Paul Klee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Klee

August Macke: Paul Klee (1914)
Naixement Paul Klee
18 de desembre de 1879
Suïssa Münchenbuchsee, Suïssa
Mort 29 de juny de 1940
Muralto, Suïssa
Nacionalitat Germana-suïssa
Art Pintor
Moviment Surrealisme, expressionisme Bauhaus
Obres destacades més de 10.000 pintures, dibuixos i gravats, incloent La màquina del gorgueig (1922) peix màgic(1925),Viaductes trencant files(1937).


Obra destacada

The Future Man.JPG

L'home futur

Paul Klee (18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fou un pintor suís, que pot situar-se entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Klee nasqué a Münchenbuchsee, a prop de Berna, Suïssa, en una família de músics. Estudià art a Munic amb en Heinrich Knirr i en Franz von Stuck. En retornar d'un viatge a Itàlia, s'establí a Munic, on conegué Vassili Kandinski, Hans Marc i d'altres figures d'avantguarda, associant-se aleshores al grup artístic Der Blaue Reiter ("el genet blau").

El 1914 visità Tunis i quedà impressionat de la qualitat de la llum de l'indret, escrivint al seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, sé que em posseeix per sempre... el color i jo som una sola cosa. Sóc pintor."

Klee treballava amb oli, aquarel·la, tinta i d'altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres freqüentment al·ludeixen la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.

Acabada la Primera Guerra Mundial, on va participar com soldat per ser ciutadà alemany, Klee va donar classes a la Bauhaus, i a partir de 1931, a l'Acadèmia de Düsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis per produir «art degenerat».

El 1933 deixà l'ensenyament i retornà a Berna, on realitzà una gran exposició a la galeria Kunsthalle (1935). El 1936 se li va diagnosticar eclerodèrmia, una greu malaltia degenerativa que el va acompanyar duran tota la seva vida, tot i que va seguir un bon ritme de treball fins 1940. El 1940 fou ingressat en una clínica de Muralto-Locarno, on va morir el 29 de juny.

Der Blaue Reiter[modifica | modifica el codi]

El 1911, Vassily Kandinsky i Franz Marc van fundar a Munic un grup d'artistes vinculats a l'expressionisme. Paul Klee no era oficialment membre d'aquesta associació, però se sentia molt unit al cercle d'artistes que la integraven i va participar en les seves exposicions. Entre els membres del Blaue Reiter es trobaven August Macke, Gabriele Münter i Marianne von Werefkin. Tots compartien un interès per l'art gòtic i primitiu i pels moviments moderns del fauvisme i el cubisme. El nom del grup sorgeix d'una obra pictòrica de Kandinsky del 1903, que a partir del 1912 va servir d'il·lustració pels títols d'un anuari amb aquest mateix nom.

La primera de les dues exposicions del Blaue Reiter es va inaugurar el 18 de desembre del 1911 i es va mantenir a la Galeria Moderna de Henrich Thannhauser, a Munic, fins al dia 1 de gener del1912. En aquesta, es van incloure 49 obres d'Henri Rousseau, Albert Bloch, Henrich Campedonk, Robert Delaunay, Kandinsky, Macke i del mateix Klee. Després d'aquest període, l'exposició va iniciar la seva itinerància per altres ciutats alemanyes com Berlín.

Paul Klee a l'estat espanyol[modifica | modifica el codi]

La primera exposició de Klee a l'estat espanyol tingué lloc l'any 1972, al Palau de la Virreina de Barcelona i al museu d'art contemporani de Madrid.[2] Des d'aquests esdeveniments pioners, les exposicions monogràfiques o col·lectivs amb participació d'obres de l'artista suís a l'estat espanyol s'han succeït amb certa freqüència, per bé que a Catalunya s'han concentrat a Barcelona (Fundació Joan Miró 1981, 1999[3] i 2013,[4] MACBA, 2004[5] i 2013).[6]

Anàlisi estilística i obres[modifica | modifica el codi]

Pamela Kort va escriure: "Els dibuixos de 1933 de Klee enfronten l'espectador amb la inigualable oportunitat d'observar l'aspecte central de la seva estètica." [cal citació]

Klee i el color[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, Paul Klee va utilitzar el color de maneres variades i úniques, i va mantenir amb ell una relació que va progressar amb el temps. Per un artista que estimava tant la naturalesa, sembla una mica estrany que quan va començar menyspreés el color, creia que només era una decoració.

Amb el temps va canviar d'idea i va arribar a manipular el color amb una enorme precisió i passió, fins tal punt que va acabar ensenyant la teoria del color i la seva barreja a l'escola Bauhaus. Aquesta progressió, per si mateixa, és de gran importància, ja que li va permetre escriure sobre el color amb una única mirada entre els seus contemporanis.

El peix daurat (1925/1926)[modifica | modifica el codi]

El peix daurat (50x69cm), llisca per la llibertat submarina, tots els altres peixos deixen un ampli espai pel seu cos lluent. Es tracta d'un peix màgic amb misteriosos símbols pel cos, aletes escarlates i una gran flor vermella que fa funció d'ull.

Penja majestuosament en la profunda, màgica i blava mar, lluminós amb secretes imatges de fertilitat. El gran peix fa que el misteri del seu món secret adquireixi significat. La tranquil·la noblesa, la lluminositat, la soledat, el respecte general: totes són característiques de Klee.

Mort i foc (1940)[modifica | modifica el codi]

Mort i foc (46x44cm), és una de les últimes obres de Klee. Un crani blanc i lluent que ocupa el centre, i les faccions del rostre estan representades mitjançant la paraula alemanya tod, que significa mort. Un home reduït a la mínima expressió camina cap a la mort, amb el pit sense cor, el rostre sense faccions i el cos sense substància. La mort és la seva única realitat. Però en aquest quadre també hi ha foc: el sol, que encara no s'ha fos, descansa en la terra, que és la mà de la mort. L'aire superior està il·luminat pel foc i presenta una comprensió més profunda. L'home camina cap endavant amb valentia, cap a la lluminositat. I el fred domini de la mort accepta el foc i ofereix un irònic consol.

Més obres[modifica | modifica el codi]

  • Petit avet (1922)
  • La màquina del gorgueig (1922)
  • Camins principals i camins secundaris (1929)
  • Ad Parnassum (1932)
  • Cap de màrtir (1933)
  • L'home futur (1933)
  • Àngel pobre (1939)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paul Klee». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Klee, de nuevo: una aproximación transversal a su obra». Blog de la Fundación Juan March [Consulta: 20 novembre 2013].
  3. Obra de Joan Miró.Fundació Joan Miró. Barcelona: Polígrafa, 1988 (1a ed). 
  4. Davant l'horitzó. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2013, p. 36-37. ISBN 978-84-941239-3-1. 
  5. «Una exposició al MACBA revisa els intercanvis entre art i poesia al segle XX». 324.cat, 03/06/2004 [Consulta: 20 novembre 2013].
  6. «Macba i CaixaForum exploren la modernitat, avantguardes i postmodernitat barcelonines». Europa Press, 17 juliol 2013 [Consulta: 20 novembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Klee Modifica l'enllaç a Wikidata