Estret de Davis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estret de Davis
(Davis Strait)
  Sisimiut-nasaasaaq-from-palasip-qaqqaa.jpg
Localització administrativa
País Canadà Canadà, Dinamarca Dinamarca
Divisió Nunavut Nunavut
Grenlàndia Grenlàndia
Localització geogràfica
Mar (oceà) Oceà Àrtic
Continent Amèrica
Arxipèlag Arxipèlag Àrtic Canadenc
Illa(es) Grenlàndia
illa de Baffin
Ecoregió Àrtic
Coordenades 67° 00′ 38″ N, 58° 01′ 44″ O / 67.01056°N,58.02889°O / 67.01056; -58.02889Coord.: 67° 00′ 38″ N, 58° 01′ 44″ O / 67.01056°N,58.02889°O / 67.01056; -58.02889
Geografia
Mars contigus Badia de Baffin, Mar del Labrador
Accidents
 • Estrets estret de Hudson
Longitud màxima 1.113 km
Amplada màxima 644 km
Separació mínima 338 km
Altres dades
Tipus d'accident estret
Primer navegant Martin Frobisher (1576)
Primer explorador John Davis (1587)
Mapa
  Localització de l'Estret de Davis
Localització de l'Estret de Davis

L'estret de Davis (en anglès Davis Strait) és un estret marí que es troba la nord del Mar de Labrador, entre Grenlàndia i l'illa Baffin a Nunavut, Canadà. Rep el nom de l'explorador anglès John Davis (1550–1605), que cercava el pas del nord-oest.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional:[1] l'estret de Davis té els següents límits:

Té una amplada d'entre 338 i 664 km i a la costa de l'illa de Baffin té dos importants entrants, el Cumberland Sound i la Badia de Frobisher. És un dels trams de la ruta marítima del Pas del Nord-oest.

Corrents[modifica | modifica el codi]

El corrent marí fred del Labrador travessa l'estret cap al sud, al llarg de l'Illa de Baffin, arrossegant gel flotant durant la major part de l'any. Un corrent càlid, derivat del Corrent del Golf, flueix cap al nord al llarg de la costa de Grenlàndia a la regió de les principals rutes marítimes de l'Estret.

Les seves marees són molt intenses, cosa que va desencoratjar els antics exploradors. La seva fondària és de mil a dos mil metres.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer europeu del que es tenen notícies que vagi creuar les aigües de l'estret va ser el navegant anglès Martin Frobisher, que, durant la seva expedició de 1576 en la recerca del Pas del Nord-oest, va arribar el 28 de juliol amb el vaixell Gabriel, gairebé amb seguretat, a les costes de l'illa Resolution, a la l'entrada de la badia de Frobisher. Frobisher va tornar en la seva segona expedició a l'any següent, el 17 de juliol de 1577, al capdavant d'una petita flota de tres vaixells, l'Aydé, el Gabriel i el Michael. En aquesta ocasió va arribar al que el va anomenar Terra de Hall a la vora septentrional de la boca de la badia de Frobisher. Uns dies més tard va prendre possessió solemnement d'aquestes terres i de la part sud de la badia en nom de la reina d'Anglaterra.

El primer que realment va navegar i va reconèixer l'estret va ser John Davis el 1585. Davis va partir d'Anglaterra a primers de juny amb dos vaixells, el Sunneshine i el Mooneshine. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Grenlàndia, va seguir cap al sud fins a passar el cap Farewell i des d'allà va tornar novament cap al nord, vorejant el litoral occidental de Grenlàndia, fins que, en trobar mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí cap a la Xina. Va creuar les aigües del que avui porten el seu nom-estret de Davis-i en els 66 ° N, però, es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin, i, tot i que va seguir cap al nord internant en aigües de la badia de Cumberland amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de tornar a finals d'agost. Va arribar a Anglaterra el 30 de setembre.

Davis va tornar a la zona en les seves dues expedicions a l'àrtic. El 1586 va partir al capdavant de quatre vaixells, però només el Mooneshine va aconseguir arribar per les difícils condicions atmosfèriques del viatge. Va repetir el recorregut de l'anterior viatge, aconseguint arribar fins als 67º N, una mica més al nord del cap Dyer, sobrepassat la badia de Cumberland. Va tornar tres anys més tard, el 1589, aquest cop a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l'Ellen. Va navegar amb condicions excepcionals vorejant la ribera occidental de Grenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92′ N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Va virar al sud reseguint l'illa de Baffin i explorant de nou la badia de Cumberland. Després va seguir cap al sud retornant a casa el 15 de setembre, després de navegar amb èxit en la seva petita embarcació a través de més de 20° d'aigües àrtiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. [Consulta: 6 February 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boertmann, David. Mapping of Oil Spill Sensitive Areas in the Davis Strait, West Greenland A Review of Biological Data in Relation to Oil Spill Sensitivity Mapping, with an Identification of Data Gaps. Copenhagen, Denmark: Greenland Environmental Research Institute, 1992.
  • Crawford, R. E. Life History of the Davis Strait Greenland Halibut, with Reference to the Cumberland Sound Fishery. Winnipeg: Dept. of Fisheries and Oceans, 1992.
  • Dr̐ưue, C., and G. Heinemann. 2001. "Airborne Investigation Of Arctic Boundary-Layer Fronts Over The Marginal Ice Zone Of The Davis Strait". Boundary-Layer Meteorology. 101, no. 2: 261-292.
  • Heide-Jorgensen, M P, H Stern, and K L Laidre. 2007. "Dynamics of the Sea Ice Edge in Davis Strait". Journal of Marine Systems : Journal of the European Association of Marine Sciences and Techniques. 67, no. 1: 170.
  • Jones, A G E, and Arthur Credland. 1998. "The Greenland and Davis Strait Trade, 1740-1880". The Polar Record. 34, no. 189: 162.
  • J̐ưrgensen, O, C Hvingel, P M̐ưller, and M Treble. 2005. "Identification and Mapping of Bottom Fish Assemblages in Davis Strait and Southern Baffin Bay". Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. 62: 1833-1852.
  • Mallory ML, GJ Roberston, and A Moenting. 2006. "Marine Plastic Debris in Northern Fulmars from Davis Strait, Nunavut, Canada". Marine Pollution Bulletin. 52, no. 7: 813-5.
  • Ross, W. Gillies. Arctic Whalers, Icy Seas Narratives of the Davis Strait Whale Fishery. Toronto, Canada: Irwin Pub, 1985. ISBN 0-7725-1524-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]