Ocell no volador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els pingüins són un exemple d'ocells no voladors

Els ocells no voladors són aquells que més es diferencien estructuralment d'allò que s'entén com un ocell típic, al perdre una capacitat tan característica dels ocells com el vol.[1]

Se suposa que tots els ocells no voladors, són descendents d'altres que sí ho eren. En algunes espècies resulta obvi, com són aquelles que pertanyen a grups en que la majoria de les espècies són voladores. És el cas dels ràl·lids no voladors o del corb marí de les Galápagos.[1]

El canvi més patent que acompanya la perduda de la capacitat de volar, és la reducció dels ossos i musculatura relacionada amb el vol, resultant unes ales molt curtes i una quilla absent o molt reduïda, al no ser necessària per l'ancoratge de la musculatura del vol.

El corb marí de les Galápagos és l'única espècie no voladora de la seva família

Quan un ocell viu en un ambient on manquen els predadors, la capacitat de volar, amb la despesa d'energia que això significa, pot no resultar avantatjosa. Aquest és el cas d'illes remotes on, amb freqüència, s'han desenvolupat espècies sense capacitat per volar, com és el cas del kagú, el kakapú i altres. Aquestes espècies són molt vulnerables als canvis en les condicions, com de fet ha passat amb l'arribada de l'home i els animals que l'acompanyen.

Un altre grup estaria entre els ocells marins, com els pingüins, el gran gavot i altres.

Un tercer grup serien aus molt grans, que poden refiar la seva seguretat, tant en la velocitat com en la força, com és el cas d'estruços, casuaris, emús i nyandús, o encara més grosos, els extints aus elefants i moes.

Nova Zelanda és el lloc on més espècies d'aus no voladores es concentren. (incloent els kiwis, diverses espècies de pingüins, i el takahe). La raó és que fins fa uns mil anys, amb l'arribada dels humans, no hi havia grans depredadors terrestres en aquestes illes, i els principals depredadors eren aus voladores.[2]

L'ocell no volador més petit en l'actualitat, és el rascló de l'Illa Inaccessible (Atlantisia rogersi) que fa una llargària de 12,5 cm i un pes de 34,7 g. El més gros de entre tots els ocells és l'estruç, que fa 2,7 m i 156 kg. Algunes espècies extintes eren més petites que la primera (per exemple Xenicus lyalli) i altres més grosses que l'estruç (per exemple Aepyornis maximus).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocell no volador
  1. 1,0 1,1 Christopher M. Perrins. ¿Que es un ave?. Enciclopedia de las Aves. Editorial Orbis, S.A., Barcelona, 1986. ISBN 84-7634-548-8
  2. New Zealand's Icon:Flightless Rev 27-08-2007