Ulexita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ulexita
Classificació
Categoria borats
Fórmula química NaCa[B5O6(OH)6] · 5H2O
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 8.816(3) Å, b = 12.87Å, c = 6.678(1) Å, α = 90.25°, β = 109.12°, γ = 105.1°
Color incolor, blanc
Exfoliació perfecta
Fractura irregular
Duresa 2,5
Lluïssor vítria, sedosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 1,99
Impureses comunes fibres
Altres característiques es descompon en l'aigua. Gravetat específica: 1,97, sensible al calor, tova i delicada
Referències [1]

La ulexita és un mineral de la classe dels borats. Fou descoberta l'any 1850 a Iquique, Tarapacá, Xile pel químic alemany George Ludwig Ulex (1811-1883).

Característiques[modifica | modifica el codi]

La ulexita és un borat hidratat de calci i sodi de color blanc i lluïssor sedosa, normalment és transparent o translúcid. Cristal·litza en el sistema triclínic. És molt tova, de duresa 2,5 a l'escala de Mohs, molt lleugera, molt fràgil i amb exfoliació perfecte, encara que només s'observa amb el microscopi. En escalfar-se s'infla i adopta un color blanc, després es fa fàcilment una massa transparent que tenyeix la flama de color groc.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba freqüentment formant venes compactes, paral·leles i fibroses, de vegades en formes nodulars a manera de boles de cotó. Els principals jaciments es troben a Califòrnia i Nevada (Estats Units), al desert d'Atacama (Xile) i associada a dipòsits salins de l'Argentina. Es troba juntament amb el bòrax i es forma en regions àrides a partir de l'evaporació de l'aigua de llacs efímers. Als Estats Units se la coneix amb el nou de TV stone, ja que alguns agregats fibrosos molt compactes presenten una curiosa propietat òptica: actuen com la fibra òptica transmetent la llum pel seu interior mitjançant reflexions internes. Quan es poleix un fragment fibrós creant dues cares planes perpendiculars a les fibres la imatge de la base es propaga sense deformar-se cap a la superfície.

Utilització[modifica | modifica el codi]

La ulexita s'utilitza per extreure'n bor. El bor té les següents aplicacions:

  • com a antisèptic insecticida, i com a tampó per a la regulació del pH
  • fabricació d'esmalts (superfícies de cuines, gelateries, forns, plaques per senyalització de carrers...)
  • per a l'obtenció de productes químics derivats de bor.
  • per a fructicultura, fungicides, cosmètica i farmàcia, estabilitzador de colorants...
  • refinació de metalls no fèrrics
  • conservació de la carn
  • preparació de teixits ignífugs
  • additiu per a pintures a base de làtex
  • vidres a base de borosilicats (més resistents als canvis de temperatura)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ulexite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulexita Modifica l'enllaç a Wikidata