Comtat de Pallars Jussà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtat de Pallars Jussà

Desaparegut

Bandera
1011 – 1192 Bandera

Escut de

Escut

Capital Itinerant
Idioma oficial Llatí
Forma de govern Comtat
Comte
 • 1011 Ramon III de Pallars Jussà
Història
 • Divisió del comtat de Pallars 1011
 • Annexió del comtat a Barcelona 1192

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon III de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035)

Territori[modifica | modifica el codi]

El comtat de Pallars Jussà comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i territoris de la Pobla de Segur, fent frontera amb el territori de domini àrab de la conca de Tremp.

El comtat durant el segle XI[modifica | modifica el codi]

Ramon III, primer comte de Pallars Jussà, es casà en primeres núpcies amb Major de Castella, que era parenta pròxima seva. Per aquesta raó, el matrimoni fou anul·lat, i es maridà per segon cop[1] amb Ermessenda. Aquesta parella fruità tres fills: Sunyer, Ricarda i Ramon, que seria el futur comte Ramon IV.

Ramon IV va esdevenir comte el 1047, i ho fou fins al 1098. Fou un comte feble, pel costat de llevant i sud superat per l'emprenedor Arnau Mir de Tost, que des del comtat d'Urgell arrabassà als sarraïns tota la Conca Dellà, i pel nord, constantment assetjat pel seu cosí, Artau I de Pallars Sobirà. Es casà el 1056 amb Valença, filla d'Arnau Mir de Tost, acció que es reforçà considerablement. Els seus fills, Arnau Ramon, Pere Ramon i Bernat Ramon, foren tots tres comtes de Pallars Jussà. Els dos primers, en condomini. El tercer, a partir del 1113, després de la mort de tots dos, com s'exposa més endavant.

Crisi del poder comtal[modifica | modifica el codi]

El Pallars Jussà, on, cap a l'any 1000, s'havia desplaçat el centre econòmic i social del Pallars, al voltant sobretot de la Pobla de Segur i de Tremp, era una zona rica i amb possibilitats d'expansió pel Montsec, la frontera amb el califat cordovès; tanmateix, aquestes expectatives es frustraren perquè Ramon III negligí la lluita contra els sarraïns deixant-la en mans del baró urgellenc Arnau Mir de Tost, i així, quedant encerclat entre el comtat de Pallars Sobirà, la Ribagorça i el comtat d'Urgell. El fill i successor de Ramon III, Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098) fou feble davant dels atacs del seu cosí Artau I de Pallars Sobirà (1049-1081), dels comtes d'Urgell i del clan nobiliari dels Vallferrera.

La revolució feudal[modifica | modifica el codi]

Al Pallars durant el segle XI, la destrucció violenta del poder comtal pels nobles revoltats va desenvolupar-se arran dels atacs militars dirigits contra Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098), pel seu cosí Artau I de Pallars Sobirà (1049-1081) i pel comte Ermengol III d'Urgell, amb ambicions sobre la regió de la Conca de Tremp, per així controlar la frontera amb l'Emirat de Larida. Com que la part jussana era la regió més rica i més poblada del territori, els nobles del Pallars Sobirà, àrea pobra i muntanyosa, volien enderrocar el poder comtal per imposar el seu ban a les terres baixes; Artau I, doncs, en la seva guerra contra Ramon IV, actuà no pas com a titular de la potestas comtal, sinó com a cabdill dels nobles feudals, l'objectiu dels quals sempre era cometre actes de pillatge contra les comunitats rurals i arrabassar-los els seus drets de franquesa o d'immunitat.

L'acció combinada d'Artau I, els nobles del Pallars Sobirà i Ermengol III posà Ramon IV en una situació crítica, ja que perdé la majoria de les seves fortaleses i, fins i tot la seva capital, Segur, aleshores, al Pallars Jussà mateix, molts nobles aprofitaren l'extrema feblesa del comte per fer-lo renunciar als seus drets sobre ells, imposant-li la concertació de convenientiae on, Ramon IV es prohibia d'entrar a fortaleses que ell mateix havia concedit en feu als seus nobles, alguns dels quals, com els Vallferrera, arribaren a trair-lo passant-se a Artau I. Al final, però, quan el poder de Ramon IV semblava del tot anihilat, el comte de Pallars Jussà va aconseguir restablir, en part, la seva autoritat gràcies a l'ajut militar dels sarraïns, segurament abans de la mort d'Artau I (1081). La pau va mantenir-se, ja que, segons consta a les fonts de l'època, Artau II de Pallars Sobirà (1081-1124), fill i successor d'Artau I, no guerrejà contra els comtes de Pallars Jussà.

El comtat durant el segle XII[modifica | modifica el codi]

El 1055, Ramon IV acordà casar-se amb Valença, filla d'Arnau Mir de Tost, la qual hauria aportat en dot el domini de tota la Conca de Tremp; els seus fills -Pere Ramon I de Pallars Jussà (1098-1113) i Arnau Ramon I de Pallars Jussà (1098-1111)- regiren el comtat en cogovern; a la seva mort, els succeí el seu germà Bernat Ramon I de Pallars Jussà (1112-1124), el qual va col·laborar en les campanyes del comte Ramon Berenguer III de Barcelona contra la ciutat àrab de Lleida i potser va morir a la batalla de Corbins (1124); el succeí el seu nebot Arnau Mir de Pallars Jussà (1124-1174), fill d'Arnau Ramon I.

Al Pallars Jussà, el comte Arnau Mir (1124-1174), s'havia mogut en l'òrbita del rei Alfons el Bataller d'Aragó, i, després de la retirada de Ramir II el Monjo (1137), en les negociacions de la qual hi havia pres part, va ser un fidel aliat de Ramon Berenguer IV- participà en les expedicions d'Almeria, Lleida i Tortosa-, i, després, d'Alfons I el Cast, qui li confià la ciutat de Fraga en recompensa als seus serveis: Arnau Mir havia signat com a testimoni la carta de població de Lleida (gener de 1150), així com el Tractat de Tudellén (gener del 1151), el testament de Ramon Berenguer IV (octubre de 1162) i l'escriptura de cessió del regne d'Aragó per Peronella d'Aragó a Alfons el Cast. Vers 1161, el comte Arnau Mir va impulsar la fundació de Vilanova de Pallars o Palau de Noguera, localitat a la qual atorgà una carta de franquícies el 1168.

El fill i successor d'Arnau Mir, Ramon V de Pallars Jussà (1174-1177), ignorà la disposició testamentària del seu pare de reconèixer l'alta senyoria de l'Orde de l'Hospital sobre el Pallars Jussà.

L'annexió del comtat a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Ramon V va morir deixant una única hereva, la seva filla Valença de Pallars Jussà, posada sota tutela d'Alfons el Cast. Al seu torn, però, Valença va morir sense fills, i el comtat passà a Dolça de So, filla de Bernat Ramon I i, doncs, cosina germana d'Arnau Mir, la qual, el 1192, féu donació del comtat a Alfons el Cast.

Comtes de Pallars Jussà (segles XI-XII)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sànchez, 1996.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 14′ 53.12″ N, 0° 57′ 42.24″ E / 42.2480889°N,0.9617333°E / 42.2480889; 0.9617333