Bartolomé Bermejo
Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor del Regne de Castella, actiu a la fi del segle XV.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Bartolomé Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge.[1] Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle XX. Avui dia, Bermejo és un dels més coneguts pintors espanyols.
[modifica] Estil
L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola aragonesa.
El seu estil està influït per l'escola dels primitius flamencs, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck i Dirk Bouts.
Trets flamencs al seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.
[modifica] Obra
La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.
-
Santa Engràcia, 1474 (Boston, Isabella Stewart Gardner Museum)
-
Sant Brauli de Saragossa, 1474, del retaule de Santa Engràcia
-
Flagel·lació de Santa Engràcia, 1474 (Bilbao, Museo de Bellas Artes)
-
Sant Agustí al seu estudi, 1474-1485 (Chicago, Art Institute)
[modifica] Sant Domènec de Silos
Sant Domènec de Silos entronitzat com a abat possiblement sigui l'obra més divulgada de l'autor. Era la taula d'un retaule que es va fer per a Daroca, a l'Aragó. Data de 1474-1477, la més antiga de les seves pintures que es coneixen.
[modifica] Retaule de la Mare de Déu de Montserrat
El retaule de la Mare de Déu de Montserrat (en italià Retablo della Vergine di Montserrat) es conserva a la sagristia de la catedral gòtica d'Acqui Terme, ciutat i seu episcopal del Piemont, a la província d'Alessandria. Es considera que es va elaborar prop de 1485. Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona. Oli sobre taula.
-
Mort de la Mare de Déu, 1460-1462 (Berlín, Bode Museum)
-
Sant Miquel, 1468 (Londres, National Gallery)
-
Crist recolzat sobre dos àngels, 1468-1474 (Castell de Peralada)
-
Sant Domènec de Silos, 1477 (Madrid, Prado)
-
Detall de Sant Domènec de Silos, 1474
-
Resurrecció i Crist descendint als Llimbs, 1480 (Barcelona, MNAC)
-
Crist guiant als patriarques al Paradís, 1480 (Barcelona, Institut Amatller)
-
Retaule de de la Mare de Déu de Montserrat, ca. 1485 (Acqui Terme, Catedral)
-
Pietat, 1490 (Barcelona, Catedral)
-
Vitrall de la Catedral de Barcelona (1493-95)
.jpg)
[modifica] La Pietat Desplà
Aquesta Pietat també és coneguda com la Pietat del canonge Desplà, realitzada per a la catedral de Barcelona. Es conserva al Museu Catedralici de Barcelona. Data de 1490. Aquesta pintura sobre taula és obra de l'època de maduresa. Molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund.
[modifica] Altres obres
- Sant Miquel triomfant sobre el dimoni (1468), National Gallery, Londres. Procedeix de Tous, a la Ribera Alta.
- Descens de Jesús als llimbs (cap a 1475), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Peça d'un retaule de Daroca.
- Santa Engràcia (cap a 1474), Museu Isabella Stewart Gardner, Boston. Prové d'un retaule de Daroca.
- El miracle de la neu (1479-1484), juntament amb Martí Bernat. Taula de la col·lecció de Laia Bosch. Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
- Dormició de la Verge o Trànsit de la Verge, Galeria d'Art de Berlín. Procedeix de l'Aragó. Interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum.
- Noli me tangere (cap a 1493-1495), baptisteri de la catedral de Barcelona. Vitrall realitzat segons dibuix de Bermejo per Gil de Fontanet. Representa Jesucrist amb Maria Magdalena.
- Adoració dels Reis, Capella Reial de Granada.
- Crist guiant els patriarques (cap a 1480), Institut Amatller d'Art Hispànic, Barcelona.
- Sant Agustí al seu estudi o Un sant bisbe (cap a 1475-1485), The Art Institute, Chicago. Oli sobre taula.
[modifica] Referències
- ↑ Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España (en castellà). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 de setembre de 2011]., pàg. 530
[modifica] Bibliografia
- Diccionario Larousse de la Pintura, vol. I. Planeta-Agostini, 1987.
- Azcárate Ristori, J.M. de, i altres: Historia del Arte. Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- Lafuente Ferreri, E.: Historia de la pintura española. Biblioteca Básica Salvat.
- Monreal, L.: La pintura en los grandes museos, vol. 1. Editorial Planeta, S.A., 1975. ISBN 84-320-0460-X
- Olivar, M.: Cien obras maestras de la pintura. Biblioteca Básica Salvat. Pàg: 52: «La Piedad del arcediano Lluís Desplà; tabla, 1490 (Museo catedralicio de Barcelona)»
[modifica] Enllaços externs
- Biografia àmplia (castellà)
- La Pietat Desplà (anglès)
- Sant Miquel a la National Gallery (anglès)
- Crist guiant els patriarques (anglès)
