Groningen

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Groninga)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 53° 13′ 0″ N, 6° 33′ 0″ E / 53.21667,6.55000

Groningen
Grönnen
Bandera de Groningen Escut de Groningen
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Groningen als Països Baixos
La part sud del Grote Markt vista des de la Torre Martini
La part sud del Grote Markt vista des de la Torre Martini
Estat
• Província		 Països Baixos
Groningen
Gentilici Groninguès, groninguesa
Malnom De stadjers
Neerlandès i groninguès
Superfície 79,59 km²
Població (2011)
  • Densitat		 190.334 hab.
2,324 hab/km²
Coordenades 53°13'N 6°33'E
Festivitat Gronings Ontzet
Dirigents:
• Alcalde:
Peter Rehwinkel (PvdA)
Codi postal 9711 AA - 9747 ZZ
Codi telefònic 050
Web
http://www.groningen.nl/

Groningen pronunciació pronunciació (?·pàg.) (en groninguès: Grön'n/Grun'n) és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.

A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ("Ciutat"). A data de l'1 d'abril del 2011, Groningen comptava amb 190.334 habitants. No es té constància que mai s'hagi concedit el títol de ciutat a Groningen. A causa de la seva ubicació relativament aïllada de centres de poder com Utrecht, Brussel·les i La Haia, històricament se l'ha considerat com una ciutat introvertida que es preocupava principalment per si mateixa i pels territoris del seu voltant. La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.[1][2] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des de l'època de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Actualment, Groningen és una ciutat amb una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 50.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la ciutat mateixa).[3] La ciutat col·labora amb municipis propers dins el marc de la Regiovisie Groningen-Assen.

Taula de continguts

Etimologia [modifica]

No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom "Groningen". Alguns poetes han intentat relacionar-lo amb una llegenda que diu que l'any 453 aC[4], un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels víkings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que recolzin aquest relat.[5]

Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, "Groeningen", deriva de groen-ingen ("camps verds"). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.

El nom local en groninguès, "Grun'n", té la mateixa etimologia. "Grun" deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava "Kantinge" en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, "Thesinge" esdevé "Taisen"). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, l'"e" cau, resultant en el nom "Grun'n". Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar "Grun'ns", igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó "Grins".

Des de fa molt de temps, la ciutat també és coneguda simplement com a "Stad" ("Ciutat") pels habitants de la província de Groningen.[6] Aquest nom també és utilitzat a altres zones, tot i que la majoria de frisons prefereixen el nom "Grins". A l'edat mitjana, es feia servir el nom llatí "Groninga" als mapes i les monedes. Durant l'ocupació francesa, la ciutat s'anomenà "Groningue". Actualment, també se la coneix com a "la metròpolis del nord" o amb el nom de "Martinistad", en referència a la Martinitoren.

Els habitants de Groningen s'anomenen a si mateixos "Stadjer" o "Stadjeder". També se'ls coneix amb el malnom "mollebonen" (una mena de dolç a base de mongetes). Els Stadjers es refereixen a Groningen de manera afectuosa amb el nom "Groot Loug" ("Gran Poble").

Divisió administrativa [modifica]

La ciutat està dividida en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta amb un o més sectors o barris.

Habitants de Groningen en l'any 2010 per barri (dades del CBS)

  •  Binnenstad 17.305
  •  Schilders- i Zeeheldenwijk 23.515
  •  Oranjewijk 23.275
  •  Korrewegwijk 16.525
  •  Oosterparkwijk 10.860
  •  Oosterpoortwijk 8.315
  •  Herewegwijk i Helpman 23.830
  •  Stadsparkwijk 15.640
  •  Hoogkerk 15.425
  •  Noorddijk 32.605
Els deu barris de Groningen

Economia [modifica]

L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614[7] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 50.000 dels seus habitants.

Demografia [modifica]

Evolució històrica de la població
Any Població Any Població
1795 23.770 1930 105.146
1830 30.260 1947 132.021
1840 33.484 1956 142.561
1849 33.694 1960 145.125
1859 35.502 1971 169.385
1869 37.984 1980 162.952
1879 46.058 1990 168.702
1889 56.018 2000 174.250
1899 66.537 2004 180.604
1909 74.613 2006 181.613
1919 87.594 2008 182.484
1920 90.778 2011 190.334
Font 1: www.volkstellingen.nl (1971)
Font 2: CBS Statline (1971)

Administració [modifica]

El consistori actual, després de les eleccions municipals de 2010, està dirigit pel socialista Peter Rehwinkel. El consistori consta de 39 membres, compost per:

Ciutats agermanades [modifica]

Personatges il·lustres [modifica]

Galeria d'imatges [modifica]

  • Universitat de Groningen

  • Torre Martini

  • Església de l'Aa

  • El Teatre Municipal

  • La Borsa de Blat

  • L'oficina d'Or

Referències [modifica]

  1. ↑ Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)
  2. ↑ Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)
  3. ↑ Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)
  4. ↑ Segons altres fonts, el 100 aC.
  5. ↑ A.J. van der Aa i J.W. Muller a De Navorscher, 1855, p. 44–45. (anglès)
  6. ↑ Molema, H. (1887/1985) Woordenboek der Groningsche Volkstaal in de 19de eeuw. Groningen: Wolters-Noordhoff/Bouma's Boekhuis. ISBN 90 6243 045 7 (neerlandès)
  7. ↑ Hermans, Jos. M. M.; Nelissen, Marc. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group (en anglès). Leuven University Press, 2005, p.54. ISBN 9058674746. 

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groningen


Vegeu aquesta plantilla
Municipis de la Província de Groningen
Escut de Groningen Bandera de Groningen
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Groningen&oldid=11579632»