Bonítol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bonítol
Miocè mitjà – actualitat
Sarda sarda.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Scombridae
Gènere: Sarda
Espècie: S. sarda
Nom binomial
Sarda sarda
(Bloch, 1793)
Sinònims
  • Palamita sarda (Bloch, 1793)
  • Pelamis sarda (Bloch, 1793)
  • Pelamys sarda (Bloch, 1793)
  • Sarda mediterranea (Bloch & Schneider, 1801)
  • Sarda pelamis (Brünnich, 1768)
  • Scomber mediterraneus (Bloch & Schneider, 1801)
  • Scomber palamitus (Rafinesque, 1810)
  • Scomber ponticus (Pallas, 1814)
  • Scomber sarda (Bloch, 1793)
  • Thynnus brachypterus (Cuvier, 1829)

El bonítol (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans bancs que s'apropen a la costa per fresar.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm
  • Boca molt gran, mandíbula superior a l'alçada o bé ultrapassant la vora posterior de l'ull.
  • Sense dents a la cara superior de la llengua.
  • Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines.
  • Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o còncau.
  • De 7 a 9 pínnules dorsals i 6 a 8 pínnules anals.
  • Pectorals curtes.
  • Pèlviques separades per un apèndix bífid (procés interpèlvic).
  • Línia lateral sinuosa.
  • Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on són molt ben desenvolupades.
  • Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat.
  • Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament oblíqües.
  • Part inferior dels costats i ventre argentats.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Epipelàgic, sobretot a aigües costaneres, fins als 200 m de fondària.

Migrador, formant sovint moles prop de la superfície o bé nedant en parelles.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.

Els ous són pelàgics i estan recoberts per una càpsula de fibres.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tota la Mediterrània, incloent-hi la Mar Negra. Es troba també a les dues ribes de l'Atlàntic en aigües temperades i tropicals (a l'est, de Sud-àfrica a Escandinàvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachussetts, Estats Units).

Pesca[modifica | modifica el codi]

Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'interès comercial.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjançant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen més lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, línies de mà, curricà, teranyina i palangre. Molt interessant per la pesca esportiva des d'embarcació es captura amb les técniques de pesca de curricà de costa, llancer i jigging.

Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]