Anortita
| Anortita | |
|---|---|
 |
|
| Categoria | Mineral |
| Propietats fisicoquímiques: | |
L'anortita és un mineral del grup dels silicats, subgrup tectosilicats i dins d'elles pertany als feldespats denominats plagiocases. És un aluminosilicat de calci, per definició quan el calci és més del 90% dels ions metàl·lics. És dimorf de la svyatoslavita, que té la mateixa fórmula química però cristalitza en un altre sistema diferent del triclínic.
És l'extrem amb calci de la sèrie de solució sòlida de les plagiocases, l'altre extrem de les qual és l'albita (plagiocasa de sodi).
El seu nom ve del grec anortos, que significa "no recte", pels seus cristalls oblicus. Va descriure's per primer cop el 1823 a Itàlia.
Són molt freqüents les macles d'un cristall penetrant en un altre, arribant a ser estrany veure un cristall amb les seves superfícies senceres sense estar tallades per un altre. Les macles en llàmines poden produir un acanalat en el cristall, produint l'efecte d'estriacions.
Ambient de formació [modifica]
Es troba fonamentalment en roques metamòrfiques procedents de pedres calcàries sotmeses a metamorfisme de contacte. També podem trobar-la en roques ígnies plutòniques màfiques.
Pel seu ambient de formació, els minerals als que normalment apareix associada són: biotita, augita, piroxé i hornblenda.
Localització, extracció i ús [modifica]
S'han trobat notables jaciments a Nàpols, Campània i al mont Vesuvi (Itàlia). També és important a Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units).
Com totes les plagiocases, l'anortita posseeix aplicacions industrials per fabricar ceràmiques i esmalts, a més de l'interés col·leccionístic.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anortita |
  |
Açò és un esborrany sobre minerals. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
