Rankin Inlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 62° 48′ 35″ N, 92° 05′ 58″ O / 62.80972,-92.09944

Jaciment de la cultura de Thule

Rankin Inlet (en inuit: Kangiqiniq, ᑲᖏᕿᓂᖅ o Kangirliniq ᑲᖏᖅᖠᓂᖅ, és un assentament inuit a la península Kudlulik de Nunavut, Canadà.[1] Es troba al nord-oest de la Badia de Hudson, entre Chesterfield Inlet i Arviat, és el centre regional de la regió Kivalliq.

Té una població de 2.358 persones (cens de 2006) amb un increment del 8,3% des del cens de 2001.[2] És la segona localitat més poblada de Nunavut després de la seva capital Iqaluit). Ocupa una superfície de 20,24 km².

En el plebiscit de 1995 per determinar la capital territorial de Nunavut Rankin Inlet va ser vençuda per Iqaluit.

Història[modifica | modifica el codi]

La zona va estar habitada cap l'any 1200 de la nostra era per gent de la cultura de Thule que caçaven balenes. Cap al segle XVIII van ser substituïts pels Inuit Caribú que caçaven caribús i pescaven peixos a la costa i els rius. La Companyia de la Badia de hudson, Hudson's Bay Company, s'hi va establir al segle XVII hi va haver un naufragi a uns 32 km l'any 1772. Després de la companyia de la Badia de Hudson hi actuaren els baleners i trampers que cercaven guineus àrtiques més de missioners que crearen un llenguatge escrit pels inuits.[3][4]

L'assentament mateix es va fundar el 1957 pels propietaris de les mines de níquel i coure. La mina va tancar el 1962. Després del tancament es va intentar criar porcs amb peix però la carn tenia un gust desagradable a més que molts porcs morien de fred o menjats pels óssos polars.[5]

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

A Rankin Inlet hi bufa un vent molt fred, les tempestes d'hivern són severes però hi ha molta aigua fresca mamb rius on abunda la pesca. [6] [7]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Té un aeroport (Rankin Inlet Airport). Compta amb botigues de subministres en règim cooperatiu, hotels i cafeteries.

Art[modifica | modifica el codi]

A Rankin Inlet els inuits fan una ceràmica fina notable.[8]

Clima[modifica | modifica el codi]

El mes més fred és gener amb -31,9ºC amb la mínima absoluta de -49,8ºC i el mes més càlid és juliol amb + 10,4ºC, la màxima absoluta de 30,5ºC. La pluviometria anual és de 181,5 litres. El sòl presenta permagel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rankin Inlet at the National Topographic System
  2. 2006 census
  3. «NOTRE DAME DU CAP». arcicomi.ca. [Consulta: 2008-01-26].
  4. «Pulaarvik Kablu Friendship Centre». pulaarvik.ca. [Consulta: 2008-01-26].
  5. History of the Development of Agriculture in the N.W.T.
  6. «Landmarks». worldviewtravel.com. [Consulta: 2008-01-26].
  7. «Welcome to Nunavut Parks». igalugaarjuup_park.cfm. [Consulta: 2008-01-26].
  8. Rankin Inlet art and artists

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rankin Inlet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • England JI. 1998. "Rankin Inlet Birthing Project: Outcome of Primipara Deliveries". International Journal of Circumpolar Health. 57: 113-5.
  • Igalaaq The Rankin Inlet Community Access Centre. Ottawa, Ont: Caledon Institute of Social Policy, 1999. ISBN 1894159306
  • Jansen, William Hugh. Eskimo Economics An Aspect of Culture Change at Rankin Inlet. Mercury series. Ottawa: National Museums of Canada, 1979.
  • Mallon, S. T. Inuktitut, Rankin Inlet Version. Yellowknife, N.W.T.: Dept. of Education, 1974.
  • Shirley, James R., and Darlene Wight. Rankin Inlet Ceramics. Winnipeg: Winnipeg Art Gallery, 2003. ISBN 0889152241
  • Watson, Linvill. Television Among Inuit of Keewatin The Rankin Inlet Experience. Saskatoon, [Sask.]: Institute for Northern Studies, University of Saskatoon, 1977.
  • Feeney, Mara. Rankin Inlet. Fiddletown: Gaby Press, 2009. ISBN 9780981931951.