Diogo Cão

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diogo Cão

Diogo Cão
Naixement ca 1452
Vila Real
Defunció 1486/7
Nacionalitat Portugal Portugal
Conegut per explorador d'Àfrica
Fills/es quatre

Diogo Cão (o Cam) (Vila Real, Nord, ca 1452 - 1486/7) va ser un explorador portuguès de l'era de les exploracions, recordat per haver fet dos viatges de descobriment a la costa occidental africana entre 1482 i 1486 al servei de Joan II de Portugal. Fou el primer europeu conegut en veure i entrar al riu Congo i en explorar la costa africana que s'estén entre l'Equador i Walvis Bay, a l'actual Namíbia. Va morir el 1486 o el 1487.

Primers anys i família[modifica | modifica el codi]

Diogo Cão hauria nascut a Vila Real a mitjans del segle XV, sent fill il·legítim d'Álvaro Fernandes o Gonçalves Cão, fidalgo de la Casa Reial, ell mateix fill il·legítim de Gonçalo Cão. Va entrar a la marina als 14 anys, arribant al grau de capità el 1480, sent encarregat de garantir la seguretat de les factories portugueses en aigües africanes. Se sap que Cão s'hauria casat i que va tenir quatre fills: Pedro, Manuel, André Afonso i Isabel.

Primer viatge (1482-83)[modifica | modifica el codi]

Padrão d'Ielala, amb les inscripcions de Diogo Cão

Quan el rei Joan II de Portugal reprengué l'obra iniciada per Enric el Navegant, envià a Cão per reconèixer la costa africana situada més enllà de l'Equador. En aquest viatge Cão va descobrir la desembocadura i l'estuari del riu Congo, potser l'agost de 1482, i deixà constància d'aquest fet erigint un padrão, o pilar de pedra, del qual encara avui en dia en queden alguns fragments, a la punta Shark, en el que feia constar la sobirania de Portugal sobre el gran riu.

Cão també remuntà un petit tram del seu curs i inicià la relació amb els indígenes del regne del Congo, per tal d'aconseguir el vassallatge del seu rei. Cão va resseguir la costa cap al sud, cap a l'actual Angola, erigint un segon padrão, probablement a l'indret en què finalitzà el seu viatge, al cap de Santa Maria. Se sap que estava de tornada cap a Lisboa a primers d'abril de 1484, acompanyat per quatre indígenes del regne del Congo, quan Joan II l'ennoblí, fent-lo cavaller de la seva casa i li concedí una renta vitalícia i un escut d'armes (8 d'abril i 14 d'abril de 1484, respectivament).

Segon viatge (1484-86)[modifica | modifica el codi]

Se sap que Cão tornà a visitar el riu Congo en un segon viatge a la zona fet entre 1484 i 1486. Allà erigí dos padrãos més, al mont Negro i al cap Cross, possiblement l'indret més al sud que visità, avançant uns 1.400 km. En aquest viatge tornà a remuntar el riu Congo, que ell considerava com la via d'accés al regne del Preste Joan, fins a arribar als voltants de Matadi. Allà, l'octubre o novembre de 1485, prop de les cascades d'Ielala, deixà una inscripció gravada en una pedra que dona testimoni del seu pas i dels seus homes: «Aqui chegaram os navios do esclarecido rei D. João II de Portugal - Diogo Cão, Pero Anes, Pero da Costa» ["Aquí arribaren els vaixells de l'il·lustre rei Joan II de Portugal - Diogo Cão, Pero Anes, Pero da Costa].

No se sap si Cão morí en aquesta exploració o aconseguí arribar a Portugal, tot i que els seus homes i enviats del regne del Congo sí ho feren en algun moment de 1488, portats per Bartolomeu Dias, que seria el successor de Cão en l'exploració africana.[1] Una llegenda al mapa de 1489 de Henricus Martellus Germanus diu que Cão morí al cap Cross; però João de Barros i d'altres el situen viu a Portugal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forbath, Peter. El río Congo. Fondo de Cultura Económica. 
  • Barros, João de. Décadas da Ásia, Década I. bk. III., esp. ch. 3;
  • Ruy de Pina, Chronica d'el Rei D. João II.;
  • Garcia de Resende, Chronica;
  • Luciano Cordeiro, Diogo Cão in Boletim da Sociedade de Geografia de Lisboa, 1892;
  • E; G. Ravenstein, Voyages of Diogo Cão, &c., in Geog. Jnl. vol. xvi. (1900), also Geog. Jnl. xxxi. (1908).
  • António da Costa de Albuquerque de Sousa Lara, 2nd Count de Guedes, Vasco de Bettencourt de Faria Machado e Sampaio and Marcelo Olavo Correia de Azevedo, Ascendências Reais de Sua Alteza Real a Senhora Dona Isabel de Herédia Duquesa de Bragança, I, pelos Costados Herédia, Bettencourt e Meneses da Ilha da Madeira" (Universitária Editora, 1999)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diogo Cão