Bacora (peix)

Bacora
Estat de conservació
Dades insuficients (UICN)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Actinopterygii Ordre: Perciformes Família: Scombridae Gènere: Thunnus Espècie: T. alalunga
Nom binomial
Thunnus alalunga (Bonnaterre, 1788)
Sinònims
Albacora alalonga (Bonnaterre, 1788) Germo alalonga (Bonnaterre, 1788) Germo alalunga (Bonnaterre, 1788) Germo germo (Lacépède, 1801) Germo germon (Lacepède, 1800) Germo germon steadi (Whitley, 1933) Orcynus alalonga (Bonnaterre, 1788) Orcynus alatunga (Gmelin, 1789) Orcynus germo (Lacepède, 1801) Orcynus germon (Lacepède, 1800)

Il·lustració d'una bacora feta als Estats Units al segle XIX

Bacora

Talls de bacora fumada

La bacora, bacoreta, ullada o tonyina blanca (Thunnus alalunga) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Morfologia

• Talla: màxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm.
• Cos molt robust, sobretot, a la regió anterior; totalment cobert de petites escates, a excepció d'una cotilla d'escates més grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal.
• De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial.
• Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona més baixa que la primera; de 7 a 9 pínnules darrere de la segona dorsal.
• L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pínnules.
• Les pectorals són molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apèndix interpèlvic bífid.
• Bufeta gasosa present.
• Coloració general blava, més fosca a la regió dorsal.
• Flancs i ventre més clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius).
• Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar.
• Pínnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc.
• Carn de color blanc.

Comportament

Espècie epi i mesopelàgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21ºC. Molt bona nedadora, capaç de fer migracions transoceàniques. És molt voraç i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció

Té lloc a l'estiu, de juliol a setembre.

La maduresa sexual es dóna als 6 anys de vida, quan té uns 85 cm.

Distribució geogràfica

Es troba a la meitat nord de la Mediterrània occidental i a part de l'oriental (però no a la Mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlàntic (des de Murmansk i Labrador fins a Sud-Àfrica i l'Argentina).

Pesca

Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com són el palangre de superfície, encerclament, arts de deriva, curricà i pesca esportiva d'altura.

Bibliografia

• Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). ISBN 0-940228-47-5.
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
• Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
• Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 91.
• Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

• Àmplia informació sobre la bacora. (anglès)
• Descripció d'aquest peix. (anglès)
• Estudi sobre la pesca de la bacora a Califòrnia. (anglès)
• Fotografia i informació sobre la bacoreta. (castellà)
• Hàbitat i qualitats esportives de la bacora. (castellà)
• Ecologia i distribució geogràfica d'aquest peix. (castellà)
• Uozumi (1996). Bacora. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2006. UICN 2006. Consultat el 27 de febrer del 2008.
• Fotografies i segells de bacores. (anglès)