Cua de cavall petita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cua de cavall petita
Equisetum arvense
Equisetum arvense

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Equisetophyta
Classe: Equisetopsida
Ordre: Equisetales
Família: Equisetaceae
Gènere: Equisetum
Espècie: E. arvense
Nom binomial
Equisetum arvense
L., 1753

La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal.

Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins a 30 metres.

La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit).[2] Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d'uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d'on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils,[2] són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d'estructures cilíndriques anomenades "verticils" progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Generalment en l'hemisferi nord. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d'aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins als 1.800 metres d'altitud. Manca a l'extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.

Mala herba[modifica | modifica el codi]

Danys[modifica | modifica el codi]

La cua de cavall infesta el terreny i encara que la seva competència amb les plantes conreades és menor que en el cas de les altres males herbes, resulta molt difícil d'eliminar entre altres coses en tractar-se d'una planta perenne.

Control[modifica | modifica el codi]

Als nusos de les tiges estèrils hi surten les ramificacions secundàries, i s'hi troben corones de fulletes aplicades a la tija (microfil·les)
Estròbil, on se situen els esporangis

És molt difícil d'eradicar amb les feines normals de llaurada, ja que té el rizoma molt profund. A més la reproducció per espores dispersades pel vent és molt efectiva. Com que biològicament està molt allunyada de les plantes amb flors per les quals han estat creats els agroquímics, resulta que és resistent als herbicides.

Composició química i accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Oligoelements: Sobretot silici orgànic (unit a proteïnes) i sals riques en potassi, magnesi i alumini.
  • Saponòsids: el principal és la equisetonina (5%)
  • Flavonoides i Tanins

Accions i indicacions[modifica | modifica el codi]

L'acció principal de l'Equisetum arvense és la diürètica deguda principalment a l'equisetonina, encara que les sals de potassi i els flavonoides l'afavoreixen. El silici existent a la planta actua sobre el cos regenerant els teixits, ja que el silici contribueix al manteniment del col·lagen. Augmenta les defenses inespecífiques de l'organisme. És astringent, antidiarreic i cicatritzant degut als tanins.

Normalment s'utilitza en el tractament d'edemes (retenció de líquids als teixits), insuficiència cardíaca i renal. També s'indica en processos degeneratius de la pell, en casos d'astènia i convalescències.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

  • Antigament es menjaven les seves tiges fèrtils com si fossin espàrrecs.
  • Tradicionalment es feien fregalls de les tiges estèrils per a netejar utensilis d'estany.
  • En agricultura ecològica es fan servir les tiges estèrils com a remei natural contra fongs i plagues.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cua al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
  2. 2,0 2,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «Equisetum arvense» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.