Jan Mayen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jan Mayen
Mapa de Jan Mayen
Mapa de Jan Maye
El Beerenberg, a l'illa Jan Mayen
El Beerenberg, a l'illa Jan Mayen
Entitat territorial comtat de Nordland
Capital Olonkinbyen
Superfície 377 km²
Altitud màxima 2.277 m. (Beerenberg)
Perímetre 124,1 km
Coordenades 70° 59′ 00″ N, 8° 32′ 00″ O / 70.98333°N,8.53333°O / 70.98333; -8.53333Coord.: 70° 59′ 00″ N, 8° 32′ 00″ O / 70.98333°N,8.53333°O / 70.98333; -8.53333
Població 18 habitants

L'illa Jan Mayen [1] és un territori depenent de Noruega que es troba al límit entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Àrtic administrada des del territori de Nordland.[2] Després del seu descobriment a principis del segle XVII per baleners, l'illa no és reclamada per cap nació i només serveix com a base per a la caça de balenes o la guineu àrtica. Durant el primer Any Polar Internacional, l'hivern de 1882 a 1883, es convertí en un centre d'estudis científics. No serà fins al 1929 quan Noruega en prengui la possessió exclusiva i passi a utilitzar-la com a base meteorològica en un primer moment, i posteriorment, a partir de 1959, com a centre de radionavegació.

L'illa Jan Mayen es troba sota la influència del clima polar, sent la seva única formació vegetal la tundra. La fauna està composta principalment per ocells marins. L'illa és el cim emergit d'un volcà format en un punt calent que culmina al Beerenberg, a 2.277 metres. La gran distància de l'illa respecte a les terres més properes, junt a la duresa del clima, no han afavorit l'assentament humà, que es limita als equips científics i tècnics que periòdicament es traslladen a Olonkinbyen.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

Situació de l'illa Jan Mayen a l'oceà Atlàntic Nord.

L'illa Jan Mayen és una illa europea relativament aïllada, puix es troba a l'oceà Atlàntic Nord, en el seu límit amb l'oceà Àrtic. Més concretament, l'illa delimita el mar de Grenlàndia, al nord-oest, pertanyent a l'oceà Àrtic, del mar de Noruega, al sud-est, pertanyent a l'oceà Atlàntic.[2]

L'illa Jan Mayen no forma part de cap arxipèlag i no es troba acompanyada per cap altra illa secundària o illot. És per això que la terra més propera cal trobar-la a les costes orientals de Grenlàndia, uns 500 kilòmetres a l'oest. Islàndia es troba a 550 kilòmetres al sud-oest[3], Noruega a 950 kilòmetres al sud-est[4] i Svalbard al nord-est.

L'illa es troba situada més enllà del paral·lel 66°33 '39" de latitud nord, que delimita el Cercle Polar Àrtic i lluny de qualsevol ruta comercial important.

Géografia física[modifica | modifica el codi]

Imatge de satèl·lit de l'illa Jan Mayen durant l'estiu.

L'illa Jan Mayen és una illa de forma allargada orientada de nord-est a sud-oest i amb una superfície de 377 km².[2] L'illa fa 53,6 quilòmetres de llarg per 15,8 km d'ample com a màxim i es compon de dues àrees geogràfiques connectades per un estret istme de 2,5 quilòmetres.[3] El punt més septentrional de l'illa és el Nordkapp, en català « Cap Nord », format durant l'erupció de 1985 del Beerenberg, i el més meridional el Sørkapp, en català «Cap Sud».

La part nord-est de l'illa, anomenada Nord-Jan, té forma el·líptica i és formada pel punt culminant de l'illa, el volcà Beerenberg, que s'eleva fins als 2.277 metres d'altitud, i nombroses colades. La part sud-oest de l'illa s'anomena Sør-Jan, i es tracta d'un massís allargat que s'eleva fins als 769 metres al Rudolftoppen i forma un continu de cràters, cons i doms volcànics i dels seus materials eruptius, com lava i tefres.[3] A banda i banda de l'istme hi ha dues badies: l'Engelskbukta, encarada al nord-oest, al mar de Grenlàndia i formant part de l'oceà Àrtic; i la Rekvedbukta, oberta al sud-est, cap al mar de Noruega, a l'oceà Atlàntic.

La línia costanera fa 124,1 kilòmetres de llargada[2] i és formada majoritàriament per penya-segats i costes rocalloses. Sols l'istme es compon per dipòsits marins, que han creat dos cordons litorals que delimiten dues llacunes: Nordlaguna, a la costa nord i 'Sørlaguna, la més gran, a la costa sud. Altres petites badies, com Guinea-bukta o Kvalrossabukta es troben a les costes de Sør-Jan. Jan Mayen es troba al límit de la banquisa d'hivern que envolta Grenlàndia.[5] Amb tot, degut a l'escalfament climàtic del planeta cada vegada és més rar veure la banquisa des de l'illa.

Tot i que l'illa no compta amb cap curs d'aigua permanent, l'aigua dolça hi és ben present en forma de petits llacs, i sobretot pel casquet glacial que recobreix fins a 115 km² del Beerenberg, quasi una tercera part del total de l'illa.[5] Durant els mesos més càlids aquesta capa de gel es fon en les seves parts més baixes, formant diferents llengües glacials, cinc de les quals arriben a mar.[3] Aquest casquet glacial ha vist reduïda la seva extensió en els darrers anys per culpa de l'escalfament climàtic de la Terra.[6]

Geologia[modifica | modifica el codi]

El Beerenberg i la seva glacera vista des de l'oest.
Mapa geològic de l'illa Jan Mayen.

Jan Mayen és una illa volcànica en actiu que es troba situada a la placa Euroasiàtica. És una illa relativament jove, ja que té menys de 700.000 anys d'antiguitat,[3] i és formada per un punt calent situat pràcticament al centre de la dorsal mesoatlàntica.[7] Una secció d'aquesta dorsal, la dorsal Mohns, orientada de nord-est a sud-est, que acaba en les proximitats de la costa nord de l'illa, és continuada per la zona de fractura de Jan Mayen, una falla transformant orientada de nord-oest a sud-est,[7] que a la vegada és continuada uns 170 quilòmetres al nord-oest de Jan Mayen per la dorsal Kolbeinsey, orientada de nord-oest a sud-oest.[3]

Un centenar de boques eruptives, sis cúpules de traquita i una dotzena de fissures eruptives es reparteixen pel conjunt de l'illa,[8] resultat de les erupcions hagudes des de la fi del plistocè. Laves basàltiques alcalines i traquites componen la majoria de les roques presents a la superfície de l'illa.[9] La resta de roques de la superfície el componen materials volcànics erosionats pels corrents oceànics que formen platges i cordons litorals al fons d'algunes badies de l'illa o immobilitzades per les glaceres.[8]

El Beerenberg, un estratovolcà que s'eleva fins als 2.277 metres i que es troba cobert per 115 km² de gel,[5] forma el Nord-Jan, la part nord de l'illa. És el principal volcà de Jan Mayen i el situat més al nord de la Terra.[3] Al vessant nord-est el 1970 i 1985 les erupcions volcàniques provocaren el creixement de l'illa quan les colades arribaren al mar.[3]

El Sør-Jan, la part sud de l'illa, conté el major nombre de boques eruptives representades per un conjunt de cràters, cons d'escòria, cúpules de traquites i restes d'erupcions compostos per lava i tefra.[3]

Clima[modifica | modifica el codi]

Diagrama climàtic anual de Jan Mayen:la corba vermella representa la corba de les temperatures i la corba blava, la de les precipitacions.

Jan Mayen té un clima de tundra oceànic ja que cap mes de l'any la temperatura mitjana arriba als 10 °C però hi ha diversos mesos amb temperatures mitjanes per sobre dels 0 °C.

Economia i importància estratègica[modifica | modifica el codi]

No té recursos natural explotables econòmicament i actualment les úniques instal·lacions que donen lloc a una població estable (14 persones a l'hivern) són una estació de ràdio (de gran importància històrica en la navegació àrtica) i una estació meteorològica (que funciona des de 1921). Té un aeroport amb una pista sense pavimentar de 1.585 metres però no té cap port. Hi ha una guarnició militar que es relleva periòdicament. Al segle XVII era una base balenera neerlandesa que va desaparèixer per escorbut i la mateixa extinció de les balenes. Durant la Segona Guerra Mundial l'illa no va ser ocupada pels alemanys (a diferència de la resta de Noruega).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pays indépendants et capitales du monde» p. 5, abril 2006.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (anglès) «The World FactBook - Jan Mayen».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 (anglès) «Jan Mayen Seismic station». [Consulta: 19 febrer 2011].
  4. (anglès) «Jan Mayen». [Consulta: 19 febrer 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 (anglès) «University of Wales - Glaciers and climatic changes in the Arctic». [Consulta: 9 febrer 2011].
  6. (alemany) «Jan Mayen information» (en alemany). [Consulta: 19 febrer 2011].
  7. 7,0 7,1 (en inglés) Ocean Drilling Program - Géologie de l'Atlantique Nord
  8. 8,0 8,1 (en anglès)Mapes temàtics de l'Institut Polar Noruec - Mapa geològic de Jan Mayen
  9. (en anglès) Tulane University - Roques ígnies i plaques tectòniques

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Mayen