Carlota de Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carlota de Bèlgica)
Infotaula de personaCarlota de Mèxic

Carlota de Mèxic, per Franz Xaver Winterhalter
Biografia
NaixementMarie Charlotte Amélie Augustine Victoire Clémentine Léopoldine

María Carlota Amalia Augusta Victoria Clementina Leopoldina
7 juny 1840 Modifica el valor a Wikidata
Laken (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCripta Reial de Laeken Modifica el valor a Wikidata
  Emperadriu de Mèxic
10 d'abril de 1864 – 15 de maig de 1867
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu (1864–1927)
Arxiduquessa (1857–1927)
Princess of Belgium (en) Tradueix (1840–1927)
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Saxònia-Coburg-Gotha
Dinastia dels Habsburg
CònjugeMaximilià I de Mèxic (1857–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold I de Bèlgica
Lluïsa d'Orleans
GermansLouis-Philippe de Belgique, Leopold II de Bèlgica, Felip de Bèlgica, Georges-Frédéric, baron von Eppinghoven, Arthur von Eppinghoven i fill mort von Sachsen-Coburg und Gotha Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 5354 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.[1][2]

Història[modifica]

Nascuda al Palau de Laeken, als afores de Brussel·les, el dia 7 de juny de l'any 1840, filla del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Carlota era neta per línia paterna del príncep Francesc Frederic de Saxònia-Coburg-Saafeld i de l'Augusta de Reuss zu Ebersdorf i per línia materna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.

El dia 27 de juliol de 1857 es casà a Viena, a l'edat de 17 anys, amb l'arxiduc Maximilià d'Àustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera.

Després de viure a Mèxic amb el seu marit la pressió dels revolucionaris mexicans, viatjà a Europa per a obtenir suports, però fou debades. Carlota fou retinguda per la seva família a Europa a causa de l'empitjorament de la situació política a Mèxic, cosa que feu agreujar encara més la seva inestabilitat mental. L'afusellament del seu marit Maximilià I de Mèxic el 19 de juny del 1867 per Benito Juárez no feu altra cosa que abocar-la definitivament a la malaltia mental que ja patia i que arrossegà la resta de la seva vida.

Notes[modifica]

  • Prince Michael of Greece; The Empress of Farewells - The Story of Charlotte, Empress of Mexico, New York 1998.
  • del Paso,Fernando: Noticias del Imperio. México 1987
  • Bibesco, Princesse Marthe: Charlotte et Maximilien. París 1962.
  • Castelot, André: Maximiliano y Carlota. La Tragedia de la Ambición. México 1985.
  • Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian und Charlotte von Mexiko. Nach dem bisher unveröffentlichten Geheimarchive des Kaisers Maximilian und sonstigen unbekannten Quellen. 2 Vols. Zurich, Leipzig, Viena 1924.
  • Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian von Mexiko. Die Tragödie eines Kaisers. Francfort del Meno 1953.
  • Desternes, Suzanne; Chandet, Henriette: Maximilien et Charlotte. París 1964.
  • Gómez Tepexicuapan, Amparo: "Carlota en México." En: Igler, Susanne; Spiller, Roland (eds.): Más nuevas del imperio. Estudios interdisciplinarios acerca de Carlota de México. Francfort del Meno 2001. (=Erlanger Lateinamerika-Studien. 45). p. 27-40.
  • Miguel de Grecia: La Emperatriz del Adiós. El trágico destino de l'emperador Maximiliano y su mujer Carlota. Barcelona 2000.
  • Harding, Bertita: Phantom Crown. The story of Maximilian and Carlota of Mexico. 3a edición. México 1967 [1935].
  • Haslip, Joan: The Crown of Mexico: Maximilian and his Empress Carlota. 2a edición. Nueva York 1972.
  • Hyde, Montgomery H.: Mexican Empire. The history of Maximilian and Carlota of Mexico. Londres 1946.
  • Igler, Susanne: Carlota de México. México 2002. (=Grandes Protagonistas de la Historia Mexicana) [segunda edición: 2006].
  • Igler, Susanne: De la intrusa infame a la loca del castillo: Carlota de México en la literatura de su 'patria adoptiva'. Frankfurt: Peter Lang 2007 (Studien und Dokumente zur Geschichte der Romanischen Literaturen, 58).
  • Kerckvoorde, Mia: Charlotte. La passion et la fatalité. París 1981.
  • Maria y Campos, Armando: Carlota de Bélgica. La infortunada Emperatriz de México. México 1944.
  • Praviel, Armand: La vida trágica de la emperatriz Carlota. Buenos Aires 1937.

Referències[modifica]

  1. Biografía de Charlotte (1840-1927)
  2. «Imperial House of Mexico». Arxivat de l'original el 2005-03-05. [Consulta: 22 gener 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlota de Mèxic