Ós blanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ós blanc
Plistocè – recent
Polar-bear.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Ursidae
Gènere: Ursus
Espècie: U. maritimus
Nom binomial
Ursus maritimus
Phipps, 1774

L'ós blanc (Ursus maritimus) és un mamífer de la família dels úrsids que habita les regions àrtiques del món, per la qual cosa també es coneix com a ós polar. L'apel·latiu maritimus del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el record Guinness el té un exemplar caçat el 1960 que pesava 880 kg). L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la banquisa àrtica es pot fondre permanentment i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Cadells d'óssos polars jugant. Com en la majoria de mamífers depredadors el joc és present en la infantesa com part del seu procés d'aprenentatge i socialització

Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i espès tot i que es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

L'ós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte guineus i llops. Malgrat tot les seves preses preferides són les cries de foques i rens (que són molt més escassos que els primers), i arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és salada i àcida, la treuen els fluids de les seves preses. També s'ha descobert recentment que poden arribar a ser caníbals, en especial els mascles, ja que si pateixen massa fam, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts generalment. També s'ha vist que els óssos polars poden detectar l'animal a una distància de fins a 800 metres.

Distribució natural[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una espècie circumpolar; la distribució al sud està determinada per la presència de plaques de gel des de les quals caça foques com a principal aliment. S'estima que la població actual és d'uns 20.000 individus.

Les principals poblacions es troben a:

Mare amb un cadell a les illes Svalbard

És una espècie amenaçada fins al punt que s'estima que és possible que s'extingeixi en acabar el segle XXI. La destrucció de l'hàbitat i els resultats de l'escalfament global de la terra són les principals amenaces.

Taxonomia i evolució[modifica | modifica el codi]

Es creu que la família, Ursidae, es va separar dels altres carnívors fa aproximadament 38 milions d'anys. La subfamília Ursinae s'originà fa uns 4,2 milions d'anys. Segons l'evidència fòssil i les anàlisis d'ADN, fa només 150.000 anys va ocórrer la divergència de l'espècie i l'ós bru (Ursus arctos). El fòssil d'ós polar més antic que es coneix, data de fa aproximadament 130.000-110.000 anys i es trobà a l'illa Príncep Carles Forland, en 2004. Els fòssils mostren que fa entre 10.000 i 20.000 anys, els molars de l'ós polar diferien significativament pel que fa als de l'ós bru. És possible que l'espècie s'hagi originat a partir d'una població aïllada d'óssos bruns, sotmesa a una forta pressió genètica durant les glaciacions del Plistocè. Estudis genètics realitzats posteriorment mostren que fins i tot algunes poblacions d'ós bru es troben més relacionades a l'ós polar que amb altres de la seva mateixa espècie, això implica que l'ós polar no compleix amb algunes de les definicions de espècie. Addicionalment, les dues espècies poden reproduir-se i obtenir híbrids fèrtils (Grolars), indicant la seva recent divergència i la seva similitud genética. No obstant això, es consideren espècies separades perquè cap de les dues espècies poden sobreviure a llarg termini en el nínxol ecològic de l'altra, tenen diferències morfològiques i fenotípiques; metabolisme, comportament i comportament social diferent. Quan l'espècie fou descrita, es van identificar dues subespècies: Ursus maritimus maritimus (Constantine J. Phipps en 1774) i Ursus maritimus marinus (Peter Simon Pallas en 1776). Aquestes subespècies actualment no són vàlides. Es té registre d'una subespècie fòssil, Ursus maritimus tyrannus, que fou descendent d'Ursus arctos i es va extingir durant el Plistocè. Aquesta subespècie fou bastant més gran que l'espècie existent.

Ursinae
   
   

Ós bru


   

Ós polar



   

Ós negre americà


   

Ós negre asiàtic


   

Ós malai


   

Ós labiat



Reproducció[modifica | modifica el codi]

El període d'aparellament (únic en què els óssos d'ambdós sexes es reuneixen i tracten de forma amistosa) és entre abril i maig, però els òvuls no es fertilitzen i es comencen a desenvolupar fins al setembre aproximadament, en el que es coneix com implantació diferida. Durant aquest temps, la femella tracta d'emmagatzemar la major quantitat de greix possible. Només les femelles prenyades busquen refugi durant l'hivern (encara que no hibernen), donant a llum una o dues cries durant l'hivern en un refugi excavat en el gel. La resta dels individus segueixen sent actius malgrat la foscor i fred extrem que regnen en l'ambient, i vagabundegen a la recerca de menjar sobre la plataforma gelada. Les mares no mengen res durant aquest període, sinó que viuen del greix que han acumulat en el seu cos durant l'hivern, mentre que els cadells s'alimenten de la llet materna. Això ocasiona en les mares una forta pèrdua de pes, que han de recuperar durant l'estiu. Les cries neixen a l'octubre, després d'una gestació sorprenentment curta. En néixer mesuren amb prou feines 30 cm d'alçada i pesen 700 g, no tenen cap dent, són cegues, i totalment desvalgudes. En el curs de 5 mesos creixen ràpidament, de tal manera que a l'inici de l'estiu poden seguir perfectament a la mare (aquesta està extraordinàriament prima i famolenca després del dejuni, (en el qual pot perdre la meitat del seu pes inicial). Passen altres 5 mesos al costat d'ella, aprenent a localitzar menjar i a protegir-se dels mascles adults, que a vegades ocasions maten i mengen ossets. Alguns arriben a conviure amb la seva mare fins als dos o dos anys i mig d'edat, i maduren sexualment entre els 3 i els 4 anys. Poden arribar a viure un màxim de 30 anys.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Global Warming Issues