Complex petroquímic de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Complex Petroquímic de Tarragona)
Infotaula de geografia físicaComplex petroquímic de Tarragona
Imatge
Panoràmica del complex petroquímic
TipusPlanta petroquímica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCamp de Tarragona (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 06′ 08″ N, 1° 13′ 31″ E / 41.102141°N,1.22514°E / 41.102141; 1.22514

El complex petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier. La major densitat industrial se situa a la zona més propera a ponent del municipi, a la denominada zona Trèvol, on forma un gran complex que continua pels termes municipals de La Canonja i Vila-seca. El conjunt comprèn també - en menor mesura - les poblacions de Reus, Salou, Constantí, El Morell i La Pobla de Mafumet.[1]

El complex s'inicià el 1971 amb l'aprovació de construcció d'una primera refineria[2] i progressà en la seva activitat fins a estar actualment considerat el més important d'aquest tipus al sud d'Europa.[3]

Procés d'industrialització química a la zona[modifica]

Durant la dècada dels 60 existia una diversificació notable del segon sector. Els productes metàl·lics i elèctrics creaven un 33% d'ocupació, mentre que en un segon pla es trobaven la indústria química (25% de treballadors) i els sectors d'alimentació i tabac, fusta i tèxtil - cadascun vora un 10% -. Tot i així les interrelacions comercials i productives entre sectors eren ínfimes, la qual cosa desembocava en una dependència exportadora i, per tant, en una contenció econòmica i de desenvolupament de la capacitat industrial.[4]

Entre els anys 1965 i 1974 es va produir un desmarcament de la indústria química per sobre de la resta de sectors, principalment enfocat a la major productivitat de les empreses que l'ocupaven. Aquest fet, juntament amb l'accessibilitat del petroli pel port de la ciutat i l'abundància d'aigua pel riu Ebre, va tenir com a conseqüència l'aprovació de la construcció d'una refineria a Tarragona l'any 1971 per part de l'Institut Nacional d'Indústria franquista (Decret nº 1087 del BOE).

L'elecció d'aquesta ciutat es va sobreposar a altres opcions com El Prat de Llobregat [5] , i disposaria d'una capacitat de tractament de 7 milions de tones mètriques a l'any per a l'elaboració de GLP, olefines, naftes, gasolines i altres supercarburants. La seva construcció comportaria, a més a més, la creació d'una empresa nacional amb una participació estatal del 60%.[6]

Va ser a partir de la construcció de la refineria que va aparèixer una nova dinàmica industrial, amb una integració productiva interempresarial i de perspectiva de mercat més àmplia, a partir de la qual s'hi van assentar més companyies i es consolidà definitivament el sector com a peça clau de l'activitat industrial i econòmica de la zona del Camp de Tarragona.[4]

Empreses i activitat[modifica]

Una de les plantes de l'entramat durant la nit.

La indústria petroquímica de Tarragona compta en l'actualitat amb gairebé 1200 hectàrees concentrades en dos sectors principals, el polígon nord i el sud:[7][8]

El nombre d'empreses que operen al complex petroquímic supera la trentena i se centren especialment en àcids de clors, sals alcalines, gas oxigen, fertilitzants, insecticides, combustibles, plàstics i essències sintètiques. Entre les més destacades es troben diferents faccions de Repsol (química, petroliera i de gas), Covestro, BASF, ERCROS, Cepsa, Bic o Dow Chemical Company.[9][10]

Controvèrsia i rebuig al complex[modifica]

Existeix un cert rebuig a les activitats del complex per part d'organitzacions ecologistes i veïnals, que consideren les mesures de seguretat ambiental insuficients i denuncien abocaments de productes nocius de manera continuada.[11] Per altra banda, existeix una controvèrsia pel que fa al consum d'aigua potable del riu Ebre per part de les empreses que en formen part.[12]

L'any 2014 es publiquen estudis que demostren el deteriorament de la qualitat del semen de la zona del Tarragonès amb 550 substàncies potencialment perilloses. Es confirma que el 53% dels homes residents a Tarragona no compleixen els paràmetres establerts per l'Organització Mundial de la Salut, el que porta a una judicialització de l'assumpte.[13][14]

Atacs i atemptats[modifica]

Al llarg de les dècades del 1980 i 1990 va ser fruit de diversos atemptats d'organitzacions armades, entre els quals destaquen l'Atemptat d'Enpetrol i l'Atemptat de Repsol.[15][16]

Després de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i degut als precedents conflictius, la seva posició estratègica i susceptible a atacs terroristes, es va acordar un reforç permanent de la seguretat de l'àrea industrial a càrrec de l'exèrcit espanyol.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Complex petroquímic de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Historia del complejo». Repsol, cop. 2000-. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
  3. ↑ Encuentra, Pilar «La petroquímica de Tarragona entra en un momento crítico». El País, 13-06-2008 [Consulta: 16 novembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Margalef, Joaquim. «6. La consolidació de la indústria». A: Una visió econòmica al llarg del segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Primera edició. Universitat Rovira i Virgili, 2012, p. 261-319. ISBN 978-84-695-5304-6 [Consulta: 17 novembre 2014]. 
  5. ↑ Margalef, Joaquim. «Tomo I. Barcelona ciudad y demás municipios del territorio municipal metropolitano». A: La oferta de zonas industriales en Cataluña. Consorció de la Zona Franca, 1975, p. 184 [Consulta: 17 novembre 2014]. 
  6. ↑ Govern d'Espanya «Ministerio de Industria». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 1971, pàg. 8527 [Consulta: 17 novembre 2014].
  7. ↑ Guàrdia Urbana de Tarragona «Part 2: Tarragona». Ajuntament de Tarragona [Tarragona], 2009, pàg. 55-210 [Consulta: 16 novembre 2014].
  8. ↑ Montardit Bofarull, Núria. «L'AEQT». A: Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. GRUPBOU, 2007. ISBN 978-84-690-8665-0 [Consulta: 16 novembre 2014]. 
  9. ↑ Re, JM «Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, Vol. 22, 1989, pàg. 144-151.
  10. ↑ «Membres de l'Associació». Associació Empresarial Química de Tarragona. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
  11. ↑ Morales, Rafael «Los vertidos ponen a la petroquímica de Tarragona en la picota». , 25-10-2010 [Consulta: 15 novembre 2014].
  12. ↑ Aymi, Oriol «La petroquímica de Tarragona se refrigera con agua potable». El País, 09-04-2008 [Consulta: 15 novembre 2014].
  13. ↑ Villareal, Roberto «¿Quién destruye el esperma en Tarragona?». El Mundo, 24-08-2014 [Consulta: 15 novembre 2014].
  14. ↑ EFE «Un juez investiga por qué el semen de los tarraconenses es el peor de España». ABC. EFE, 13-08-2014 [Consulta: 15 novembre 2014].
  15. ↑ «Atentado en Enpetrol de Tarragona». El País, 13-06-1987. [Consulta: 15 novembre 2014].
  16. ↑ López-Egea, Sergi «Tarragona despierta entre llamas». El Periódico, 10-09-1990.
  17. ↑ Europa Press «L'Exèrcit reforça la vigilància al complex petroquímic de Tarragona». Vilaweb. Europa Press, 26-03-2004 [Consulta: 15 novembre 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Complex petroquímic de Tarragona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Complex_petroquímic_de_Tarragona&oldid=33407229»