Pere Abadal i Morató

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Abadal i Morató
Biografia
Naixement1630 Modifica el valor a Wikidata
Moià Modifica el valor a Wikidata
Mort1684 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Activitat
Ocupacióimpressor, gravador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosep Abadal Fontcuberta, Pau Abadal Fontcuberta Modifica el valor a Wikidata
Sant Jordi, xilografia de l'Àlbum de mostres Abadal. el valerosísim màrtir s.n george. P. Abadal f. Moià inscripció: «el valerosíssim màrtir s.n george. P. Abadal f. Moya», Barcelona, Biblioteca de Catalunya.

Pere Abadal i Morató, que signava Petrvs Abadal f. o Pera Abadal (Moià, Barcelona, c. 1630-1684), fou un impressor i gravador xilogràfic català, fill d'un pelaire i cap d'una família de gravadors i impressors, que s'extén fins al segle xix.

Compatibilitzant l'ofici de gravador amb el de droguer, Pere va reunir en trenta anys de professió, des de 1657 fins a la seva mort el 1684, un conjunt d'unes 250 estampes de caràcter popular, principalment religioses i algunes en dues grandàries, petit i gran, per a facilitar-ne el seu ús.[1] Casat el desembre de 1659 amb Paula Fontcuberta, va tenir almenys quatre fills dels quals els dos homes van continuar l'ofici patern: Josep Abadal i Fontcuberta (ca. 1661-1749), que el 1693 va esdevenir sacerdot sense deixar d'exercir de gravador i droguer, i Pau Abadal i Fontcuberta (1663-1729), establert a Manresa.[2]

L'Àlbum de mostres dels Abadal, reunit entorn de 1800 per Ignasi Abadal i Guirifau, recopilava 177 estampes xilogràfiques utilitzades per la impremta familiar, amb dates que van des de la segona meitat del segle xvii fins a finals del segle xviii. De caràcter popular i en la seva majoria de temàtica religiosa, per a ser emprades en al·leluies i goigs o per a la devoció privada, no falten les d'assumpte profà per a plecs solts de romanços, calendaris i almanacs.[3][4] Signades moltes d'elles pel propi Pere Abadal, al costat d'un extens santoral i reproduccions d'imatges devotes de la Verge, que en formen el nucli principal, algunes xilografies mostren oficis, animals amb llegendes al·legòriques (el gat, el papagai o la mona) i una figura monstruosa, anomenada «Il Tartaro mostruoso» en al·lusió al perill turc.[5]

Referències[modifica]

  1. Socias, pp. 73 y 76.
  2. Socias, pp. 1159-160.
  3. Àlbum de mostres Abadal, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes-Biblioteca de Catalunya.
  4. Àlbum de mostres Abadal, Catàleg col.lectiu de les Univeristats de Catalunya.
  5. Els gravadors Abadal i la col.leció de la BC, Biblioteca de Catalunya.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Abadal i Morató