Mentida
La mentida o engany és la intenció comunicativa en que l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre. Es diferencia de la ficció, on hi ha una suspensió de la credulitat compartida, o de la imaginació compartida i la ironia). Per determinar si quelcom és una mentida, se sol contrastar amb la realitat (criteri de correspondència) i si no s'ajusta, és declarat com a fals. Ometre la veritat no sempre és considerat una mentida.
Taula de continguts |
Consideració moral de la mentida [modifica]
La mentida és considera immoral per la majoria d'ètiques en tant que pretén enganyar l'altre produint-li alguna mena de perjudici. El terme "mentida pietosa" sorgeix per ressaltar que hi ha mentides que són beneficioses per a qui les rep, i llavors poden ser acceptades per l'ètica, com per exemple en el cas de l'utilitarisme.
L'Antic Testament afirma que Déu no menteix i per tant considera pecat que els homes ho facin (és un dels deu manaments). Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino condemnen la mentida en qualsevol de les seves formes, fins i tot si és per salvar-se o per evitar un mal als altres. Confuci condemna igualment la mentida, amb una sola excepció, la que és necessària per al comerç.
Posteriorment es desacredita la mentida perquè afecta a la confiança en els altres i per tant afebleix els fonaments del pacte social que permet la convivència.
Detecció de la mentida [modifica]
El polígraf és un aparell que intenta detectar les mentides en els testimonis estudiant les alteracions que es produeixen al cos quan es menteix, com la variació del pols o la sudoració. Diversos entrenaments, però, permeten burlar el polígraf.
Les persones que menteixen tendeixen a moure les pupil·les i poden envermellir per vergonya (són conscients que obren malament).
La mentida en filosofia [modifica]
La lògica filosòfica considera que tota proposició enunciativa té dos termes, la veritat o la mentida, segons la coherència del raonament que en porti, independentment de la seva adequació o coincidència amb la realitat.
La mentida té dues motivacions essencials: aconseguir un bé o evitar un mal, per tant es regeix per les mateixes regles que els impulsos psicològics bàsics, on hi juga un paper molt rellevant l'emoció; és la por a perdre allò que es té (calma, imatge positiva) o a ser perjudicat el que porta a mentir.
