Herbacol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herbacol
Capítol de card
Capítol de card
Cynara cardunculus 8.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: Cynara
Espècie: C. cardunculus
Nom binomial
Cynara cardunculus
L.

L'herbacol,[1] card, card comú o card comestible (Cynara cardunculus) és una planta amb flor del gènere Cynara. És una planta vivaç, rústega i robusta de fins a 2 metres d'alçada. Té les fulles lobulades i glauques. Floreix en capítols semblants a la carxofa de flors violes però punxants. Les llavors són uns aquenis de color negre. Té uns rizomes molt desenvolupats. Espècie introduïda a l'Argentina, Austràlia i Califòrnia, el card s'ha convertit en una planta invasora. La paraula card també designa d'una manera general altres plantes punxoses dels gèneres Carduus i Cirsium, de la família Asteraceae o els panicals de les apiàcies. El card forma part de l'escut de la nissaga dels Cardona i és també un dels emblemes heràldics d'Escòcia.

Usos[modifica | modifica el codi]

Cards abans de pelar i tallar
Cards tot just bullits

Se sembra a la fi de la primavera o a la tardor, al principi es desenvolupa poc, necessita força adob però no tanta aigua com la carxofera. A la tardor, està prou desenvolupada per a poder ser blanquejada cosa que es fa amb plàstic negre o agrupant terra a la part basal de les fulles.

L'herba-col o herbacol (del llatí herba coaguli, herba que fa quallar), es diferencia del card comestible pel fet de tenir punxes a les fulles. S'utilitza tradicionalment per quallar la llet per a fer formatge o mató. Per fer servir l'herba-col com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l'essència i és aquesta aigua la que s'aboca sobre la llet.

El card comestible o penca (Cynara cardunculus), és un menjar típic de Navarra,[2] la Rioja i Aragó. És costum també menjar-lo per Nadal amb una salsa d'ametlles.[3] Forma part de la menestra. A Occitània es menja en amanida, prèviament escalfat en aigua perquè no piqui. És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. Pelar i tallar els cards dóna molta feina. Tot i així a alguns supermercats es troben pots de cards en conserva, tallats en trossos menuts i bullits.

Les flors es coneixen amb els noms d'herba-col[4] o flor de formatjar. A les Illes Balears, en particular a Menorca i les Pitiuses, es fan servir com a quall per preparar formatges i brossats de la forma tradicional, com el formatge de Maó. Les flors collides s'assequen i es desen. Quan es necessiten, es posen en remull una nit, per a després picar-les i extreure'n un suc, que és el que s'utilitza com a quall.

Els cards també es planten per a obtenir un oli que es fa servir com a biodièsel,[5] però, com la resta de biodièsels obtinguts a partir de cultius, presenten el problema que es necessitarien enormes quantitats de territoris manllevats a cultius per a l'alimentació humana perquè sigui viable en un àmbit més enllà de l'experimentació o de petites proves il·lustratives.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «herbacol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Cards a la Navarresa
  3. Card amb ametlles
  4. «Herba-col». Institució Catalana d’Història Natural. [Consulta: 21/12/2011].
  5. Plant Oils Used for Bio-diesel

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]