Rhea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Rea.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rhea
Plistocè-actualitat
Nyandú, Rhea americana
Nyandú, Rhea americana
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Superordre: Paleognathae
Ordre: Struthioniformes,
vegeu el text
Família: Rheidae
(Bonaparte, 1849)
Gènere: Rhea
(Brisson, 1760)
Espècies

Rhea és un gènere que inclou els nyandús (Rhea americana),[1] els nyandús de la Patagònia (Rhea pennata) [2] i una espècie extinta: Rhea nana, tot i que d'aquesta última no se'n podria assegurar la seva presència en aquest gènere. Sovint, si algú parla d'un nyandú, també es podria referir a aquest gènere.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els animals d'aquest gènere són grossos, que comparteixen amb la resta d'estrutioniformes la característica de no-voladors i que tenen el coll i les cames llargs; similars als estruços. Poden mesurar fins a 1,70 m i pesar més de 40 kg. Les seves ales són llargues per ser un no-volador, les quals estén quan corre usant-les com si fossin veles de vaixell. A diferència de la majoria d'ocells, disposa de tres dits a cada peu.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Segons Howard and Moore, les dues espècies de nyandús, formen la família dels reids (Rheidae), única de l'ordre dels reïformes (Rheiformes).[3] Altres autors inclouen la família rheidae a l'Ordre Struthioniformes, juntament amb estruços i kiwis.[4] Les dues espècies vives de nyandús, pertanyen a un únic gènere (Rhea) segons uns autors, mentre que altres consideren dos gèneres (Rhea i Pterocnemia), cadascú amb una espècie.[3]

Hi ha dues espècies reconegudes, aquestes amb nombroses subespècies:

Comportament[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són omnívors i principalment prefereixen branquillons amb algunes fulles, però també mengen llavors, arrels, fruita, llangardaixos, escarabats, llangardaixos i carronya.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Són polígams; els mascles s'aparellen entre dos i dotze femelles. Després d'aparellar-se, el mascle construeix un niu, en el qual cada dona pon els seus ous a canvi. El niu consta d'una raspadura simple en la terra, omplerta per herba i fulles. El mascle incuba de deu a seixanta ous. Utilitzen un sistema de cimbell i ponen alguns ous a fora del niu i els sacrifiquen a predadors, de manera que no n'intentin aconseguir cap de dins del niu. El mascle pot utilitzar un altre mascle subordinat per incubar els seus ous, mentre comença un segon niu amb una altra de les seves femelles. Els pollets surten dintre de 36 hores els uns dels altres. Les femelles, mentrestant, poden continuar i aparellar-se amb uns altres mascles. Mentre, es preocupa per als joves; els mascles els defensaran de qualsevol amenaça percebuda que s'acosti als pollets, incloent-hi femelles i humans. Al cap de sis mesos, el pollet ja és adult, però fins als dos anys no pot criar

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rhea Modifica l'enllaç a Wikidata