Museu Amstelkring

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exterior de l'edifici.
Església clandestina.

El Museu Amstelkring és un edifici del segle XVII situat a Amsterdam, el principal interès és l'església catòlica clandestina construïda a les golfes, la Ons' Lieve Heer op Solden (Nostre Senyor a la golfa). És un dels pocs exemples d'aquest tipus d'esglésies que es conserven, utilitzant-encara per al culte en certes ocasions.


Història[modifica | modifica el codi]

Des de 1578, el culte catòlic va estar prohibit en els Països Baixos. Les comunitats només podien reunir de forma privada, sense que existís cap signe a l'exterior dels edificis que poguessin delata. D'aquí va sorgir la idea d'unir les golfes de tres cases contigües per formar una petita església completament invisible des de l'exterior.

L'edifici es va construir per al comerciant catòlic Jan Hartman el 1661 i va estar utilitzant per al culte des de 1663 a 1887, any en què es va inaugurar la nova Església de Sant Nicolau. En 1735 es va ampliar, afegint dues galeries superposades unides al sostre mitjançant barres de ferro per augmentar el nombre de seients disponibles. El 1888 es va convertir en museu. Actualment és un dels més antics de Ámsterdam.

Estades[modifica | modifica el codi]

El replà[modifica | modifica el codi]

És l'accés principal a l'habitatge que ocupa la planta baixa i primera. A través d'una estreta escala s'accedeix a l'església situada a la segona planta.

La sala del canal[modifica | modifica el codi]

Fitxer:La Caritat de Sant Nicolas.jpg
La Caritat de San Nicolasper Cornelis de Vos

Aquesta estada servia de llar per al comerciant Jan Hartman (1619-1668) el qual va adquirir aquesta casa al costat d'altres dues més petites adjacents el 1661. Pot apreciar la cama encastada a la paret que s'utilitzava en l'època, així com la típica decoració del segle XVII amb parets entelada.

Penjat a la paret es troba entre altres quadresLa caritat de Sant Nicolaurealitzat per Cornelis de Vos el 1640, en el qual es representa la història de les tres filles d'un gentilhome que no podien casar perquè el seu pare no disposava de diners per a la dot, per la qual cosa probablement acabarien exercint la prostitució. Sant Nicolau deixa caure a través de la finestra una bossa amb monedes. D'aquesta manera poden casar-se i Sant Nicolau es converteix en el patró de les noies casaderas.

El SAEL[modifica | modifica el codi]

És la sala que s'utilitzava per a les recepcions, es conserva en el mateix estat que en el segle XVII, constitueix un magnífic exemple de l'estil clàssic holandès. Destaca la xemeneia, els quadres del segle XVII comLa Festivitat de Sant Nicolaude Richard Brakenburgh i el magnífic aparador decorat amb caps de monstres.

La entresala[modifica | modifica el codi]

Aquesta petita habitació sembla que va estar destinada a dormitori del capellà. Pot observar una petita pica d'aigua beneïda que era utilitzada pels fidels abans de pujar a l'església.

L'església[modifica | modifica el codi]

Malgrat les seves reduïdes dimensions, ja que ocupa l'espai de les golfes de 3 cases adjacents, dóna la sensació visual de major amplitud. L'altar barroc principal realitzat per Jacob de Wit en 1715 sobre el tema del Bateig de Crist acapara la mirada dels fidels. Dues galeries superposades realitzades per augmentar el nombre de seients disponibles li donen gran originalitat al conjunt. Un dels elements més curiosos és el púlpit de caoba extraïble, que es plega una vegada acabada la predicació.

La galeria[modifica | modifica el codi]

A la galeria es troba l'òrgan que encara s'utilitza. Va ser construït el 1794 per Hendrik Meyer. En un armari lateral es troba la manxa d'on parteix el conducte de fusta que subministra aire a l'òrgan, és l'anomenat canal de vent que transcorre per sota del terra de la galeria.

També podem veure els retrats del primer rector de l'església, el pare Petrus Parmentier (1599-1681), del poeta Joost van den Vondel realitzat per Philip de Koninck i del rector Leonardus Màrius.

El quart per a la torba[modifica | modifica el codi]

Servia per a emmagatzemar la torba que s'utilitzava per als brasers que escalfaven l'església a l'hivern.

Capella de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

Aquesta petita capella situada darrere de l'altar major està dedicada a la Mare de Déu, que es representa amb el Nen Jesús als seus braços i trepitjant una serp que simbolitza el dimoni. La talla realitzada en fusta de til ler data de 1690.

El confessionari[modifica | modifica el codi]

Aquesta habitació es va modificar en el segle XVII per col locar-hi un confessionari que gairebé sembla un armari. Aquesta situat a la segona planta d'una de les cases. D'una estreta escala s'accedeix a la capella de Santa Maria.

El Milagro de Ámsterdam[modifica | modifica el codi]

Aquesta estada està dedicada al famós miracle d'Amsterdam que va tenir lloc a la nit del 15 de març de 1345. Un home malalt de gravetat, va rebre la comunió i poc després vomita, el vomito es va llançar al foc, però per sorpresa de tots, l'hòstia consagrada no es va consumir i flota sobre les flames. Aquest fet que va tornar a repetir l'endemà va motivar que la sagrada forma es conservés com relíquia i que gran quantitat de pelegrins van anar a Amsterdam des de molts llocs d'Europa. Actualment encara es commemora el fet i tots els anys se celebra la Processó del Silenci pels carrers de la ciutat.

Sala Jaap Leeuwenberg[modifica | modifica el codi]

Aquest espai s'utilitza actualment com a sala d'exposicions.

Cuina del segle XVII[modifica | modifica el codi]

Aquí podem observar com era una cuina en el segle XVII. Els aliments es preparaven a la xemeneia, on cremava la torba i sobre ella es col locava una placa d'acer. El terra és de pedra natural i rajoles.

Cuina del segle XIX[modifica | modifica el codi]

Aquesta estada es va arreglar el 1888 perquè fos utilitzada pel conserge del museu. Per alicatado les parets es van utilitzar rajoles decorats en to blau i blanc del segle XVII.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Amstelkring

Coord.: 52° 22′ 30″ N, 4° 53′ 56″ E / 52.375°N,4.899°E / 52.375; 4.899