Sant Elm de l'església de Santa Clara a Barcelona[5]
  • El 23 de març de 1457 va fer el retaule de santa Cecília per a l'església de Mataró[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tramoyeres Blasco, L.. «El pintor Luís Dalmau. Nuevos datos biogràficos». Cultura Española [Madrid], 1907, pàg. 567, 568 [Consulta: 15 juliol 2011].
  2. Cirici, Alexandre. La pintura catalana. Moll, 1959, p. 154. 
  3. Cornudella, Rafael. «Alfonso el Magnánimo y Jan van Eyck. Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragón» (en castellà). LOCVS AMOENVS, 10, 2009-2010, pàg. 46 [Consulta: 15 juliol 2011].
  4. Ruiz, pàg. 243
  5. 5,0 5,1 5,2 Dalmases, pàg. 256
  6. Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, José; Verrié, F. P.. La ciudad de Barcelona: Láminas (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Diego Velázquez, 1947 [Consulta: 17 de juliol de 2011]. , pàg.217
  7. Ruiz, pàg. 247
  8. Ruiz, pàg. 266

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Dalmau