Piet Mondrian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mondrian als 50 anys.

Pieter Cornelis Mondriaan (Amersfoort, Països Baixos, 1872 - Nova York, EUA, 1944), des de 1906 més conegut com a Piet Mondrian, fou un pintor abstracte.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mondrian va néixer a Amersfoort el 7 de març de 1872.

Va estudiar Belles Arts a pesar de l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants. El 1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).

De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció arribant a pintar en moltes d'elles simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la denominà "neoplasticisme". Opinava que sobre una superfície plana, com és la tela, només hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921).

Es va traslladar a Nova York en 1940, el seu estil va anar evolucionant cap a un ritme més viu, les línies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l'arquitectura i el disseny del segle XX. Mondrian va morir a Nova York l'1 de febrer de 1944.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.

Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.92. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]