Sant Joan de Boí
| Sant Joan de Boí | |
_-_1.jpg) Capçalera de Sant Joan de Boí
|
|
| Localització: | Boí, la Vall de Boí (Alta Ribagorça) |
| Coordenades: | 42° 31′ 21″ N, 0° 50′ 01″ E / 42.522402,0.833605Coord.: 42° 31′ 21″ N, 0° 50′ 01″ E / 42.522402,0.833605 |
| Altitud: | 1.260 m |
| Construït: | segle xi |
| Estil: | Romànic |
| Administrador: | Bisbat d'Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà |
| Patrimoni de la Humanitat | |
| Tipus: | Cultural |
| Criteris: | (ii)(iv) |
| Declaració: | 2000 (24a sessió) |
| Part de: | Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí |
| Identificador: | 988 |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 08/02/1962 |
| Identificador: | BCIN: 63-MH (IPA: 67) BIC: RI-51-0001298 |
 Localització a Catalunya
|
|
L'església de Sant Joan de Boí és l'església parroquial romànica del poble de Boí, centre històric de la vall homònima, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí, i dins de l'antic terme de Barruera, a l'Alta Ribagorça.
És contemporània de les altres esglésies de l'entorn i probablement feta pels mateixos mestres d'obres. Pertany al grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Està situada a ponent del nucli del poble de Boí, perfectament localitzable ja que és el primer que es troba en arribar a aquest poble.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Amb la forma ipsa illa de Bogin, el poble de Boí és esmentat ja l'any 1064, quan, juntament amb la resta d'esglésies i llocs de la vall, fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
En el conveni del 1140 entre el bisbe d'Urgell i el de Roda, Boí i tota la vall d'aquest nom passà a domini del d'Urgell, atesa la seva vinculació amb el Comtat de Pallars Jussà. Es regí tot al llarg de l'Edat Mitjana i part de la Moderna pel règim especial de la Vall de Boí, que feia que els capellans haguessin de ser fills de la vall, i es regien per un co-rectorat que abraçava totes les parròquies de la vall, amb el centre neuràlgic en el santuari de Caldes de Boí.
El 1962 Sant Joan de Boí fou declarat monument historicoartístic, i als anys setanta, del segle XX, fou objecte d'una restauració integral, que li restituí l'aspecte original. Com les altres esglésies de la vall, el 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquesta restauració es tornaren a trobar fragments de pintures murals, que complementen les que són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, quant als originals (existeix un còpia fidedigna in situ on es van trobar.
Descripció [modifica]
L'exterior [modifica]
L'església [modifica]
És de planta basilical de tres naus, amb coberta de fusta de dos vessants, absis central i dues absidioles. Els seus murs (tant a l'interior com a l'exterior) van ser decorats amb pintures romàniques al fresc, obra de l'anomenat Mestre de Boí, que van ser rescatades i es van portar al Museu Nacional d'Art de Catalunya per a una millor conservació i custòdia. Actualment, a l'església, i en el seu emplaçament original, hi ha les còpies fidedignes de les que són al Museu.
-
Façana de ponent
-
Façana nord
-
Absidiola nord
El campanar [modifica]
L'església va patir un important incendi al segle XIII. La torre campanar se'n va veure greument afectada i va perdre els tres cossos superiors.
Se'n conserven els tres inferiors, que presenten la mateixa disposició dels altres campanars de torre de la vall, amb la separació de pisos per mitjà d'arcuacions cegues, tal i com correspon a la decoració llombarda. També, en una de les dues separacions de nivell, hi ha un fris de dents de serra.
A cada cara s'obren finestres geminades amb dobles columnetes, orientades perpendicularment al mur de la torre. Tots els campanars de torre de la vall de Boí segueixen el cànon (o proporció de mesures) dels minarets, en què l'altura és igual al perímetre.
Una de les curiositats d'aquest campanar, sovint interpretat de moltes i diverses maneres, és que està perfectament alineat amb els de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i Sant Climent de Taüll.
Pintures murals [modifica]
A l'interior [modifica]
L'important conjunt pictòric mural romànic de Sant Joan de Boí ha estat trobat en tres moments històrics diferents. El 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'esquip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van visitar Sant Joan de Boí després d'haver visitat el Davallament d'Erill la Vall. En el mateix viatge també van visitar Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll.[1]
-
Nau col·lateral sud, amb una sitja
-
Nau col·lateral nord
-
Nau central
-
Nau col·lateral sud
A Sant Joan de Boí, les reformes de segles anteriors, sobretot el XVIII, afectaren molt la decoració del temple, i les pintures romàniques a penes es veien. Tanmateix, Puig i Cadafalch i sobretot Josep Pijoan van descriure la lapidació de Sant Esteve. Un altre membre de l'expedició, Joan Vallhonrat en féu una reproducció manual, que serví per als treballs posteriors.
El 1919 es produí l'arrencament de les pintures, per dur-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya (que en aquell moment no duia en el nom l'adjectiu nacional), on són ara. Un dels objectius era evitar l'espoli de les pintures amb la seva venda, cosa que ja s'havia esdevingut en algunes esglésies europees, amb un destí americà a les pintures venudes. Durant les tasques de neteja i preparació de l'extracció de les pintures, se'n descobriren més.
Finalment, en les obres de restauració del temple empreses també pel Museu d'Art de Catalunya, dirigides pel doctor Joan Ainaud i de Lasarte als anys setanta del segle XX s'acabaren de descobrir les darreres, quedant-ne una part in situ i d'altres dutes al fons de reserva del MNAC (Al Museu Diocesà de Lleida se n'exposa una part).
A la darrera neteja, consolidació i restauració, empresa el 1995, s'han reproduït en còpia exacta les pintures murals que hi ha als museus catalans, en el lloc que ocupaven originalment. Les fotografies d'aquest article són d'aquestes còpies, atesa la dificultat de fotografiar els originals dipositats al MNAC.
De les moltes escenes pintades a les parets i columnes de Sant Joan de Boí, en triem unes quantes:
La lapidació de Sant Esteve [modifica]
Al damunt de l'arcada més oriental de les que separen la nau central de la lateral nord hi ha l'escena de la lapidació de sant Esteve.
L'original és en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 15 953).
Escena de joglaria [modifica]
És una de les poques escenes de caràcter no religiós, ja que els protagonistes són un sonador de psalteri, un malabarista de boles i ganivets, i un equilibrista que, penjat de cap per avall, pretén agafar amb la boca espases que tenen la fulla enlaire. Són també al MNAC: 15 956.
Bèstia apocalíptica [modifica]
A l'angle sud-oest de l'interior de l'església hi ha animals fabulosos, emparentats amb les descripcions de l'Apocalipsi. Una d'elles és un monstre de cos negre i set colls i caps amb banyes.
A la mateixa zona n'hi ha d'altres, d'animals fantàstics a partir del mateix motiu.
L'esguerrat [modifica]
Situat a la segona columna, des de l'entrada, de separació de la nau central i el col·lateral sud, aquest esguerrat simbolitza no tan sols els esguerrats reals, sinó també els morals, els depravats. La moral en algun moment atacà aquesta pintura llevant-li un fragment fonamental...
A l'exterior [modifica]
Possiblement hi havia més pintures, a l'exterior de Sant Joan de Boí, però s'han conservat sobretot les que van quedar protegides per un porxo que havia existit en aquest lloc, una porta que dóna al nord, al cementiri adjacent.
Es tractava d'una escena teofànica, possiblement presidida per l'Agnus Dei o el Crismó, amb quatre àngels que el sostenen, el sol i la lluna a la part superior i diverses figures humanes, una d'ells amb un llibre (un profeta o un evangelista).
Talles romàniques [modifica]
Es guarden també al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Són quatre talles que van pertànyer a un davallament i que s'han catalogat com de l'escola d'Erill la Vall. Hi ha també un frontal d'altar pintat, del segle XIII, dedicat a sant Pere.[2]
Una altra talla pertanyent a aquesta església es guarda actualment a Sant Climent de Taüll.
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Boí  |
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al]. "Sant Joan de Boí", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
