Mosca de la fruita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosca de la fruita
Medfly.jpg
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Família: Tephritidae
Gènere: Ceratitis
Espècie: C. capitata
Nom binomial
Ceratitis capitata
(Wiedemann, 1824)

La mosca de la fruita (Ceratitis capitata) és una espècie de dípter de la família dels tefritídids.

Filogènia i biogeografia[modifica | modifica el codi]

És originària de la costa occidental d'Àfrica, on viuen espècies molt properes, des d'on s'ha estès a altres zones temperades, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis. Es considera una espècie cosmopolita, per la seva dispersió, deguda al transport de productes realizats per l'home.

Tot i el seu origen, també l'anomenen mosca mediterrània de la fruita, ja que als països mediterranis és on la seva incidència econòmica s'ha fet més patent, afectant nombrosos cultius, sobretot cítrics i altres fruiters.

A la península Ibèrica es distribueix per tota la zona sud i les regions mediterrànies, arribant a condicions òptimes en les regions situades més a l'interior.

Descripció dels tipus[modifica | modifica el codi]

La mida dels adults és menor que la mosca domèstica (4-5 mm de longitutd) i amb colors vius (groc, blanc i negre). El tòrax és gris amb taques negres i llargs pèls. L'abdomen presenta franges grogues i grises. Les potes són groguenques. Tenen ales irisades, amb taques grises, grogues i negres. La femella posseeix un abdomen en forma cònica acabat en un fort oviscapte en el que s'insereixen abundants sedes sensorials grogues i negres.

Els ous són blancs, allargats i lleugerament corvats; de colors groguencs després de la posta. La seva mida mitjana és de 1mm x 0.2 mm.

Les larves són petites, blanquinoses i amb la part anterior situada a l'extrem agut del cos, la part posterior és més ampla. Després d'efectuar dues mudes, arriba al seu desenvolupament complet presentant un color blanc o groc amb taques color crema, ataronjades o vermelloses, segons el tipus d'aliments al seu interior. Mesura 9 mm x 2 mm. L'estadi larvari es prolonga durant 6-11 díes en condicions favorables.

Les pupes concluida l'última muda, el recobriment protector adopta forma de barril amb la superfície llisa i marró. Quan l'adult surt (entre 6-15 díes), la pupa es desclou transversalment, per un dels extrems.

Cicle biològic[modifica | modifica el codi]

La durada del cicle depèn de la temperatura. L'activitat es redueix durant l'hivern, que pot passar en estat de pupa. Si la temperatura puja per sobre de 14°C es reactiva. En zones de clima suau poden completar entre 6 a 8 generacions anualds. L'insecte surt del pupari que es troba enterrat a prop d'arbres i busca un lloc assolellat, 15 minuts després els teguments s'endureixen i adopta la coloració típica de l'espècie. Després comença a volar, ja que les seves ales estan desenvolupades, els seus òrgans sexuals encara no. Realitza vols curts i es posa on trobi materies ensucrades, amb predilecció pels fruits, ja que són necessàries per a la seva maduresa sexual. La trobada entre el mascle i la femella es produeix quan el mascle exhala una secreció olorosa que es reconeguda per la femella, és un atractiu sexual que facilita la copulació. La femella fecundada inicia la posta en la pulpa de la fruita, atretes per l'olor i el color (prefereixen el groc i el taronja per això els fruits verds no són atacats).

Una sola còpula en la vida de la femella és suficient per la fertilizació continúa dels ous. Si les temperatures són favorables els ous es desclouen en aproximadament 2 díes. Les larves s'alimenten de la pulpa de la fruita on produeixen galeries. Una vegada surten del fruit, viuen al sól on realitzen la seva fase de pupa sota les fulles seques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosca de la fruita Modifica l'enllaç a Wikidata