Bartolomé Bermejo

Retaule de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral d'Acqui Terme

Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor del Regne de Castella, actiu a la fi del segle XV.

Biografia

Bartolomé Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.

Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge. Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.

Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle XX. Avui dia, Bermejo és un dels més coneguts pintors espanyols.

Estil

L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola aragonesa.

El seu estil està influït per l'escola dels primitius flamencs, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck i Dirk Bouts.

Trets flamencs al seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.

Obra

La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.

Llista d'obres de Bartolomé Bermejo

Imatge	Datació	Títol	Tècnica i notes	Localització i procedència
	1460-1462	Dormició de la Mare de Déu	Escena d'interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum.	Berlín, Bode Museum Procedeix d'una església d'Aragó
	1468	Mare de Déu de la Llet	Oli sobre fusta, 52,8 x 43,3 cm Taula del retaule de l'església de Sant Domènec de València	València, Museu de Belles Arts de València Procedeix de Sant Domènec de València.
	1468	Sant Miquel triomfant sobre el dimoni	Oli sobre fusta Taula central del retaule, donada per Antoni Joan, senyor de Tous, que hi apareix amb el saltiri	Londres, National Gallery Procedeix de Tous, a la Ribera Alta.
	1468-1474	Crist recolzat sobre dos àngels		Castell de Peralada
	1474-1477	Retaule de Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta Es conserva fragmentàriament	Madrid, Museo del Prado Procedent de l'església de Santo Domingo de Silos de Daroca
		Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta, 242 x 130 cm Sant Domènec de Silos entronitzat com a abat, taula central d'un retaule
		Ferran I de Castella acollint Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta, 145 cm x 94 cm En col·laboració amb Martí Bernat
	1474-1485	Sant Agustí al seu estudi	Oli sobre fusta	Chicago, Art Institute
	1474-1480	Retaule de Santa Engràcia		Les taules conservades es reparteixen en diferents museus Procedent de Daroca
		Taula central del retaule		Boston, Isabella Stewart Gardner Museum
		Detenció de Santa Engràcia		San Diego, San Diego Museum of Art
		Flagel·lació de Santa Engràcia		Bilbao, Museo de Bellas Artes
		Crucifixió	Taula superior d'un retaule	Daroca, Colegiata
		Sant Brauli de Saragossa
	1479-1484	El miracle de la neu	Obra conjunta amb Martí Bernat	Barcelona, col·lecció de Laia Bosch Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
	1480	Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya Procedent d'un retaule de Daroca
	1480	Crist guiant als patriarques al Paradís		Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic
	1480 ca.	Nativitat		Mèxic D.F., col·lecció particular<re>[1]</ref>
	1485 ca.	Retaule de de la Mare de Déu de Montserrat (en italià Retablo della Vergine di Montserrat)	Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona. Oli sobre taula.	Acqui Terme, Catedral, a la sagristia
	1490 ca.	Sant Damià	Taula d'un retaule	Lisboa, Museu Nacional de Arte Antiga
	1490	Pietat	Coneguda com a Pietat del canonge Desplà, molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund. Oli sobre taula.	Barcelona, Catedral de Barcelona
	1490 ca.	Adoració dels Reis		Granada (Andalusia), Capella Reial
	1493-1495	Noli me tangere	Vitrall del baptisteri de la catedral. Dibuixada per Bermejo, l'obra de vidra fou feta per Gil Fontanet Vitrall.	Barcelona, Catedral de Barcelona
	1495.	Santa Faç		Granada (Andalusia), Capella Reial

Bibliografia

• Diccionario Larousse de la Pintura, vol. I. Planeta-Agostini, 1987.
• Azcárate Ristori, J.M. de, i altres: Historia del Arte. Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
• Lafuente Ferreri, E.: Historia de la pintura española. Biblioteca Básica Salvat.
• Monreal, L.: La pintura en los grandes museos, vol. 1. Editorial Planeta, S.A., 1975. ISBN 84-320-0460-X
• Olivar, M.: Cien obras maestras de la pintura. Biblioteca Básica Salvat. Pàg: 52: «La Piedad del arcediano Lluís Desplà; tabla, 1490 (Museo catedralicio de Barcelona)»

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Bermejo

• Biografia àmplia (castellà)
• La Pietat Desplà (anglès)
• Sant Miquel a la National Gallery (anglès)
• Crist guiant els patriarques (anglès)