Explosió cambriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'explosió cambriana és l'aparició sobtada en termes geològics de complexos organismes macroscòpics multicel·lulars entre fa 542 i 530 milions d'anys. Aquest període mostra una marcada transició en el registre fòssil amb l'aparició dels membres més antics de molts fílums de metazous (animals multicel·lulars), incloent-hi el primer vertebrat (Myllokunmingia). L'aparició "explosiva" d'aquesta radiació adaptativa ve causada tant per ràpids canvis evolutius com pels límits de la tecnologia anterior, que no podia identificar els microfòssils que eren la base del registre fòssil abans de l'explosió cambriana.

Des d'un punt de vista modern, la radiació aparentment explosiva a partir de començaments obscurs va ser en part un efecte de no tenir en compte els microfòssils, que eren a penes detectables amb la tecnologia del segle XIX, i concentrar-se només en els macrofòssils de closca dura, que definien els fílums que ja estaven ben delimitats pels biòlegs del segle XIX, i que eren tots metazous. De manera aparentment sobtada, a molts tipus de fòssils del Burgess Shale se'ls identificà trets esquelètics corporals ben obvis, mentre que les restes de la "fauna petita amb closca" dels inicis del Cambrià foren ignorats.

Amb el temps, els avenços en la tecnologia dels microscopis han revelat l'extensió dels microfòssils, més antics. Abans del descobriment del Burgess Shale (1909), no s'havien publicat mai investigacions sobre la fossilització d'organismes més antics sense esquelet, i tot el que no es coneixia sobre la vida anterior, encara per descobrir, va ser adscrit a un enorme espai de temps; el Precambrià, ara obsolet.

Algunes troballes més recents de microfòssils han demostrat que la vida del Precambrià consistia en quelcom més que organismes unicel·lulars o una simple fauna diploblàstica. El 1994, es varen trobar embrions triploblàstics fosfatats en unes roques de la Xina meridional. Tanmateix, abans d'aquest descobriment ja s'havien trobat indicis i proves de l'existència de triploblasts de l'Ediacarià.

Causes de l'explosió cambriana[modifica | modifica el codi]

No hi ha cap causa que estigui universalment acceptada, i el tema és molt debatut en l'àmbit científic. S'ha proposat una ampla varietat de factors biològics i geològics com a possibles detonadors de l'explosió. Aquests factors van des de la competició ecològica fins a la fragmentació de Rodínia, passant per l'homeobox. Recentment, alguns científics han suggerit la possibilitat de canvis climàtics a gran escala, incloent-hi una glaciació quasi global.

És possible que l'explosió cambriana hagués estat precipitada per diversos canvis ambientals, que tingueren lloc durant aquest període i just abans. Primer hi hagué la glaciació Varanger, que va dur a la Terra bola de neu, en què gairebé tots, si no tots, els oceans van quedar completament coberts de glaç. Això va precedir un desglaç i un ràpid escalfament global, just abans de l'inici de l'explosió en si. En ecosistemes àrtics moderns, els organismes unicel·lulars sovint formen catifes en la part inferior de les capes de glaç per a maximitzar llur exposició a la llum solar. És possible que les adaptacions d'aquestes colònies també fossin presents en la formació dels primers animals triploblàstics, fa uns 570 milions d'anys. A més, l'ambient de la Terra bola de neu hauria presentat relativament pocs nínxols ecològics, de manera que el desglaç i l'escalfament global haurien donat un impuls perquè una evolució ràpida omplís molts ecosistemes.

L'augment del nivell d'oxigen atmosfèric durant l'Ediacarià pot haver jugat un paper important en l'aparició de grans metazous, que necessiten oxigen per a respirar. Obres recents han relacionat aquest increment en l'oxigen atmosfèric a canvis en els patrons globals d'erosió del sòl a partir del Cryogenià i a la possible aparició de formes de vida terrestres primitives.

Diversificació[modifica | modifica el codi]

Dels 20 fílums de metazous amb extensos registres fòssils, almenys 11 aparagueren per primer cop al Cambrià. De la resta, un ja existia al Precambrià i els altres 8 aparegueren més recentment. Hi ha 12 fílums més, de cos tou i per tant amb registres fòssils pobres, però s'especula que un nombre important d'aquests també són d'origen cambrià.

Malgrat que aquest període és sens dubte un temps d'especial rellevància en termes de diversificació ràpida i l'aparició de noves formes, és possible que se sobreestimi aquesta importància per un enfocament massa exclusiu de les formes macroscòpiques a l'hora de definir i observar fílums. L'evidència molecular suggereix que almenys sis fílums d'animals havien seguit diferents camins evolutius ja en el Precambrià.

La simple diversitat de formes que es trobaren al Burgess Shale i en altres jaciments, ha fet que alguns siguin escèptics sobre el fet que un període de 10-15 milions d'anys hagués estat prou per donar tanta varietat. Una vista recent és que l'explosió cambriana és la conclusió macroscòpica d'un llarg període d'evolució, iniciat uns 30 milions d'anys abans amb la innovació dels organismes multicel·lulars.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]