Bòrax

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bòrax

Cristalls de bòrax procedents de Kramer, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Na2[B4O5(OH)4] · 8H2O
Classificació de Nickel-Strunz 6.DA.10
Classificació de Dana 26.4.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Color incolor, blanc, gris groguenc
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació perfecta
Fractura concoïdal
Duresa en l'escala de Mohs 2 a 2,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca
Densitat 1,7 a 1,8
Solubilitat aigua
Magnetisme diamagnètic
Referències [1]

El bòrax (de l'àrab buraq, blanc), és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor. Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; així com també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seua hidratació i es converteix en tincalconita: (Na2B4O7 • 5H2O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.

Comportament químic[modifica | modifica el codi]

El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2- en ambient alcalí.

Vista de bòrax acumulat en la Laguna Colorada, Bolívia

Formació[modifica | modifica el codi]

El bòrax s'origina de forma natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aphthitalita.

Usos[modifica | modifica el codi]

El Bòrax és el nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.

El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com fondent al soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.

També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bòrax
  1. «Borax» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
  2. «Borax ( Na2B4O7. 10H2O ) - Sodium Borate - Occurrence, Discovery and Applications». Amoz.com.