Mont submarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació dels monts submarins més grans del món

Un mont submarí és una muntanya que s'eleva del fons de l'oceà però que no arriba a sobresortir del nivell del mar. Estan formats per volcans extints, que emergeixen abruptament i usualment es troben en el llit marí d'entre 1.000 i 4.000 m de profunditat. Els oceanògrafs defineixen els monts submarins com a superfícies independents que s'eleven com a mínim 1.000 m sobre el relleu oceànic. Els seus cims es troben sovint a centenars i milers de metres per sota de la superfície, de manera que romanen dins el mar.[1] S'estima que hi ha prop de 30.000 monts submarins als mars de la Terra, dels quals només uns quants han pogut ser estudiats. La majoria d'aquests s'agrupen en petits conjunts, formant arxipèlags submergits.

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

Els monts submarins tendeixen a projectar-se en zones poc profundes i més hospitalàries de cara a la vida marina, proveint hàbitats per a espècies marines que no es troben en sectors més profunds del llit marí. A l'estar els monts aïllats els uns dels altres, formen "illes submarines", creant una àrea biogeogràfica especial. Com que són formats a partir de roca volcànica, el sól és molt més pesat que el llit de sediments que l'envola, fet que provoca l'existència d'un tipus de fauna diferent que la del relleu oceànic, i això comporta un alt nivell d'endemisme. A més, els monts submarins són punts vitals de detenció per a alguns animals migratoris com les balenes, ja que hi poden alimentar-se i amagar-se de depredadors.

D'altra banda, els monts submarins posseeixen inscrustracions polimetàl·liques, i alguns són abundants en minerals com el cobalt i el platí, tot i que l'explotació humana d'aquests recursos és molt reduïda.

Majors concentracions en el món[modifica | modifica el codi]

Els principals monts submarins, en grandària i proliferació, es troben a l'oceà Pacífic, majoritàriament a les costes de Hawaii, en el golf d'Alaska, la fossa xilena-peruana i el mar del Corall. En altres oceans, hi ha concentracions de monts submarins a les costes d'Escòcia, del centre de Brasil, a les illes Açores, a les illes Canàries i al sud de l'Atlàntic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nybakken, James W. y Bertness, Mark D., 2005. Marine Biology: An Ecological Approach. Sixth Edition. Benjamin Cummings, San Francisco.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Keating, B.H., Fryer, P., Batiza, R., Boehlert, G.W. (Eds.), 1987: Seamounts, islands and atolls. Geophys. Monogr. 43:319-334.
  • Koslow, J.A. (1997). Seamounts and the ecology of deep-sea fisheries. Am. Sci. 85:168-176.
  • Menard, H.W. (1964). Marine Geology of the Pacific. International Series in the Earth Sciences. McGraw-Hill, New York, 271 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont submarí