Rankin Inlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 62° 48′ 35″ N, 92° 05′ 58″ O / 62.80972°N,92.09944°O / 62.80972; -92.09944

Jaciment de la cultura de Thule

Rankin Inlet (en inuit: Kangiqiniq, ᑲᖏᕿᓂᖅ o Kangirliniq ᑲᖏᖅᖠᓂᖅ, és un assentament inuit a la península Kudlulik de Nunavut, Canadà.[1] Es troba al nord-oest de la Badia de Hudson, entre Chesterfield Inlet i Arviat, és el centre regional de la regió Kivalliq.

Té una població de 2.358 persones (cens de 2006) amb un increment del 8,3% des del cens de 2001.[2] És la segona localitat més poblada de Nunavut després de la seva capital Iqaluit). Ocupa una superfície de 20,24 km².

En el plebiscit de 1995 per determinar la capital territorial de Nunavut Rankin Inlet va ser vençuda per Iqaluit.

Història[modifica | modifica el codi]

La zona va estar habitada cap a l'any 1200 de la nostra era per gent de la cultura de Thule que caçaven balenes. Cap al segle XVIII van ser substituïts pels Inuit Caribú que caçaven caribús i pescaven peixos a la costa i els rius. La Companyia de la Badia de hudson, Hudson's Bay Company, s'hi va establir al segle XVII hi va haver un naufragi a uns 32 km l'any 1772. Després de la companyia de la Badia de Hudson hi actuaren els baleners i trampers que cercaven guineus àrtiques més de missioners que crearen un llenguatge escrit pels inuits.[3][4]

L'assentament mateix es va fundar el 1957 pels propietaris de les mines de níquel i coure. La mina va tancar el 1962. Després del tancament es va intentar criar porcs amb peix però la carn tenia un gust desagradable a més que molts porcs morien de fred o menjats pels óssos polars.[5]

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

A Rankin Inlet hi bufa un vent molt fred, les tempestes d'hivern són severes però hi ha molta aigua fresca mamb rius on abunda la pesca. [6] [7]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Té un aeroport (Rankin Inlet Airport). Compta amb botigues de subministraments en règim cooperatiu, hotels i cafeteries.

Art[modifica | modifica el codi]

A Rankin Inlet els inuits fan una ceràmica fina notable.[8]

Clima[modifica | modifica el codi]

El mes més fred és gener amb -31,9 °C amb la mínima absoluta de -49,8 °C i el mes més càlid és juliol amb + 10,4 °C, la màxima absoluta de 30,5 °C. La pluviometria anual és de 181,5 litres. El sòl presenta permagel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rankin Inlet at the National Topographic System
  2. 2006 census
  3. «NOTRE DAME DU CAP». arcicomi.ca. [Consulta: 2008-01-26].
  4. «Pulaarvik Kablu Friendship Centre». pulaarvik.ca. [Consulta: 2008-01-26].
  5. History of the Development of Agriculture in the N.W.T.
  6. «Landmarks». worldviewtravel.com. [Consulta: 2008-01-26].
  7. «Welcome to Nunavut Parks». igalugaarjuup_park.cfm. [Consulta: 2008-01-26].
  8. Rankin Inlet art and artists

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rankin Inlet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • England JI. 1998. "Rankin Inlet Birthing Project: Outcome of Primipara Deliveries". International Journal of Circumpolar Health. 57: 113-5.
  • Igalaaq The Rankin Inlet Community Access Centre. Ottawa, Ont: Caledon Institute of Social Policy, 1999. ISBN 1894159306
  • Jansen, William Hugh. Eskimo Economics An Aspect of Culture Change at Rankin Inlet. Mercury series. Ottawa: National Museums of Canada, 1979.
  • Mallon, S. T. Inuktitut, Rankin Inlet Version. Yellowknife, N.W.T.: Dept. of Education, 1974.
  • Shirley, James R., and Darlene Wight. Rankin Inlet Ceramics. Winnipeg: Winnipeg Art Gallery, 2003. ISBN 0889152241
  • Watson, Linvill. Television Among Inuit of Keewatin The Rankin Inlet Experience. Saskatoon, [Sask.]: Institute for Northern Studies, University of Saskatoon, 1977.
  • Feeney, Mara. Rankin Inlet. Fiddletown: Gaby Press, 2009. ISBN 9780981931951.