Escòmbrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escòmbrids
Eocè - recent[1]
Tonyines d'aleta groga (Thunnus albacares)
Auxis thazard
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Scombroidei
Família: Scombridae
Subfamílies

Els escòmbrids (Scombridae) constitueixen una família de peixos osteïctis i pelàgics que pertanyen a l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La longitud màxima correspon a la tonyina (Thunnus thynnus) amb 4,2 m.
  • Cos allargat, fusiformes i comprimit amb les escates molt reduïdes.
  • Nombre de vèrtebres: entre 31 i 66.
  • Tenen dues aletes dorsals (la 1a curta i la 2a llarga) i a continuació hi ha les pínnules (espinetes aïllades), que també apareixen darrere de l'anal.
  • Peduncle caudal molt estret i carenat als costats. També hi ha una quilla que estabilitza la natació.
  • L'aleta caudal és semilunar i molt llarga.
  • Les aletes ventrals comencen a la mateixa altura que les pectorals.
  • Musell punxegut.
  • Presenten la coloració típica dels peixos pelàgics: el dors fosc i el ventre clar.
  • A moltes espècies, les femelles són més grosses que els mascles.[2][3][4][5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els ous són pelàgics i esdevenen larves planctòniques.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són depredadors molt actius que formen moles molt nombroses que es desplacen a molta velocitat a la recerca d'una àmplia gamma d'organismes: crancs, gambetes, calamars, crustacis, larves de peixos i invertebrats i peixos. La tonyina, en particular, s'alimenta d'una gran varietat de peixos de aigües superficials i mitjanes però és el verat qui constitueix la seva principal font d'alimentació. A més, les tonyines migratòries són els peixos amb el metabolisme i el procés digestiu més ràpids. D'altra banda, algunes espècies més petites mengen zooplàncton a través de les seues brànquies.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Són peixos marins tot i que una espècie, Scomberomorus sinensis, és coneguda per pujar 300 km el riu Mekong amunt.[8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troben repartits per les mars càlides i temperades de tot el planeta.[9]

Costums[modifica | modifica el codi]

Són peixos gregaris molt ràpids i actius que realitzen migracions.[10]

Depredació[modifica | modifica el codi]

Algunes de les espècies més petites, com a Scomber japonicus, són una font d'aliment per a un gran nombre de depredadors: altres peixos, foques, marsopes i aus marines. Els verats són presa dels grans túnids, d'altres peixos de grans dimensions i de taurons. Les tonyines, fins i tot les més grans, constitueixen l'aliment de taurons blancs (Carcharodon carcharias), peixos espasa (Xiphias gladius) i algunes espècies de la família dels istiofòrids. Tot i així, el seu principal depredador, compartit per tots els escòmbrids, és l'ésser humà.[11][12]

Interès pesquer[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies tenen gran importància econòmica per a l'alimentació humana (com ara la tonyina, el verat, el bonítol i la bacoreta)[13] i es calcula que les captures mundials de les espècies comercials d'escòmbrids oscil·len entre els cinc i els sis milions de tones anyals.[14] D'altra banda, aquests peixos també són apreciats pels aficionats a la pesca esportiva.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Scomberomorus concolor i Thunnus maccoyii afronten un perill real d'extinció, mentre que la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) s'hi troba catalogada com a vulnerable, i la bàcora (Thunnus alalunga) i la tonyina (Thunnus thynnus) també es troben amenaçades però a un nivell menor.[15]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya.
  2. Enciclopèdia Catalana (català)
  3. 3,0 3,1 FishBase (anglès)
  4. Allen, G., D. Robertson. 1994. Fishes of the Tropical Eastern Pacific. Honolulu, Hawaii, Estats Units: University of Hawaii Press.
  5. Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, PA: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 219.
  7. Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, Pennsilvània, Estats Units: publicat per l'Academy of Natural Sciences de Filadèlfia per Livingston.
  8. Johnson, G., A. Gill. Perches and Their Allies. Pp. 190 a W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – segona edició. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press, 1998.
  9. Johnson, G., A. Gill. 1998. Perches and Their Allies. Pp. 190 in W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – second edition. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
  10. Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  11. Helfman, G., B. Collete, D. Facey. 1997. The Diversity of Fishes. Malden, MA: Blackwell.
  12. Wheeler, A. 1985. The World Encyclopedia of Fishes. Londres: Macdonald.
  13. Enciclopèdia Catalana (català)
  14. 14,0 14,1 Discover Life (anglès)
  15. IUCN (anglès)
  16. Johnson, G.D. & Gill, A.C.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 190. ISBN 0-12-547665-5. 
  17. Richardson J. 1845. Generic characters of Gasteroschisma melampus, a fish which inhabits Port Nicholson, New Zealand. Ann. Mag. Nat. Hist. (N. S.) v. 15 (núm. 99). 346.
  18. 18,0 18,1 Gill, T. N. 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14: 124-127.
  19. Serventy D. L. 1948. Allothunnus fallai a new genus and species of tuna from New Zealand. Rec. Canterbury Mus. v. 5 (núm. 3). 131-135. Pls. 28-29.
  20. Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  21. Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  22. Lacepède, B. G. E. 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-lxiv + 1-632, Pls. 1-20.
  23. Whitley G. P. 1935. Studies in ichthyology. Núm. 9. Rec. Aust. Mus. v. 19 (núm. 4). 215-250.
  24. Jordan D. S. & Gilbert C. H. 1883. Synopsis of the fishes of North America. Bull. U. S. Natl. Mus. Núm. 16. i-liv + 1-1018.
  25. Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri. Pls. 1-20.
  26. 26,0 26,1 Gill T. N. 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 124-127.
  27. Kishinouye K. 1915. A study of the mackerels, cybiids, and tunas. Suisan Gakkai Ho v. 1 (núm. 1). 1-24.
  28. 28,0 28,1 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  29. Jordan D. S. & Dickerson M. C. 1908. On a collection of fishes from Fiji, with notes on certain Hawaiian fishes. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 34 (núm. 1625). 603-617.
  30. Cuvier G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  31. Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245.
  32. Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360.
  33. Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  34. Lacepède B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  35. South J. F. 1845. Encyclopedia Metropolitana; or, Universal Dictionary of Knowledge. Edition for 1845. Encycl. Metrop. v. 25.
  36. BioLib (anglès)
  37. Catalogue of Life (anglès)
  38. FishBase (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Briggs, J.C., 1960, Fishes of worldwide (circumtropical) distribution., Copeia, 1960:171-180.
  • Castro-Aguirre, J.L., Espinoza-Pérez, H. i Schmitter-Soto, J.J., 2002, Lista sitemática, biogeográfica y ecológica de la ictiofauna estuarino lagunar y vicaria de México. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo León:117-142.
  • Castro-Aguirre, J.L. i Balart, E.F., 2002, La ictiofauna de las islas Revillagigedos y sus relaciones zoogeograficas, con comentarios acerca de su origen y evolucion. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo León:153-170.
  • Collette, B. B. i Chao, L. N., 1975, Systematics and morphology of the bonitos (Sarda) and their relatives (Scombridae, Sardini), Estats Units, National Marine Fisheries Service Fisheries Bulletin, 73:516-625.
  • Collette, B.B., 1999, Mackerels, molecular, and morphology. A Proc. 5th Indo-Pac. Fish. Conf. Nouméa, 1977. Séret B. & J. Sire. Eds., Soc. Fr. Ichtyol.:149-164.
  • Collette, B.B., Reeb, C. i Block, B.A., 2001, Systematics of the tunas and mackerels (Scombridae)., Fish Physiology, 19:1-33.
  • Collette, B. B. i Nauen, C. E., 1983, Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO species catalogue Vol. 2., FAO Fish. Synop. Núm. 125, 125.
  • Cuvier , G. i Valenciennes, A., 1832, Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes., Histoire Naturelle Des Poissons, 8:1-509.
  • De la Cruz, J., Galvan, F., Abitia, L. A., Rodriguez, J. i Gutierrez, F. J., 1994, Lista sistematica de los peces marinos de Bahia Magdalena, Baja California Sur (Mexico). Systematic List of marine fishes from Bahia Magdalena, Baja California Sur (Mexico), Ciencias Marinas, 20:17-31.
  • Fischer, W., Krup, F., Schneider, W., Sommer, C., Carpenter, K. E. i Niem, V. H., 1995., Guia FAO para la Identificacion de Especies de para los fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. Volumen III. Vertebrados - Parte 2., FAO3:1201-1813.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Hunter, J. R. i Mitchell, C. T., 1966, Association of fishes with flotsam in the offshore waters of Central America., Fishery Bulletin, 66:13-29.
  • Joseph, J., Klawe, W. i Murphy, P., 1988, Tuna and Billfish - fish without a country., Inter-American Tropical Tuna Commission:69.
  • Kendall, W.C. i Radcliffe, L., 1912, The shore fishes. Reports on the scientific results of the expedition to the eastern tropical Pacific, ... by the U.S. Fish Commission steamer ALBATROSS, from October, 1904, to March, 1905, Lieut. Commander L.M. Garret, U.S.N., Commanding. XXV., Mem. Mus. Comp. Zool., 35(3):75-171.
  • Linnaeus, C., 1758, Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae., Systema Nat. ed. 10, 1:1-824.
  • Lockington, W. N., 1879, On a new genus and species of Scombridae., Proc. Acad. Nat. Sci. Phila., 31:133-136.
  • Love, M.S., Mecklenburg, C.W., Mecklenburg, T.A., Thorsteinson, L.K., 2005, es of the West Coast and Alaska: a checklist of North Pacific and Artic Ocena species from Baja California to the Alaska-Yukon border., U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, Biological Resources Division, 288pp.
  • Madrid Vera, J., Ruíz Luna, A. i Rosado Bravo, I., 1998, Peces de la plataforma continental de Michoacán y sus relaciones regionales en el Pacífico mexicano., Revista de Biología Tropical, 42(2):267-276.
  • Molina, L., Danulat, E., Oviedo, M., González, J.A., 2004., Guía de especies de interés pesquero en la Reserva Marina de Galápagos., Fundación Charles Darwin / Agencia Española de Cooperación Internacional / Dirección Parque Nacional Galápagos, 115pp.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Pérez-Mellado, J., Findley, LL. F., 1985, Evaluación de la ictiofauna acompañante del camarón capturado en las costas de Sonora y norte de Sinaloa, México. A Yáñez-Arancibia, A. (Ed.) Recursos pesqueros potenciales de México: La pesca acompañante del camarón., Universidad Nacional Autónoma de México: Cap. 5:201-254.
  • Rubio, E.A., 1988, Estudio taxonomico de la ictiofauna acompañante del camaron en areas costeras del Pacifico de Colombia., Memorias del VI Seminario Nacional de las Ciencias del Mar. Comisión Colombiana de Oceanografía. Bogotà, Colòmbia:169-183.
  • Schaefer, K. M., 1999, Comparative study of some morphological features of yellowfin (Thunnus albacares) and bigeye (Thunnus obesus) tunas., Inter-American Tropical Tuna Commission, 21(7):491-516.
  • Schaefer, K. M., 2001, Reproductive biology of tunas., Fish Physiology, 19:225-270.
  • Stepien, C.A. i Rosenblatt, R.H., 1996, Genetic divergence in antitropical pelagic marine fishes (Trachurus, Merluccius, and Scomber) between North and South America., Copeia, 1996:586-598.
  • Sánchez-Velasco, L., Contreras-Arredondo, I. i Ezqueda-Escárcega, G., 1999, Diet composition of Euthynnus lineatus and Auxis sp. Larvae (Pisces: Scombridae) in the Gulf of California., Bull. Mar. Sci., 65:687-698.
  • Temminck, C. J. i Schlegel, H., 1844, Pisces. A: Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam suscepto annis 1823-30 collegit, notis observationibus et adumbrationibus illustravit P. F. de Siebold., Pisces, Fauna Japonica, (Parts 5-6):73-112.
  • Vega, A.J., Villareal, N., 2003, Peces asociados a arrecifes y manglares en el Parque Nacional Coiba., Tecnociencia, 5:65-76.
  • Villareal-Cavazos, A., Reyes-Bonilla, H., Bermúdez-Almada, B. i Arizpe-Covarrubias, O., 2000., Los peces del arrecife de Cabo Pulmo, Golfo de California, México: Lista sistemática y aspectos de abundancia y biogeografía., Rev. Biol. Trop., 48:413-424.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]