Nunavut

Nunavut
Bandera

Lema: Nunavut Sanginivut (Nunavut, la nostra força)
Àrea - % d'Aigua	2.093.190 km² (1^è) 7,5 %
Capital	Iqaluit
Ciutat més gran	Iqaluit
Població - Densitat	29.300 (5^è) 0,01 hab/km²
Gentilici
Admissió a la Confederació	1 d'abril, 1999
Primer ministre	Paul Okalik
Governador Tinent	Ann Meekitjuk Hanson
Abreviació postal	NU
Zona horària	UTC 4, 5 i 6
Lloc web oficial	www.gov.nu.ca

Nunavut és un territori sense estatut provincial del Canadà. Es tracta del territori canadenc més jove (va ser creat el 1999) i, alhora, el més extens.

Nunavut significa la nostra terra en inuktitut, la principal llengua dels esquimals. L'inuktitut és una de les quatre llengües oficials del territori, juntament amb l'anglès, el francès i l'inuinnaqtun, una altra llengua inuit.

Població [modifica]

Inuit, Arviat (Photo: Patrick André Perron)

Nunavut té la població més baixa i la menys densa del Canadà: 29 300 habitants (2004) disseminats per una superfície similar a la de l'Europa occidental. Més del 85% dels habitants del territori són autòctons, principalment esquimals.^[1]

10 Municipis més grans per població

Municipi	2001	1996
Iqaluit	5 236	4 220
Rankin Inlet	2 177	2 058
Arviat	1 899	1 559
Baker Lake	1 507	1 385
Cambridge Bay	1 309	1 351
Igloolik	1 286	1 174
Pangnirtung	1 276	1 243
Pond Inlet	1 220	1 154
Kugluktuk	1 212	1 201
Cape Dorset	1 148	1 118

Govern [modifica]

Nunavut disposa d'un govern i d'una assemblea propis. Els dinou membres de l'assemblea legislativa són escollits segons el sistema de llistes obertes pels electors de Nunavut, ja que en aquest territori no hi ha partits locals. L'assemblea opera mitjançant un sistema de consensos i és l'encarregada d'escollir d'entre els seus membres el govern de Nunavut.

L'actual primer ministre és Paul Okalik, escollit per primera vegada el 1999 i reelegit el 16 de febrer de 2004. Paul Okalik ha estat fins avui dia l'únic primer ministre que ha tingut Nunavut.

Com a resposta a les crítiques rebudes per la seva política, el cap de l'executiu Paul Okalik ha creat un consell d'onze ancians, l'Inuit Qaujimajatuqangit, que té per funció d'aconsellar el govern per integrar la cultura inuit dins les lleis i les decisions polítiques.

A efectes censals, Nunavut es subdivideix en tres regions que, malgrat no tenir atribucions administratives, descentralitzen força serveis.

Bandera [modifica]

La bandera oficial de Nunavut va ser adoptada l'1 d'abril de 1999. Els colors blau i or van ser escollits pels membres de la Commission d'établissement du Nunavut per a simbolitzar les riqueses de la terra, de la mar i del cel. El vermell representa el Canadà. L'inukshuk, monument de pedres, guia la gent en el seu camí i indica els llocs sagrats. Hom hi troba també Nikittuittuq, l'estel polar, que ha servit tradicionalment de guia als navegants i que vol ser un punt de referència fix i immutable, com ho és el consell de savis dins la comunitat.